El sector de Mossos de CCOO vol expressar la ràbia i impotència dels agents de l’especialitat de trànsit davant l’increment desmesurat de víctimes mortals a les carreteres catalanes, que ha tornat a nivells de principis dels anys 2000, i manifestar que feia molts anys que no es vivien situacions tan dràstiques com les que estem passant.
En el que va d’any portem 57 víctimes mortals, i això sense comptabilitzar les persones que han mort després de les primeres 24 hores des de que s’ha produït l’accident , ja que no son considerades víctimes de trànsit segons el nou sistema estadístic de servei. Una veritable tragèdia a la que s’ha de posar remei de forma immediata
Des del Sector de Mossos de CCOO demanem la destitució urgent de la cúpula de l’especialitat de trànsit. La nefasta gestió instaurada des de fa molts anys, antiga i retrograda, no està a l’alçada de les circumstàncies actuals i fa inviable aportar solucions immediates per tal de revertir allò que ja s’estava anunciant per part del col·lectiu de forma continua.
La precarietat a l’especialitat i la manca d’inversió per part de l’administració fa insostenible la situació actual a les carreteres catalanes. CCOO fa molt de temps que adverteix al cos de Mossos d’Esquadra de la situació laboral dels seus agents de trànsit, sense que des de la Comissaria General de Mobilitat hagi fet res per revertir una situació que deixa desemparades les vies de Catalunya .
El Departament, per exemple, pretén comprar els vehicles que fins ara havien estat de renting per poder mantenir una flota de la que ara mateix ja no es poden garantir els mínims. Són vehicles que conten en molts casos amb més de 450.000 kilòmetres, i que no podrien ser posats en marxa en qualsevol empresa privada que compleixi amb els mínims establerts per la normativa de Riscos Laborals. Vehicles que, a més, costaran en avaries molts diners a l’administració i als ciutadans.
I no es tracta només del material: falten uns 600 agents a les carreteres catalanes, i tampoc no hi ha vehicles per garantir els serveis mínims en moltes comarques. Al Maresme o a Igualada la vigilància es realitza amb efectius d’altres sectors, perquè els que hi ha allà no són suficients per formar patrulles. S’han suprimit torns de nit per falta d’efectius amb el risc que això suposa per la seguretat viaria.
Des del Sector de Mossos de CCOO hem informat internament de totes les formes possibles. Fins i tot hem parlat personalment amb el Director General de la Policia i el Director del Servei Català del Trànsit, per traslladar-los per escrit la situació i la preocupació dels agents de trànsit. La manca d’efectius i el precari material de treball generen un còctel que, sumat a la retirada dels peatges i a la fi de les restriccions per la COVID, està disparant els accidents i les víctimes mortals a les principals vies de Catalunya.
Els temps de resposta als accidents s’ha vist molt incrementats, i això posa en un perill considerable per la seguretat dels usuaris que hagin patit un accident de trànsit o fins i tot una avaria. Mentre les patrulles de trànsit no hi arriben el risc d’accident dels usuaris accidentats o avariats, i de la resta de serveis d’emergència que treballen sense protecció policial, és altíssim.
El Sector de Mossos de CCOO denuncia que la precarietat i la manca de personal a l’especialitat de trànsit no pot garantir ni tan sols en moltes ocasions els serveis mínims. Els serveis presencials en controls d’alcoholèmia, drogues o controls dels temps de conducció i descans, manipulacions dels tacògrafs o simplement la tasca preventiva que la presencia de patrulles a les carreteres és quasi nul·la.
A les reunions mantingudes, s’ha intentat alertar sense èxit al responsable de la Divisió de Trànsit que la manca de personal i de vehicles preocupa molt al col·lectiu, no només per la sobrecàrrega de feina que suposa pels especialistes de trànsit, sinó també per la pròpia seguretat viaria, la qual es veu molt compromesa per la manca de personal. No s’adonen que la sobrecàrrega de feina dels especialistes de trànsit els genera un estat d’ànim que pot afectar de ple les seves condicions psicològiques, en la que està considerada com l’especialitat més perillosa del cos, i en la que més víctimes mortals s’han produït durant la seva historia.
