Susan Hopgood, presidenta de la Internacional de l’Educació
“Malgrat les deplorables condicions, continuem fent costat al nostre alumnat perquè sabem que el nostre treball és vital per a milions de nenes i nens que es compten entre els més vulnerables del món. Però no podem fer-ho sense ajuda”. Aloyo Stella Oryang, docent refugiada.
En el cor del camp de persones refugiades de Palabek, a Uganda, la classe d’Aloyo Stella resisteix com un poderós recordatori de la perseverança del professorat malgrat l’omnipresent indiferència i la falta de consideració. Aloyo Stella va néixer a Sudan del Sud i als 13 anys va haver de buscar refugi a Uganda, escapant d’un conflicte que complia una dècada. Ara, el seu compromís com a docent refugiada simbolitza la tenacitat del professorat de tot el món. En el Dia Mundial de les i els Docents reflexionem sobre el seu difícil dia a dia: la seva és una història que treu a la llum les desigualtats racials, econòmiques i estructurals a les quals s’enfronta el personal educatiu de tot el món.
Massa treball, un sou escàs, i molt poca valoració
La sobrecàrrega de treball, els baixos salaris i la falta de reconeixement són la tònica general entre el personal docent. Estan abandonant la professió, però no perquè hagin perdut la vocació, sinó a causa d’un entorn en el qual a penes troben suport. La deterioració de les condicions de treball, la congelació dels salaris, la sobrecàrrega de tasques i la sufocant burocràcia estan expulsant a les i els docents d’una professió que els apassiona i que el món necessita. Atès que cada vegada menys joves veuen en la docència una carrera amb futur i que la UNESCO ha denunciat que falten 69 milions de docents per a aconseguir l’educació bàsica universal en 2030, la crisi resulta evident.
El Baròmetre Internacional de Salut i Benestar del Personal Educatiu 2023 va tornar a posar-lo de manifest. Els resultats d’una enquesta en la qual van participar més de 26 000 persones pertanyents a la comunitat educativa, inclosos docents, personal directiu i personal de suport, revelen una creixent preocupació per la violència en el lloc de treball, a la qual se sumen un suport mèdic i psicològic deficitari i importants problemes de conciliació entre la vida professional i la personal. Però, fins i tot en aquest context, l’informe deixa patent la indestructible dedicació del professorat: són molts els i les docents que tornarien a triar aquesta professió si poguessin.
Aquest ferm compromís contrasta radicalment amb el difícil entorn al qual s’enfronten, que està contribuint a l’alarmant escassetat de docents, a l’augment de les renúncies i al declivi de les noves vocacions. Aquest panorama troba el seu origen en polítiques neoliberals fallides: la imposició de mesures d’austeritat, l’escàs finançament per al personal educatiu i l’avanç de la privatització.
Per a revertir aquesta tendència és necessària una acció política decidida: és imprescindible finançar l’educació pública, invertir en docents, garantir els seus drets laborals i assegurar-los unes condicions de treball òptimes. La inversió en educació no és només una qüestió econòmica, implica també respectar i valorar l’experiència pedagògica, a més d’implicar el professorat en els processos de presa de decisions.
L’any passat, el secretari general de les Nacions Unides va assenyalar la falta de docents, destacant les implicacions negatives d’aquesta situació per al futur. La posterior creació del grup d’Alt nivell sobre la professió docent de les Nacions Unides és un pas prometedor. La Internacional de l’Educació és aquí per a garantir que la veu del professorat, com la de Stella, sigui present en aquest grup, guiant les seves recomanacions.
La Internacional de l’Educació, que representa a 32 milions d’educadors i educadores, s’alça com la veu col·lectiva del personal educatiu. Som un moviment. No sols estem subratllant un problema, estem liderant el relat que porta a les solucions. La nostra campanya mundial, “Per la pública! Creem escola”, emfatitza la necessitat urgent que els governs financin íntegrament els seus sistemes educatius i inverteixin en la professió docent.
Una crida a l’acció: facin la seva part
La veu d’Aloyo Stella es va sentir alt i clar quan va intervenir en el fòrum d’alt nivell “L’educació no pot esperar” M’agradaria que poguéssiu estar en el meu lloc, encara que només fos una hora. Així entendríeu d’on vinc».
La seva trajectòria, malgrat ser molt personal, és representativa d’una lluita més àmplia. Malgrat les tensions tribals, de la deficient infraestructura i de la indiferència del sistema, no es rendeix. El seu compromís, que comparteix amb incomptables docents de tot el món, posa en relleu el poder transformador de l’educació.
Però la seva resistència individual no ha de fer-nos oblidar les fallades sistèmiques. Amb motiu del Dia Mundial de les i els Docents, impliquem-nos per a aconseguir un canvi estructural, perquè totes les Stellas, en tots els racons del planeta, rebin els recursos, el respecte i el reconeixement que mereixen.
A la classe dirigent, als qui modelen les polítiques educatives: el futur resideix en el professorat. Posin-se del seu costat. Reclamem un major finançament públic per a l’educació pública. Assegurem-nos que el personal educatiu sigui central en debats i decisions. Fent ressò de les paraules finals de Stella: «Jo estic posant-ho tot de la meva part. Facin la seva part.»
