A petició dels sindicats convocants de la vaga per als dies 5, 6, 7 i 8 de gener, CCOO i UGT, el dijous 4 de gener es va mantenir una reunió amb la direcció d’Ibèria. La finalitat era intentar aconseguir acords que permetessin desconvocar la vaga prevista en el servei d’assistència en terra en els aeroports de la xarxa d’Aena.
Ibèria, aquesta vegada sí, per boca del seu president, ha mantingut la seva postura, negant-se a qualsevol solució que no impliqui que els treballadors i les treballadores de la companyia siguin subrogats a altres empreses, argumentant de nou el perjudici que tenen Ibèria, IberiaExpress, Vueling, British Airways i Air Lingus en termes de competitivitat.
Les citades línies aèries veurien, segons els seus càlculs, augmentat el seu cost en els serveis de terra en els aeroports espanyols per tenir una plantilla molt costosa econòmica i socialment.
És curiós que, quan es va presentar l’oferta als concursos per part d’Ibèria, aquestes mateixes persones treballadores fossin un dels majors actius amb els quals es comptava per a guanyar, sobre la base de la seva experiència i professionalitat.
Si es compleixen per part de les noves empreses adjudicatàries les condicions pactades en el V conveni sectorial del handling, el cost d’aquest personal és el mateix en una que en una altra empresa i sembla que així, en una empresa diferent, Ibèria i les seves associades no perden competitivitat. Alguna cosa no quadra. Alguna cosa no s’entén en aquest raonament.
Encara perd més força aquest argument, quan l’empresa del grup amb major trafico de passatgers en els aeroports perduts és Vueling, amb contracte en vigor amb Ibèria per a la realització del handling per als pròxims quatre anys, és a dir, amb un preu marcat incloent els costos salarials de la plantilla ara en qüestió.
En CCOO no entenem aquesta manera d’actuar. Ibèria no atén raons i no accepta possibles solucions plantejades, el autohandling dins de l’actual companyia o fins i tot una nova empresa propietat 100% d’Ibèria que sota un nou nom comercial aglutini als treballadors i les treballadores dels vuit aeroports perduts i gestioni el autohandling de grup. Una empresa, que dins de la catàstrofe que ha suposat la pèrdua de llicències, pugui representar una oportunitat de negoci per al grup i així mateix, que pugui permetre que els treballadors i les treballadores d’Ibèria continuïn vinculats a ella i amb les seves mateixes condicions.
Ibèria està sotmesa a les decisions del grup IAG i sembla que des de Londres no hi ha molt d’interès per part de l’Empresari de l’Any 2023 (segons la cambra de comerç España-EUA) a solucionar aquest conflicte.
En CCOO continuem, com sempre, oferint la possibilitat de negociar, de buscar solucions i de trobar una sortida equilibrada per a aquesta situació. Només falta que Ibèria abandoni l’actitud passiva a l’hora de trobar solucions, actitud que li porta caracteritzant des que el 26 de setembre es va conèixer el resultat del concurs de handling.
