D’on prové la paraula «gai»? És un anglicisme procedent del vocable provençal «gai» (en castellà, «gayo») i significa alegre o murri.
La falta de coneixement, els prejudicis i la concepció patriarcal de la nostra societat, on el femení ha quedat relegat sempre a un segon pla, ha suposat una criminalització de qualsevol conducta o expressió «efeminada» en els homes.
El patriarcal és un sistema de discriminació que basa la seva jerarquia en la divisió sexual com a principi bàsic. Suposa una visió dicotòmica i binària de la realitat que concep a l’home i el masculí com a expressions de superioritat en tots els camps. L’heteronormativitat va agafada de la mà de l’ordre patriarcal i, per això, el sistema castiga i discrimina tot el que suposi un risc per al manteniment de l’statu quo i l’ordre simbòlic de parells binaris oposats (home-dona, masculí-femení, blanc-no blanc, hetero homo; categories socials sobre les quals, a més, s’estableixen valoracions com a bo-dolent, creïble-no creïble; normal-anormal, sa-patològic, funcional disfuncional, etc.). Entre les eines de control podem destacar el masclisme, l’homofòbia i la plumofòbia, que castiguen el considerat femení en els homes o bé ho relega al món íntim (homofòbia liberal).
Una construcció nociva de la masculinitat mesurada en termes de competitivitat, virilitat i força penalitza qualsevol expressió de les emocions, que és el que precisament ens fa humans. Una socialització primerenca en aquesta masculinitat heteronormativa fa que els homes ocultin sentiments com la por, l’angoixa, la feblesa o la inseguretat en considerar que els fan vulnerables. Sorgeixen uns mandats de gènere que els dificulten expressar-se lliurement en el seu aspecte físic, manera de vestir, pentinats, moviments, complements, expressions d’afectivitat amb altres homes, etc.
El sentiment de culpa i l’ocultació de la seva ser més íntim per a evitar acudits, burles i fins i tot atacs homòfobs des de la infantesa fins a l’adolescència, provoca sentiments de baixa autoestima, depressió, intents de suïcidi, addiccions, abandó escolar i pot també motivar el trasllat a una altra localitat diferent de la familiar en cerca d’aquest anonimat que permeti viure la seva condició homosexual lluny del seu primer nucli de socialització.
Amb aquest bagatge de violències mudes o explícites, d’ocultació, mentides, s’arriba al món laboral i continua la falta de visibilització per por de què es repeteixin les burles, les exclusions, l’assetjament o fins i tot la por a l’acomiadament i la incapacitat de promocionar.
Aquesta falta de visibilitat és major entre la joventut pels seus problemes d’accés al mercat laboral, en alguns departaments tradicionalment més agressius o competitius (vendes) o segons el sector d’activitat estigui més o menys masculinitzat segons les conclusions del projecte ADIM. Encara moltes persones renuncien als seus drets de conciliació, permisos per matrimoni o per constitució de parella de fet per por de revelar la seva orientació sexual, malgrat l’aprovació l’any 2005 del matrimoni igualitari al nostre país.
L’ocultació i el silenci són les estratègies per a protegir-se de les violències a les quals s’exposa aquest col·lectiu si la seva orientació sexual o identitat de gènere queden fora de l’hetero normatiu. Aquesta ocultació impedeix el normal desenvolupament de la personalitat, perjudica el sentit de pertinença als equips de treball i disminueix la productivitat.
Com a sindicat de classe, CCOO no pot mirar cap a un altre costat i permetre que el món laboral es converteixi en un nou infern i una causa més d’estrès. La LGTBI fòbia ha de ser considerada en l’avaluació de riscos psicosocials i exigible en les negociacions de Salut Laboral. A més, aquesta avaluació de llocs de treball és imprescindible quan es tracti d’avaluar un lloc localitzat en un país en el qual l’homosexualitat sigui un delicte o aquesta orientació pugui crear situacions d’inseguretat per a la seva integritat física i mental.
CCOO ha defensat la creació d’un espai segur en les empreses mitjançant la introducció de clàusules específiques en els convenis col·lectius que declarin el respecte als principis d’igualtat de tracte i no discriminació per raó d’orientació i identitat sexual cap a les persones LGTBI. Aquesta declaració de principis ha d’anar acompanyada de programes de formació i sensibilització per a controlar i conèixer els biaixos que impedeixen mantenir entorns laborals on es respecti la diversitat sexual, afectiva i familiar, d’un règim sancionador que tipifiqui les conductes contràries al respecte i dignitat que mereix qualsevol persona i d’un protocol contra l’assetjament per LGTBI fòbia en l’àmbit laboral.
Sens dubte vivim un moment de trànsit quant a l’expressió de gènere, però com en tot moment històric de canvi de model, estem assistint a un increment brutal de les agressions contra tot el que no sigui hetero normatiu. Ho hem pogut comprovar amb especial ferotgia en l’assassinat grupal de Samuel a La Corunya el juliol de 2021 al crit de «marieta». O al poble de Peña flor, on un veí va sofrir una pallissa per part d’un altre veí que el va acusar crits de ser el «marieta del poble» i que l’anava «a matar», després de ruixar-li el cotxe amb oli usat i esberlar-li els pneumàtics. Així, podem trobar notícies de manera freqüent en els periòdics a les quals no podem acostumar-nos. Cal parar els atacs homòfobs i lluitar contra la passivitat davant aquesta mena de violència que busca perpetuar un sistema que discrimina la diversitat.
