La plantila del Servei d’Atenció Domiciliària de Catalunya (SAD) va celebrar el 18 de desembre una assemblea de treballadores convocada per CCOO de Catalunya, que va comptar amb una nombrosa assistència i va finalitzar en una concentració en plaça de Sant Jaume. La plantilla va acceptar la proposta de les delegades de concretar un calendari de mobilitzacions i una jornada de vaga a finals de febrer. CCOO convocarà i farà partícip d’aquesta convocatòria els altres sindicats de la mesa. La proposta de la jornada de vaga, ha estat confirmada per la totalitat de les delegades de personal i persones treballadores assistents a l’assemblea.
D’altra banda, el 19 de febrer van convocar mobilitzacions davant les seus de les patronals Acra, La Unió, La Confederació i Asade i el Consorci de Salut i Social de Catalunya, i el 21 de febrer la darrera assemblea abans de la vaga.
La patronal continua enrocada sense negociar un conveni raonable per al SAD , que dignifiqui una professió molt infravalorada. Aquesta passivitat en la negociació només beneficia la patronal i fa palesa la seva intenció de congelar els sous i les altres condicions de treball mentre pugui. Insisteix amb unes propostes que CCOO no està disposat acceptar, com un sistema d’increments salarials molt baixos i condicionat a una taula que estableix la pujada gradualment cada any, supeditada a més que l’ajuntament tregui a concurs la licitació del servei. Aquest model, significa, a la pràctica, que cada treballadora cobraria un salari diferent en funció de quan el seu ajuntament realitzi la licitació. El sistema ens planteja molts dubtes i hem exigit que aclareixin què passaria a les empreses que presten servei amb pròrrogues, i no en noves licitacions, ja que la taula d’increments està supedita a la licitació. També hem demanat que ens aclareixin una llarga llista de qüestions que afecten les treballadores, i de les quals continuem sense resposta.
Des de CCOO hem deixat ben clar que no volem continuar perdent poder adquisitiu, i que exigim que com a mínim s’apliqui la pujada de l’IPC anual. L’Administració pública considera l’atenció un servei essencial, però permet que les empreses que gestionen aquest servei precaritzin les treballadores amb sous irrisoris i es neguin a negociar un conveni digne.
