26 d’Abril de 2023: Dia de la Visibilitat Lèsbica Amb L de lesbiana, amb L de llibertat, amb L de laboral #ConLdeLesbiana #ConLdeLibertad #ConLdeLaboral
AL NOSTRE PAÍS (igual que en altres països llatinoamericans) es commemora cada 26 d’Abril (i des de 2008) el Dia de la Visibilitat Lèsbica. Es tracta d’una oportunitat per a donar a conèixer a lesbianes que puguin ser una referència per a altres dones i/o nenes i per a continuar reclamant igualtat de drets. També és un anomenat al fet que les lesbianes que treballen en l’àmbit públic (polítiques, periodistes, sindicalistes, escriptores, actrius, esportistes, cantants…) es mostrin i puguin ser un referent social positiu per a l’eliminació de prejudicis i lesbofobia entre la població i per a fer avançar les lleis (CCOO valora positivament l’entrada en vigor de la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, que permet a les lesbianes filiar a les seves filles i fills i l’accés a les tècniques de reproducció assistida).
El paper de les lesbianes en l’espai públic és encara, per desgràcia, insignificant, per la qual cosa continuen sent indispensables dies com aquest per a parar-se a reflexionar sobre la dificultat de “sortir de l’armari” en la família, en l’oci i en els treballs, sobre els drets aconseguits i sobre els quals falten per conquistar.
Atrevir-se a viure fora de l’armari serveix per a una mateixa, però també per a les altres. Significa apostar per una societat on imperi la diversitat, significa deixar enrere la por i la vergonya i enfrontar-se, des de l’orgull, a les mostres de rebuig.
Les lesbianes han estat invisibilitzades per la Història, a vegades per decisió pròpia i a vegades perquè van córrer la mateixa sort que moltes dones que van ser relegades del públic, malgrat les seves grans aportacions a la societat. Perquè les lesbianes s’enfronten al sexisme al qual s’enfronten la resta de dones, però a més es topen amb la lesbofobia imperant en cada país (són molts encara els països on les vides lesbianes corren perill de sofrir empresonaments o tortures perquè la visibilitat és un impossible).
Les nenes, insultades al pati del col·legi al crit de ‘chicazo’, necessiten referents. Les noies, insultades al crit de ‘tortilleras’ necessiten referents. Les dones, insultades als carrers al crit de ‘marimacho’, necessiten referents. Les lesbianes (visibles o no) que ‘suporten’ discriminació en els seus treballs necessiten conèixer els drets que els emparen. Perquè la precarietat laboral s’acarnissa amb els qui ja ho tenen més difícil, per ser dona, per ser lesbiana. CCOO continuarà treballant per a evitar la LGTBifobia en totes les seves manifestacions en els llocs de treball.
Parlar de visibilitat lèsbica suposa posar el cos i arriscar, però també suposa parlar de dignitat i resiliència enfront de les violència i les opressions que encara travessen a les lesbianes. Reescriguem la Història, rescatem a les lesbianes de l’oblit i guanyem en drets, gràcies a les referents actuals, perquè cap lesbiana viva sense drets.
