|
 |
Part dels continguts d’aquesta secció provenen de publicacions, revistes especialitzades i webs externes a CCOO. Els seus autors i editors ens han permès o permeten, molt generosament, compartir els articles seleccionats en el nostre Butlletí Treball, Economia i Societat. Són aquelles una font de coneixement i pensament crític cabdal. Us convidem a que us hi subscriviu i en feu seguiment. Agraïm, doncs, la col·laboració de Energías Renovables, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia y de Alternativas Económicas.
Dediquem el dossier d’aquest número del Butlletí a la transició justa. La nostra reflexió es fa a partir del reconeixement de que l’emergència climàtica i la crisi ambiental ja són un fet i que el debat és com les mitiguem i com ens adaptem a les conseqüències, algunes de les quals són ja irreversibles en el curt termini.
Volem destacar la vessant social dels reptes, per això ens ha semblat oportú destacar la dimensió social de la crisi climàtica recollint una entrevista a la pensadora nord-americana Adrian Parr. Pel sindicalisme és tan necessari el canvi de model productiu com garantir que les persones més vulnerables no en surtin perjudicades per aquest. Carlos del Barrio i Begoña María-Tomé escriuen sengles articles sobre l’anomenada transició justa donant el punt de vista del sindicat.
Reclamar garanties per la nostra gent, però també impulsar els canvis, aquest és el paper del sindicalisme, se n’ocupa Joan Herrera en el seu article. Explicar bona part de la feina ja feta per CCOO en aquest terreny és el que dona peu a l’aportació de José Manuel Jurado.
El sector energètic és fonamental en aquesta transició i aquesta és la matèria de l’article d’Ariadna Trillas i del de Cristina Castells, que reflexiona sobre el que es pot fer des de l’Ajuntament en el cas de Barcelona. I, sobre la transició energètica, Joaquim Sempere exposa el paper dels combustibles fòssils en l’emergència climàtica, però també com el model actual de provisió energètica és un sistema de poder que caldrà superar en el transició vers a fonts renovables.
També un sector com el de l’automòbil ha d’afrontar canvis i sobre això, i sobre el mateix concepte de transició, escriu Salvador Clarós. Les transicions, però, s’han de fer en tots els sectors i empreses, cal replantejar tota la manera de produir incorporant idees com la d’economia circular que ens presenta Carlos León.
Sobre el debat entre Green New Deal i Decreixement escriu Llorenç Serrano, i Laura Diéguez en presenta el pensament ecofeminista, una de les aportacions més rellevants per afrontar les transformacions necessàries. Sobre el mateix tema ens fem ressò d’una entrevista a la coneguda activista Yayo Herrero.
Exposats tots els continguts d’aquest dossier, us convidem a continuar la lectura.
________________________________________________________________________________________
Fer front al canvi climàtic requereix avançar en la descarbonització de l’economia. Cal passar d’una economia lineal que genera residus, addicta al petroli, i molt intensiva en consum energètic, cap a una economia més circular, basada en l’eficiència energètica, l‘optimització i recuperació dels recursos utilitzats en la producció. Aquesta transició no només ha de ser justa ambientalment, sinó que ha de tenir en compte a les treballadores i els treballadors.
L’autor exposa reptes, mesures, polítiques i oportunitats a què obliga el canvi climàtic. En la base de tots aquests cal situar un concepte clau, la transició justa, en què també ha treballat el sindicalisme internacional.(Article)
________________________________________________________________________________________
El Govern d’Espanya ha fet avenços fonamentals en la posada en funcionament d’un marc estatal de transició justa, que atengui les qüestions socials i laborals derivades de la transició energètica. Unes iniciatives que arriben després d’anys de reivindicacions per part de les organitzacions sindicals en les negociacions sobre el canvi climàtic de Nacions Unides.
L’autora exposa i valora les iniciatives més rellevants: l’Estratègia de Transició Justa, eina pionera per protegir als sectors i territoris més afectats per l’abandonament dels combustibles fòssils, el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima o el Reial decret d’autoconsum d’energia elèctrica.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Ariadna Trillas. “Transición justa para una transformación inevitable”. Article publicat a Alternativas Económicas, núm. extra 7 (octubre de 2019)
“L’emergència climàtica no negocia. L’escalfament global avança al marge de que els governs, les empreses i la ciutadania acceptin o no la magnitud de les seves conseqüències i relacionin o no els seus comportaments particulars amb el futur del planeta. Però el panorama pot canviar radicalment si , encara que tard, tots els autors implicats comprenen i interioritzen el que està en joc”.
L’autora presenta en el seu article el número monogràfic sobre transició energètica elaborat per la revista Alternativas Económicas. Aquesta publicació desenvolupa 46 propostes, mesures de polítiques públiques i iniciatives ciutadanes i empresarials que han de complementar l’acció de les administracions enfront de la situació actual d’emergència climàtica.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Carlos León. “¿Se deben tomar en serio la economía circular las empresas?”. Article publicat a Alternativas Económicas, núm. 67 (febrer de 2019)
L’economia circular tracta de construir una societat i un model econòmic on es reduexi el consum de materials i es minimitzi la generació de residus i emissions. És la darrera eina per a bastir una societat realment sostenible, en les dimensions econòmica, ambiental i social.
L’autor explica breument el concepte d’economia circular, esmenta les principals barreres que cal vèncer per impulsar-la i els beneficis que n’haurien d’explorar les empreses, ja que l’economia circular ha vingut per quedar-se.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Adrian Parr, pensadora i activista mediambiental, degana de la Facultat d’Arquitectura, Planificació i Assumptes Públics de la Universitat de Texas, va visitar la UPF per impartir una conferència sobre justícia climàtica i benestar planetari, convidada per Santiago Zabala, professor d’investigació ICREA-UPF del Departament d’Humanitats.
Adrian Parr sosté que la degradació climàtica és un crim contra la humanitat i que hi ha una relació causal entre conflicte social i degradació ambiental.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Actualment, hi ha un ampli consens sobre els greus efectes que l’activitat humana està produint sobre els ecosistemes naturals, com a conseqüència del model capitalista vigent. L’ecofeminisme aporta solucions alternatives no patriarcals a la crisi ecològica existent i a les desigualtats socials que produeix el model imperant.
L’autora exposa en el seu article els orígens de l’ecofeminisme i algunes de les aportacions més rellevants d’aquest corrent de pensament i instrument d’acció al debat sobre les crisis del sistema.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Yayo Herrero és antropòloga, enginyera, professora i ecofeminista. Ha estat coordinadora estatal de Ecologistas en Acción i ha participat en nombroses iniciatives socials sobre la promoció dels drets humans i l’ecologia social.
¿Què entenem per ecofeminisme? ¿On es creuen i per a què ecologia i feminisme? ¿Estem parlant d’una alternativa al capitalisme o de la única opció plausible per sobreviure com espècie? ¿Com implementar mesures de decreixement? Aquestes i altres preguntes troben resposta en aquesta entrevista de Cristianisme i Justícia a Yayo Herrero.
(Vídeo)
________________________________________________________________________________________
Green New Deal i Decreixement són dues maneres diferents de respondre a la crisi ambiental des d’un punt en comú, el diagnòstic científic, tot i que aquest tampoc és uniforme quant a la gravetat de la situació. Tot i que el debat entre els defensors de les dues estratègies acostuma a ser constructiu, les diferències son substancials. L’autor exposa els principals trets i divergències d’ambdues propostes.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Massa petit, massa tard: així podríem resumir les conclusions de la conferència COP25. Les evidències científiques acrediten que l’escenari s’apropa a un marc de col·lapse: estem en els darrers anys en què encara es pot evitar el desastre. És cert que la COP25 no estava dissenyada com una cimera decisiva, però el temps s'esgota i això exigia uns compromisos que no s'han assolit. S’evidencia la desconnexió que hi ha entre la majoria dels governs del món i la ciència.
És en aquest context des d’on l’autor planteja i dona resposta a les qüestions següents: Què fer? Quins discurs utilitzar? Com traslladar la responsabilitat moral a proposta política? Quina agenda desenvolupar?
(Article)
________________________________________________________________________________________
L’autor defensa que CCOO ha estat, i és, el sindicat amb més implicació en temes de sostenibilitat ambiental. El compromís amb la sostenibilitat és una idea que es pot generar des de qualsevol organització, però una cosa ben diferent és la incorporació de canvis a la nostra societat i al nostre model productiu.
CCOO pot justificar plenament certa contribució a les polítiques de desenvolupament més sostenible, a partir de feina desenvolupada i de plans de treball on s’incorpora el canvi de model de mobilitat, l’emergència climàtica, la millora en la gestió dels nostres locals, etc. Això es dona tant en la dimensió estatal del sindicat com a nivell de Catalunya. L’autor n’exposa alguns exemples..
(Article)
________________________________________________________________________________________
La crema de combustibles fòssils és la principal causa del canvi climàtic. Respondre a l’emergència climàtica equival a transformar el sistema energètic en un basat totalment en fonts renovables. Hi ha dos models possibles de transició a les renovables, l’oligàrquic i el democràtic.
L’autor descriu les implicacions d’aquests dos models. El model democràtic retalla el negoci de les grans companyies posant-lo en mans de la ciutadania. Per avançar en aquest camí les classes treballadores i populars han de prendre la iniciativa i cal tenir en compte dos elements: que la transició energètica generarà un impuls industrial de grans dimensions, creant teixit industrial i llocs de treball i, també, que se’ns dibuixa un futur on haurem de funcionar amb menys energia.
(Article)
________________________________________________________________________________________
L’emergència climàtica actual demanda accions immediates i ambicioses que prioritzin les persones i la salut. En aquest marc, i des del punt de vista de les ciutats, s’ha d’entendre la planificació urbana com a eina per avançar cap a un futur baix en carboni.
L’administració local no té competència en els grans àmbits de regulació energètica però sí que té capacitat d’influir sobre grans eixos de la gestió energètica (generació a escala local, compra i subministrament). L’autora esmenta algunes iniciatives i línies d’actuació a Barcelona.
(Article)
________________________________________________________________________________________
L’escalfament global és el núvol més negre de tots els que planen simultàniament sobre la indústria de l’automòbil. Amb el motor de combustió, aquest sector ha mantingut viva una tecnologia ineficient i contaminant que, per més que millorada, és d’una època passada.
L’autor reflexiona sobre el concepte mateix de transició. Aplicat a l’automòbil, és una forma suau d’explicar un canvi estructural i colpidor que compromet un dels sectors industrials més importants de Catalunya i d’Espanya. Cal entendre la magnitud i les oportunitats d’aquesta transició: nous negocis transformaran les empreses i demandaran ocupació. A Catalunya es requereixen grans inversions públiques i privades que permetin aprofitar la capacitat industrial instal·lada i transformar-la en la direcció de les futures oportunitats.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Les teves dades formen part d’un fitxer del qual és titular CCOO de Catalunya. La finalitat d’aquest fitxer és mantenir-te informat de les activitats de CCOO de Catalunya que poden ser del teu interès. D’acord amb la posada en marxa del nou RGPD i de la Llei orgànica 3/2018, a l’adreça electrònica [email protected], pots enviar‑nos totes les teves observacions, dubtes i suggeriments. També t’informem que pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, supressió i oposició adreçant-te a la Delegació de Protecció de Dades de CCOO de Catalunya, Via Laietana, 16, 08003, Barcelona. I per consultar tota la informació relacionada hem posat en marxa la web https://rgpd.ccoo.cat, on també podrem interactuar sobre aquest tema.
El Butlletí Treball, Economia i Societat està editat per CCOO de Catalunya.
Director: Joan Carles Gallego i Herrera.
Comitè del Butlletí: Joan Carles Gallego i Herrera, Ricard Bellera, Carlos de Barrio, Dolors Llobet, Llorenç Serrano.
Consell de redacció d’aquest número: Llorenç Serrano, Carlos del Barrio, José Manuel Jurado, Salvador Clarós, Laura Diéguez, David Monsergas.
Participen a més en aquest número: Marc Contijoch.
Edició: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butlletí, modificació de dades o suggeriments: [email protected]