Malgrat que l’oferta del curs bàsic de català ha crescut significativament, la demanda ha crescut encara més, fins al punt d’arribar a gairebé 4.000 persones a les llistes d’espera del Consorci de Normalització Lingüística que confiem que totes siguin admeses en la propera convocatòria de desembre. Cal agrair l’esforç extraordinari que fan les seves treballadores, però amb això no n’hi haurà prou. Calen més recursos i més planificació per augmentar l’oferta i superar també el desencaix actual de l’oferta i demanda per territoris .
Tenint en compte que la majoria de persones que segueixen els cursos del Consorci cursen els cursos inicial i bàsic necessaris per a la regularització de la situació legal de persones estrangeres a Catalunya, considerem que és una molt bona oportunitat, que tothom ha de tenir a l’abast sense demores, per assegurar aquest primer contacte i aprenentatge de la llengua catalana, sobretot i també pels col·lectius formats majoritàriament per dones. Dones que a hores d’ara per dedicar-se a la cura de la família no accedeixen, o almenys no ho faran a curt termini, al món del treball. No per aquest motiu s’han de veure privades d’un element d’inserció a una societat i de cohesió, com és el coneixement i ús de la llengua.
La Generalitat ha d’usar millor els dos sistemes universals de formació dels que disposem el país: el sistema educatiu ordinari, en tota la seva extensió (aules d’acollida, escoles de persones adultes…) i ús de recursos i metodologies adients per assegurar la immersió lingüística real a l’escola, i el sistema de formació per al treball, a partir dels fons per a la formació contínua finançat amb les cotitzacions de les nòmines de les persones treballadores que representen el 0,7% de la massa salarial del país. Tenint present que les empreses de Catalunya no estan emprant una bona part d’aquests recursos en formació bonificada en centre de treball, entorn a 100M€ anuals no es fan servir, seria una molt bona opció arribar a un acord i al seu desenvolupament perquè part d’aquest pressupost fos dedicat a l’aprenentatge de la llengua catalana.
Com a “transició” entre el món educatiu i el laboral volem fer una especial menció a la importància de l’aprenentatge de la llengua catalana en la Formació Professional Inicial per assegurar el dret de treballar en català. Una formació professional que ha passat a ser tota Dual, amb una part de l’aprenentatge de l’alumnat que es realitza a l’empresa. Aquesta Formació Professional quant a la llengua catalana requereix en el centre educatiu de l’existència de materials, recursos i metodologies adients per a l’ensenyament del català en les diferents famílies professionals per un aprenentatge de la llengua a nivell ordinari i tècnic, i que aquest continuï a l’empresa amb un entorn i tutorització durant l’estada que ho permetin i en tingui cura. Això darrer ha de poder aconseguir-se mitjançant la corresponsabilitat de l’empresa i el seu compromís que s’ha de materialitzar en els convenis de formació.
La gent que arriba de nou a Catalunya ho fa per treballar i cal que, amb la participació de les organitzacions empresarials i els sindicats, es planifiqui l’aprenentatge del català, es decideixin els formats més adients (més modulars i vinculats a cada feina), es contempli la formació a l’empresa, gratuïta i en horari de treball i s’adeqüin els sistemes d’acreditació dels coneixements adquirits. El Consorci per la Normalització Lingüística ha de tenir un paper cabdal en aquest sistema, facilitant la formació dels formadors, l’elaboració i tria dels materials, el perfeccionament dels sistemes en línia i de convalidació i acreditació…
Des de CCOO demanem que es torni a posar en marxa el Pacte Nacional per la Llengua per continuar entomant tots aquests reptes adequadament. Que les treballadores i treballadors nouvinguts i les seves famílies hagin i vulguin aprendre és una mostra de la voluntat d’arrelament i de voler ser un sol poble que ens ha de fer sentir orgulloses. Ara cal, que el conjunt de les administracions públiques del nostre país estiguin a l’altura del repte i situïn al món del treball i a les seves organitzacions al centre de les polítiques de normalització lingüística. Si apostem per vehicular adequadament aquest repte aconseguirem que la cohesió social i la igualtat d’oportunitats per a tothom siguin el pal de paller del país que volem.