L’aprovació del RD-L 5/2022 és un primer avanç legislatiu en matèria de contractació per a regular millor el sector cultural, caracteritzat per la intermitència dels contractes, i un primer pas per a lluitar contra la precarització laboral del personal artístic i tècnic.
La Comissió interministerial creada per al desenvolupament de l’Estatut de l’Artista, en col·laboració amb els agents rellevants del sector i amb els sindicats majoritaris, ha procedit a modificar el RD 1435/1985, que regulava la relació dels artistes en espectacles públics.
La principal novetat que s’introdueix és la creació del contracte laboral artístic, que garanteix una millor cobertura de la contractació temporal intermitent, intrínseca en el món artístic, audiovisual i de la música, però sempre que es tracti d’una relació laboral de caràcter no estructural i permanent, que no permeti recórrer a la contractació indefinida. En aquest contracte temporal no s’estableix una durada determinada, però es penalitza la seva extinció a partir dels divuit mesos, en establir a partir d’aquest termini una indemnització per acomiadament mínima de vint dies per any treballat. En qualsevol cas s’imposa la casuística d’aquest contracte i es manté l’obligatorietat de recórrer al contracte indefinit (ordinari o discontinu) quan no es tracti d’activitats de naturalesa temporal impredictibles.
S’amplia l’àmbit d’aplicació en tres aspectes fonamentals. En primer lloc, la relació especial no afectarà només el personal artístic, sinó també al tècnic i auxiliar vinculat a aquell, sempre que la seva activitat no sigui permanent i estructural en l’empresa. Paral·lelament, es delimita millor els col·lectius específics afectats, projectant una àmplia cobertura a totes les arts escèniques, les audiovisuals i musicals en qualsevol espai públic que puguin ser dutes a terme, així com en qualsevol suport en el qual puguin ser difoses (s’inclou per primera vegada els formats en internet o el streaming, p. ex.). Finalment, es delimita millor el concepte d’entitat ocupadora, que serà la que organitzi o produeixi directament l’esdeveniment, incloent-hi també a les administracions públiques.
Queden pendents modificacions posteriors d’aquest mateix RD de 1985 en altres matèries rellevants com la jornada, desplaçaments, treball de menors, etc. que s’abordaran en els pròxims mesos, tenint en quanta que els terminis establerts pel Govern per a donar fi als treballs de l’Estatut de l’Artista han de concloure el desembre de 2022.
Per a CCOO aquesta adaptació de la relació especial en l’àmbit artístic suposa un gran pas per a avançar en la consecució d’un marc laboral digne per al personal de la cultura. El nou contracte artístic no sols servirà per a cobrir el buit que deixava la desaparició del contracte per obra o servei, sinó que garantirà mantenir la relació laboral entre les empreses i treballadors del sector, evitant el recurs al fals autònom tan habitual a vegades i que ha suposat la font més gran de precarietat en aquest àmbit. Així mateix, aquesta reforma penalitza també la contractació laboral abusiva, establint quanties mínimes indemnitzatòries en cas d’acomiadament que s’assimilin a les de plantilla indefinida.
La inclusió de les activitats tècniques i auxiliars permetrà al seu torn que aquestes persones treballadores s’acullin per primera vegada a un règim especial que els permetrà millorar substancialment les seves carreres de cotització i, per tant, facilitarà el seu accés a millors prestacions socials, que serà el següent gran repte que té al davant la Comissió Interministerial de l’Estatut de l’Artista.
Imatge “Caminando por las calles…” by ire_nilla is marked with CC BY-NC-ND 2.0.
