Aquestes àrees s’inclouen en els plans d’igualtat que negociem des de CCOO tant en les administracions com en les empreses.
“Tot l’any, tot el temps per la igualtat de gènere” és el lema de la campanya de la Secretaria de Dones de FSC-CCOO, que va donar principi el 8 de març de 2024, i amb la qual continuem. El mes d’abril, abordem dues àrees que s’inclouen en les negociacions dels plans d’igualtat, d’una banda, la conciliació i la corresponsabilitat, matèria obligada pel RDL 901, i, d’altra banda, la salut laboral.
Un dels objectius de campanya, a més de visibilitzar la lluita per la igualtat de gènere cada dia, és explicar la importància dels plans d’igualtat en les empreses i administracions públiques, quines matèries han de contenir, i quina és l’aplicació pràctica.
Les dues matèries de les quals parlem a l’abril són d’enorme importància, una per ser obligatòria (conciliació i corresponsabilitat), i l’altra, per ser necessària per a la vida de les persones (salut laboral).
La corresponsabilitat és el repartiment equilibrat de les tasques domèstiques i de les cures familiars. Amb la finalitat de distribuir aquestes responsabilitats de manera justa entre homes i dones, es proposen mesures en els plans d’igualtat.
Aquestes feines de casa i les cures eren i continuen sent majoritàriament exercides per dones, la qual cosa assenteixi la desigualtat estructural en el món laboral, limitant i perjudicant els seus drets laborals i personals en restar-los temps, salut, salari, cotitzacions i oportunitats en les seves vides.
L’RDL 5/2023 de 28 de juny ha introduït importants modificacions que des de CCOO celebrem, però també hem observat que han deixat obsoletes algunes de les mesures que veníem negociant, i que necessàriament ens obliguen a revisar.
La nostra organització ve defensant que la corresponsabilitat no concerneix únicament al món privat, el de la llar, sinó que estan implicats a més altres agents, tant públics (l’Estat), com a privats (les empreses).
La perspectiva de gènere, segons la Comissió Europea (1998), “presa en consideració i para esment a les diferències entre homes i dones en qualsevol activitat o àmbit donats d’una política”.
Quant a l’altra material de la qual parlarem a l’abril, la salut laboral, és necessari integrar la perspectiva de gènere en els plans d’igualtat, perquè tant la igualtat com la salut són drets universals reconeguts en la nostra legislació nacional i internacional, on existeix un ampli marc normatiu que vincula les accions d’entitats públiques i privades amb la igualtat d’oportunitats per a dones i homes. Però tornem a ensopegar que les condicions en què les que es desenvolupen per a dones i homes continuen sent desiguals.
Les mesures que s’acordin han d’encaminar-se a promoure i incorporar la perspectiva de gènere en l’actuació dels serveis de prevenció, que contribuiran a detectar i corregir els biaixos de gènere.
El sexe i els rols de gènere tenen diversos impactes, però algun dels de major importància poden ser producte de l’exposició a riscos per la diferent biologia entre els sexes, i el focus s’ha de posar en la prevenció, i en la clínica i en l’evolució, perquè no és igual el tractament per a dones que per a homes. Cal introduir mesures en les polítiques d’empresa, en els plans, i en les accions diàries per a ajustar-se a les veritables necessitats de les persones treballadores.
