Celebrat els passats 10, 11 i 12 de novembre
El Congrés es va celebrar en la Universitat de Navarra a Pamplona i va estar organitzat per l’Institut Navarrès de la Memòria i el Govern de Navarra amb la col·laboració d’associacions memorialistes (en les quals participen membres de CCOO), associacions d’arxiveres i grups universitaris de recerca. Durant tres dies, el Congrés va reunir més de 400 persones docents de totes les etapes educatives, investigadores, d’associacions de víctimes, alumnes i alumnes de tot l’Estat i de països com Xile, l’Argentina i Colòmbia.
L’esdeveniment va ser una oportunitat per a conèixer projectes educatius relacionats amb la memòria i entrar en contacte amb les persones i entitats que participen en ells.
En el següent enllaç es poden consultar les comunicacions de tots els projectes presentats: https://congresohistoriaconmemoriaenlaeducacion.org/acceso-comunicaciones/
Context: Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica.
El Congrés es va estructurar amb els següents eixos:
Memòria de la violència
Els passats violents (com les guerres) tenen molta presència en els nostres llibres, però sembla que sempre es presenten com a successos inevitables i NO violents. La normalització de la violència és una estratègia d’ocultació. Identificar els passats violents ens permet problematitzar-los i tractar-los com mereixen.
Algunes pautes que ens convé revisar per a No normalitzar la violència:
• Representar a les víctimes (individuals i col·lectives).
• Discutir les estructures socials que sostenen la violència.
• Discutir sobre els beneficiaris de la violència.
• Discutir sobre els responsables darrere de la violència.
• Discutir el marc narratiu dels conflictes violents.
• Reconèixer totes les possibles perspectives.
• Analitzar els costos (econòmics, socials, ecològics, traumàtics) de la violència.
• Parlar dels moviments NO violents o alternatives a la violència.
Memòria del feminisme
La memòria ha de vincular-se al moviment feminista, una lluita de més de tres segles de tradició. Els homes han escrit la història silenciant a l’altra meitat de la humanitat. No es pot parlar de Dret Humà Universal sense que aquests arribin plenament al conjunt de la societat.
La lluita feminista és la lluita per la igualtat, vincula a tots els col·lectius marginats i discriminats, i ha significat, significa i significarà un millorament de la qualitat democràtica de la totalitat de la societat (Universitat de La Corunya).
La Memòria històrica i l’educació no sempre es vinculen amb el feminisme, el moviment feminista també ha de beure d’aquesta memòria silenciada i ocultada de les lluites feministes del passat, per a utilitzar-la com a base impulsora de les lluites del futur.
La història del moviment social feminista es pot estructurar en 4 ‘ones’ perquè el concepte de ‘ona’ transmet a la societat molta força i la genealogia feminista és una condició per a construir una agenda política:
• 1a Ona Fundacional: en el marc de les tres il·lustracions europees (britànica, francesa i alemanya). Reflexió social del perquè els homes pots accedir a la ciutadania i les dones no. Llarg silenci entre la primera i la següent ona.
• 2a Ona mediats, mediats del XIX: sorgeix a Anglaterra amb influència del marxisme, anarquisme i sufragisme i situa al matrimoni com la mort civil de les dones. Va durar 80 anys i va suposar l’accés a l’educació i a les professions de les dones. Es constitueixen les bases del moviment abolicionista de la prostitució. Just després es produeix un altre gran silenci, cap silenci és gratuït és reactiu.
• 3a Ona, maig del 68, feminisme radical amb influències marxistes. Posa el focus en la relació patriarcal, de parella i familiar i apareix la violència de gènere, l’abús sexual i el treball domèstic. Suposa un salt qualitatiu impossible de comprendre les lleis actuals, no ha arribat encara a la seva fi i genera una gran reactivitat.
• 4a Ona, Globalització: del moviment feminista en tots els continents. Beu de la 3a Ona i posa el focus en tot el que ha de veure entre homes i dones. Dues idees que influeixen en l’Ona, d’una banda, els canvis interns en el moviment feminista des dels anys 80 i el ressorgiment de múltiples teories (queer, colonials…) que en lloc de posar el focus en el patriarcat l’interioritzen en el col·lectiu per a veure qui l’integra, afeblint el moviment.
Memòria i el Currículum
Pensar i qüestionar el Currículum cap a la memòria no sols ens ajudarà a reparar i atendre les ferides històriques i canviar el relat de la història, sinó que ens acosta a educar a ciutadans amb pensament dinàmic del passat i crític del present. La memòria representa una vacuna contra la desesperança i ens assegura un camí cap a una societat més democràtica i humanitzada.
La memòria històrica és una activitat institucionalitzada on juguen un paper transcendent les relacions de poder. Els moviments socials juguen un paper essencial.
Arxiu i memòria
Les fonts d’arxiu són fonts públiques a les quals tenim accés tota la ciutadania, ho estableix la constitució en l’article 105.
Les propostes educatives a partir de les fonts d’arxiu donen l’oportunitat a l’alumnat no sols d’analitzar i tractar fonts orals i documentals, sinó de convertir-los en autèntics investigadors, convertint-se en part activa i central del seu procés d’aprenentatge.
Representa una oportunitat d’estimular la seva curiositat, connectar-se amb el passat i el present amplificant les veus silenciades i discriminades de la història.
Al seu torn és una eina fantàstica per a obrir les portes de l’escola i implicar a tota la societat (barris, famílies, associacions, etc.) creant un espai d’interconnexió personal i integrador.
Les associacions d’arxiveres han intervingut molt activament en la redacció de la Llei de Memòria. Totes les institucions han de tenir arxius i s’han de posar a l’abast de la ciutadania com a eina pedagògica. Existeixen serveis educatius amb professorat en comissió de serveis en especialitats d’història situats en arxius.
La història oral és un mètode qualitatiu de documentació de la memòria històrica, es basa en l’entrevista i participa en la seva elaboració una comunitat interdisciplinària. Les fonts orals ens mostren com la gent connecta amb el passat. La pràctica de la història oral incideix en el present, la construcció de fonts orals millora l’enteniment del passat recent entre la comunitat educativa.
Llocs/ Llars de memòria
Com tractar els monuments als morts, les fosses comunes, les trinxeres? Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica. Poden ser un mitjà per a l’educació? Poden ser espais per a la reflexió?
Llenguatges i expressions artístiques
Durant el Congrés van tenir lloc diverses actuacions d’arts escèniques i dramàtiques relacionades amb la memòria, com l’obra de teatre Una de calç de la companyia Gata per llebre i es van presentar projectes artístics, diversos d’ells relacionats amb el còmic com a mitjà de comunicació, entre ells el projecte *CCOOMICS de CCOO Catalunya.
Xarxa d’Escoles amb Memòria.
Des del Congrés es proposa la creació d’una xarxa estatal d’escoles amb memòria democràtica a partir de l’experiència de la Xarxa navarresa d’escoles amb memòria. La lluita per la memòria és la lluita per la defensa dels drets humans.
