EL MILLOR MESTRE DEL MÓN. Article d’opinió de CCOO Educació al Diari de Girona (Suplement Aula) del dimarts, 23 de maig de 2017

Ja fa tres anys que es convoca el “ Global Teacher Prize”, l’anomenat “Nobel dels mestres” i dotat amb 1 milió de dòlars. Si mireu la web oficial veureu com s’hi han presentat un gran nombre de participants, no és estrany amb aquesta dotació!

En aquests 3 anys el premi s’ha atorgat a una americana el 2015 ( Nancie Atwell), a una palestina el 2016 ( Hanan Al Houl) i a una canadenca el 2017 ( Maggi MacDonell). Entre els 10 finalistes hi hem vist dos espanyols que segurament coneixeu: al 2015 va ser en Cèsar Bona, que recentment ha fet una xerrada a la nostra ciutat, i aquest any en David Calle, professor youtuber. Els dos Mestres són fenòmens mediàtics, els trobareu a les xarxes. 

Em crida l’atenció aquests tipus d’esdeveniments. D’una banda, em sembla positiu el reconeixement a la nostra professió fins el punt de crear un premi com aquest, però alhora se’m fa estrany que el lloc on es fa la cerimònia d’entrega dels premis sigui Dubai i que la persona que presenta els finalistes sigui Jim Yong Kim, president del banc mundial. 

Els diners del premi són una donació de la Varkey Foundation, que presideix Bill Clinton i promou Sunney Varkey, empresari indi, fundador de GEMS Education, una de les xarxes privades d’educació més importants del món, amb més de 100 escoles entre 11 països de diferents continents, i que consta al número 949 a Forbes ( llista de personatges més rics del món) amb una fortuna declarada de 2.100 milions de dòlars i interessos empresarials en el món de la salut i de la construcció. El jurat el formen empresaris de l’educació, comunicadors, algun professor universitari, celebrity com ara el príncep Harry d’Anglaterra, molts promotors privats com Carlota Mateos (empresària de restauració), representats de la fundació de Bill Gates, les organitzacions Teach for All o Teach First relacionades amb Teach For America, empresa dedicada a la formació de mestres i que actualment forma el 40% dels mestres d’estats Units. La guanyadora de la primera edició del premi també és empresària de l’educació. 

Un requisit per presentar-se al premi és que la tasca educativa que estiguis realitzant sigui innovadora i repercuteixi en tota la comunitat educativa. Segons el que s’explica dels projectes guardonats i finalistes, això es compleix. Però, com diu Enric Prats, professor de Pedagogia de la UB en un article publicat en el seu blog, la línea entre filantropia i negoci és molt fina. 

Alguns defineixen la nostra societat com la societat del coneixement, però el coneixement s’està transformant en el producte d’una important indústria, la indústria de l’educació. El càlcul del mercat educatiu fet per Merill Lynch-Bank of America el 2014 era de 4,3 bilions de dòlars. Aquesta industria inclou molts tipus de negocis: gestió directe de centres educatius, producció de materials, formació en les diferents modalitats presencial i online, serveis de producció de text… 

La influència d’organismes internacionals com la Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), la Organització Mundial del Comerç (OMC) , Banc Mundial (BM) en els sistemes educatius, ha fet prosperar aquest negoci: han construït una visió mercantilista de l’educació i, a més, aquests organismes no han de passar comptes a ningú de la seva acció sobre l’educació, ja que no estan controlats des dels poders públics.

Aquestes politiques s’expandeixen a través de tractats internacionals com el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP), l’Acord sobre el Comerç del Serveis (TISA ) o l’Acord Integral d’Economia i Comerç (CETA) que tenen com objectiu eliminar les barreres al comerç internacional. Aquest fet comporta que els poders públics locals o nacionals no puguin protegir els seus serveis ni les empreses locals, i que l’estat es vagi retirant de la seva obligació de garantir serveis públics per a tothom utilitzant aquests tractats per justificar la seva retirada.

I en aquest mercat de l’oferta i la demanda educativa, evidentment el negoci està sobretot en els estudis superiors, els idiomes i la formació permanent, que mica en mica s’estan transferint a proveïdors privats, alguns dels quals membres del jurat del “ Global Teacher Prize”. No és d’estranyar, doncs que aquest premi s’entregui a Dubai, catedral del capitalisme neoliberal. 

El dret de qualsevol persona a una educació en condicions d’igualtat d’oportunitats, s’està convertint en un dret mercantil, aquell que s’obté mitjançant un contracte per un determinat preu. L’escletxa adquisitiva es converteix en escletxa educativa i, progressivament, en exclusió. No ha de ser aquesta la finalitat de l’educació, l’educació ha de contribuir a cohesionar les comunitats humanes a través de la igualtat, la solidaritat i el coneixement. 

Que l’espectacle mediàtic que susciten esdeveniments com l’entrega de premis mundials, no ens faci canviar el concepte de dret a l’educació.