És prioritari establir un Mapa de la Formació Professional, contemplat en la Llei d’FP (art. 95), que permeti planificar i programar una oferta suficient de places públiques. D’altra banda, l’aparició de noves figures educatives i l’augment dels projectes que realitzen els centres d’FP requereixen d’una dotació horària i de plantilles per a garantir el seu èxit.
Davant la presentació de l’esborrany del nou Reial decret d’Ordenació de la Formació Professional que desenvolupa la Llei 3/2002 d’ordenació i integració de la FP, la Federació d’Ensenyament de CCOO posa el focus sobre els aspectes que permetran contenir les desigualtats que es mantenen des d’anterior crisi, la pandèmia i de les polítiques neoliberals posades en marxa pels governs conservadors. La dotació pressupostària actual ens brinda l’oportunitat de posar en marxa un model que garanteixi el dret a una educació pública que respongui a les demandes de la població i a la millora de la formació de la ciutadania amb plenes garanties d’inserció laboral. No obstant això, des de CCOO instem el Govern a mantenir i ampliar la inversió, més enllà dels fons europeus del mecanisme de Recuperació, Transformació i Resiliència.
La LOMCE i les seves normatives segregadores van convertir la Formació Professional en una etapa de contenció per a estudiants amb menys recursos i sense èxit acadèmic, i va obrir les portes a la participació d’agents amb ànim de lucre. L’FP Bàsica, la imposició de la FP Dual, l’absència de la negociació col·lectiva, les taxes públiques en els cicles formatius, l’augment de les ràtios, la privatització de l’oferta i la seva substitució per la modalitat en línia, són algunes de les polítiques realitzades que s’han perpetuat, sense cap avaluació del seu impacte sobre el nivell educatiu i la transició al mercat de treball.
Les evidències ens demostren, deu anys després, que es mantenen o s’han accentuat les diferències entre CC. AA. en abandó educatiu, en les taxes de finalització de la FP Bàsica, en el percentatge d’oferta pública, una diferència de més 12 punts en la implantació de la FP Dual i la qualitat en la seva implantació.
La tendència de la formació a distància segueix a l’alça, amb augment molt important de l’oferta privada, amb més de 140.000 persones cursant una titulació professional en aquesta modalitat que, al no existir suficient oferta pública, amaga enormes desigualtats socioeducatives.
Les últimes dades de la EPA alerten d’un augment de l’abandó educatiu –un 13,9% de joves entre 18 i 24 anys que manquen de titulació de Secundària de segona etapa (4° ESO, FPB, Batxiller, Grau Mitjà o Superior) i no rep educació ni formació, amb un total de 481.559 persones joves (295.037 homes i 187.751 dones)–. En els últims cursos, milers de persones s’han quedat sense plaça pública d’FP i 300.000 persones paguen aquest curs per una titulació en centres privats.
El Pla de Modernització de la FP contempla aconseguir al 40% dels 11 milions de persones en actiu que manquen de titulació professionalitzadora i sense acreditació de la seva experiència professional. Així, segons dades del Ministeri, 3,35 milions de persones en actiu, menors de 55 anys, sense acreditació, hauran de cursar una formació professional de diferent grau. Per això, és prioritari establir un mapa que permeti planificar i programar l’oferta suficient de places públiques per a garantir el dret a l’educació (art. 109 LOMLOE), i obtenir dades actualitzades del mercat laboral i de les necessitats d’ocupació per sectors productius. Al seu torn, el desenvolupament de l’Observatori Públic de la FP, sense ingerències empresarials, és imprescindible.
CCOO considera urgent definir un pla de lluita contra l’abandó educatiu basat en la prevenció, l’orientació, l’acompanyament i els recursos de suport a l’alumnat amb més dificultats, mitjançant la implantació dels departaments d’orientació educativa i laboral en tots els centres d’FP, amb dotacions concordes a l’alumnat i a la seva diversitat.
Els nous serveis que contempla la Llei han de concretar-se amb un model d’integració flexible i àgil per a donar resposta a les necessitats, sense afectar l’organització ni les condicions laborals del personal docent. La major part dels recursos disponibles, més de 1.000 milions d’euros, es destinaran a l’acreditació i la formació de població activa i desocupada, i representen una injecció econòmica als centres. Els qui facin aquestes tasques educatives hauran d’incorporar-se a les plantilles i reforçar el sistema públic, mitjançant les bosses docents, els increments de jornades parcials i les bosses públiques del personal formador d’ocupació.
Hi ha demanda per a incorporar personal qualificat en determinats sectors tecnològics i el Sistema de Formació Professional ha de disposar dels suficients recursos per a donar resposta als sectors emergents. No obstant això, l’escassetat de professorat en algunes especialitats limita l’increment de l’oferta i la formació, per la qual cosa és imprescindible que l’Administració faci atractiva la docència de la FP i millori les seves condicions laborals.
La relació públic-privada ha de ser recíproca, basada en la corresponsabilitat. Això es mesura amb paràmetres tangibles com la qualitat de la inserció laboral, la relació contractual de la formació Dual, la cotització de les pràctiques no laborals, etc., aspectes que han de concretar-se mitjançant la negociació col·lectiva.
Des de CCOO continuarem aprofundint en l’anàlisi de l’esborrany i realitzarem les aportacions durant la tramitació normativa. En tant, instem el Ministeri d’Educació i Formació Professional a redactar una normativa que garanteixi els drets formatius de la ciutadania, enfortint el sistema públic amb l’aportació suficient de recursos.
