La força demostrada a les mobilitzacions expressen un malestar profund, però també una voluntat clara d’organització i de lluita
L’ampli seguiment de la vaga als centres educatius i la massiva resposta ciutadana als carrers de Catalunya amb més de 100.000 persones a les manifestacions, ha d’obligar el Departament d’Educació a moure fitxa i posar sobre la taula recursos i solucions per un acord de país.
Eduardo Núñez, Secretari General de CCOO Educació, ha valorat que: la jornada de vaga del passat 11 de febrer ha estat un punt d’inflexió en el conflicte educatiu. El seguiment massiu i la capil·laritat del conflicte als centres feia temps que no es veien amb aquesta intensitat. La participació del conjunt de professionals, des dels docents al personal d’atenció educativa, i la força demostrada a les mobilitzacions expressen un malestar profund, però també una voluntat clara d’organització i de lluita.
Com a sindicat, ens hem de felicitar pel paper que hem jugat. No només per la capacitat organitzativa, sinó perquè estem aconseguint situar en el centre del debat públic els eixos estratègics que donen sentit a la nostra acció sindical i que marquen el camí dels nostres objectius per a l’educació.
En primer lloc, estem lluitant per articular una reivindicació coherent entre el desplegament urgent de l’educació inclusiva i l’atenció a la diversitat, i la millora de les condicions salarials del conjunt de professionals de l’educació. No hi pot haver escola inclusiva sense recursos ni sense dignificació professional. La qualitat educativa i les condicions laborals són indestriables.
En segon lloc, hem dotat aquesta lluita d’un clar caràcter de classe, aplegant sectors diversos i reforçant la unitat de la gent treballadora de l’educació. És necessari superar visions fragmentades i situar un marc compartit de reivindicació que interpel·la el conjunt del sistema educatiu i el conjunt de la societat.
En tercer lloc, hem posat sobre la taula amb força la necessitat d’un finançament suficient, situant el 6% del PIB en educació com a mínim imprescindible per revertir l’infrafinançament crònic i fer possibles les millores que necessita l’educació. En aquest sentit, no és casualitat que estigui en curs al Parlament de Catalunya la Iniciativa Legislativa Popular impulsada per CCOO i entitats del món educatiu i social per garantir per llei un mínim del 6% del PIB per a l’educació. Aquesta ILP no és una consigna simbòlica, sinó una eina política concreta a través de la qual estem lluitant per assegurar el finançament estructural que necessita el sistema educatiu català.
I, finalment, estem treballant per treure el debat del marc estrictament corporatiu i situar-lo en el terreny sociopolític. L’educació no és només un tema dels docents i els professionals que hi treballen, sinó de tota la societat. El que està en joc no són només complements o ràtios; és el model d’educació pública que volem per al país: una educació de qualitat, inclusiva, democràtica, feminista i al servei de la classe treballadora.
La vaga és una eina, no un fi en si mateixa. Ara el repte és transformar la força demostrada l’11 de febrer en un marc real de negociació que permeti assolir un acord sòlid, estructural i ambiciós. Un veritable acord de país per l’educació que abordi els problemes de fons de l’educació.
Us volem agrair el compromís, la participació i la confiança. La força que hem expressat aquests dies ens ha de servir per continuar organitzant-nos, ampliant suports i mantenint la pressió fins a aconseguir resultats.
Imatges mobilització de Barcelona:
Imatges mobilització Tarragona:
Imatges mobilització Girona:
Imatges mobilització Lleida:
Imatges mobilització Tortosa:
Videoresum de les mobilitzacions: