Els dos convenis més importants, el d’indústries càrnies i el d’escorxadors d’aus i conills, afecten més de 40.000 treballadors i treballadores a Catalunya i a uns 20.000 més que podrien ser falsos autònoms a cooperatives.
La Federació Agroalimentària de CCOO de Catalunya i la Federació d’Indústria i Treballadors Agraris (FITAG) d’UGT de Catalunya denuncien la situació de bloqueig de la negociació col·lectiva a la indústria agroalimentària i, concretament, dels dos convenis més importants, el d’indústries càrnies i el d’escorxadors d’aus i conills. Aquests dos convenis afecten més de 100.000 treballadors a tot l’Estat, dels quals 40.000 són catalans, ja que el 40% de la indústria càrnia es troba al nostre país.
Avui s’ha celebrat una assemblea amb delegats i delegades de CCOO i UGT de les principals empreses catalanes de la indústria càrnia i escorxadors d’aus i conills per explicar la situació de bloqueig que viuen aquests dos convenis estatals, després de pràcticament un any de negociacions. Els sindicats denuncien que l’estratègia de les patronals no és una altra que la dilatació en el temps de les negociacions a l’espera que el nou Govern central decreti una reforma laboral que satisfaci les seves reivindicacions, que són la congelació salarial, més flexibilitat i l’augment de jornada.
Els plantejaments concrets de les patronals per als dos convenis són:
– Congelació salarial per al 2011. Per al 2012, increment incert, “en funció de l’economia del país”.
– Augment de la jornada laboral, de 1.770 a 1.800 hores anuals.
– Flexibilitat total d’horaris i jornada.
– Eliminació de complements, com per exemple d’antiguitat (a escorxadors), per soroll (a càrnies) i el complement del salari fins al 100% en situació de baixa per incapacitat temporal.
Les patronals addueixen que el sector carni està patint una forta crisi i que hi ha massa rigidesa laboral. La realitat és que les 25 empreses catalanes més importants van incrementar de mitjana un 9,75% la seva facturació entre el 2010 i el 2011, i en els últims tres anys les exportacions han augmentat un 30%. A més, els costos laborals només representen el 13% del total del producte (la mitjana a la indústria és del 16%) i la jornada laboral anual també és superior a la mitjana (1.750 hores).
Per a CCOO i UGT aquestes pretensions suposen fer retrocedir les condicions laborals als anys 80, quan es van començar a negociar aquests convenis. És a dir, una absoluta desregulació del sector. De fet, és el que estan fent amb la constitució de cooperatives de treballadors que el que en realitat emmascaren són falsos autònoms que no fan vacances, no cobren res quan estan de baixa per malaltia o accident, etc. Calculem que a Catalunya pot haver-hi uns 20.000 treballadors, falsos autònoms, que no consten com a plantilles d’aquestes empreses.
La proposta sindical preveu:
– Convenis per a dos anys (2011-2012).
– Increment de l’IPC real, de manera que s’asseguri el poder adquisitiu dels treballadors les treballadores, tal com recull l’Acord Interconfederal de Negociació Col·lectiva signat per la CEOE amb els sindicats.
– Potenciar la figura del fix-discontinu per facilitar la contractació durant les puntes de producció, enfront de contractacions temporals, subcontractacions i falsos autònoms.
– Considerem que els dos convenis ja preveuen prou mesures de flexibilitat de jornada, mitjançant borses d’hores.
CCOO i UGT han denunciat el bloqueig dels convenis al SIMA, i s’han convocat mediacions amb la patronal els dies 22 de desembre (conveni de càrnies) i 27 de desembre (conveni d’escorxadors). Si no s’arriba a cap acord ni les patronals fan cap moviment que permeti un avenç en el desbloqueig, es convocaran mobilitzacions al sector.