El Departament d’Educació i Formació Professional planteja fixar l’inici de curs per als propers tres anys amb l’objectiu de donar estabilitat al sistema. Tanmateix, aquesta decisió es pren sense haver fet una avaluació pedagògica ni organitzativa de l’impacte real que ha tingut l’avançament del calendari escolar en els darrers cursos.
Abans de consolidar cap calendari plurianual, cal analitzar dades, escoltar els centres i valorar els efectes sobre l’alumnat, els equips docents i el funcionament dels centres. A més, el calendari escolar i el calendari laboral del professorat són àmbits diferents tot i que correlacionats i s’han de negociar en paral.lel, amb espais reals de diàleg i acord.
Rebutgem la proposta d’inici de curs el 8 de setembre, especialment a Batxillerat
L’inici de curs el 8 de setembre és pedagògicament i organitzativament inviable. Amb només cinc dies reals de preparació entre l’1 i el 8 de setembre no hi ha temps suficient per coordinar equips docents, preparar programacions, gestionar dispositius digitals, organitzar grups, preparar projectes, adaptar materials ni atendre l’alumnat amb garanties.
Aquest avançament genera estrés i un malestar innecessari, empitjora la qualitat educativa i precaritza les condicions de treball del professorat. No es pot sostenir un sistema educatiu de qualitat si la seva posada en marxa es fa de manera accelerada i sota pressió.
És especialment greu que aquesta organització obligui, de facto, les direccions i els equips de coordinació a treballar durant el mes d’agost per poder tenir el curs enllestit a temps. El mes d’agost és el mes de vacances i de descans, tal com estableix qualsevol criteri de salut laboral i de respecte als drets de les persones treballadores.
Cal blindar el juliol com a mes de formació i tancar l’activitat ordinària el 30 de juny
Defensem que l’activitat ordinària als centres educatius ha d’acabar el 30 de juny i que el mes de juliol s’ha de blindar com a període de formació permanent, no com una prolongació encoberta de l’activitat lectiva o administrativa.
Exigim que qualsevol activitat excepcional durant el mes de juliol sigui degudament justificada i autoritzada pels Serveis Territorials per evitar que es convertieixi en una porta oberta a la normalització del treball fora del calendari laboral.
Instituts Escola: extensió injustificada de la jornada partida a secundària
Sobre els Instituts Escola, hem traslladat al Departament arguments clars en contra de l’extensió de la jornada partida a secundària. Aquesta mesura s’embolcalla d’arguments pedagògics, però en realitat respon a una supeditació del sistema educatiu a criteris econòmics i organitzatius que no tenen en compte la realitat dels centres ni del professorat.
Els docents que imparteixen classe a secundària després del migdia coneixen bé l’alt nivell d’absentisme de l’alumnat en aquesta franja i la baixa efectivitat pedagògica d’aquestes hores. Imposar aquesta organització, ignorant aquest coneixement professional, suposa un pas enrere en el reconeixement del col·lectiu docent, que ja pateix nivells elevats de desmotivació.
A més, aquesta mesura impacta directament en la conciliació familiar del professorat, ja que allarga la seva jornada en el temps sense que la pausa de migdia permeti una desconnexió ni un descans real. La càrrega de treball augmenta, però no la qualitat educativa.
També ens trobem amb una situació especialment injusta per al professorat que ha obtingut plaça definitiva al concurs de trasllats i que ara veu com les seves condicions de treball es modifiquen de manera sobrevinguda, sense haver-ho pogut preveure ni negociar.
Aquest empitjorament de les condicions s’agreuja encara més en el model d’Institut Escola, que objectivament disposa de menys dotacions: menys recursos per a l’organització, menys desdoblaments i menys capacitat d’atenció a la diversitat. A això s’hi afegeix una tendència creixent a utilitzar indistintament docents de diferents cossos per cobrir guàrdies i docència, com ara a les aules d’acollida, en àmbits que no els corresponen, cosa que genera disfuncions i sobrecàrrega.
Per tot això, considerem imprescindible aturar i repensar aquesta mesura en el marc d’una negociació real, que tingui en compte tant els criteris pedagògics com les condicions de treball i la qualitat del servei educatiu.
Avaluar, negociar i acordar: el camí necessari
Exigim una negociació real sobre el calendari escolar i laboral. No es pot imposar un model a tres anys vista sense haver-ne avaluat abans els resultats. Volem un calendari que respongui a criteris pedagògics, organitzatius i de salut laboral, i que no es construeixi al marge de la comunitat educativa.
Reiterem la necessitat d’una negociació real del calendari escolar i laboral, sense filtracions ni informacions que dinamiten la pròpia negociació dels i les docents.