|
 |
Transició justa
Introducció
De vegades no ens adonem prou, però tenim un sindicat sorprenent.
Estic convençut que la majoria de les persones afiliades a CCOO de Catalunya no som conscients de la diversitat i de la magnitud de la tasca de la primera força sindical de casa nostra. Més enllà de l’activitat relacionada amb els entorns laborals, la que ens resulta més pròpia, les diverses estructures de la nostra organització tracten temes relacionats amb salut pública, igualtat de gènere, cultura, noves tecnologies, habitatge, sostenibilitat ambiental, urbanisme, memòria històrica, esport... No es tracta tant sols de participar a àmbits institucionals o fer seguiment i anàlisis de les polítiques públiques. A CCOO també es desenvolupen activitats i estudis propis sobre aquestes temàtiques. Resulta complicat i fins i tot injust destacar algun exemple sobre altres. Per això, i per mantenir cert misteri, el millor és apropar-se a l’agenda sindical. Això donaria una idea de per què ens definim com a sindicat sociopolític.
Un motiu d’aquesta manca de comunicació podria ser la mateixa grandària del nostre sindicat (no hi ha cap organització social d’aquest volum), però molt probablement hem de buscar altres respostes. Probablement hauríem de tenir més recursos per traslladar aquelles iniciatives que fem a les nostres seus, a vegades massa centralitzades a Via Laietana. També és cert que al dia a dia de les empreses sempre hi ha prioritats i problemes urgents que requereixen de molta dedicació. Però, sobretot, costa molt “competir” amb la gran quantitat de propostes que estan a l’abast avui en dia, que, fins i tot, generen problemes a l’hora de triar la informació més útil i propera.
Tota aquesta introducció té per objectiu recordar alguns casos d’activitat realitzada per CCOO en el camp del canvi climàtic, i que, tal i com s’hi apuntava, no sempre arriba com caldria als i les representats sindicals, a les persones treballadores o a la societat en general. Però aquest article no té per objectiu mantenir un record d’enyorança de feina ja feta, o situar les bondats del nostre sindical, sinó també donar pistes sobre projectes en marxa i de plena actualitat.
Mitigació del canvi climàtic
No ens ha d’avergonyir afirmar que CCOO ha estat, i és, el sindicat amb més implicació en temes de sostenibilitat ambiental.
Aquesta idea es pot generar des de qualsevol altra organització, és clar. De fet, el discurs ambiental ha arrelat darrerament amb força a tot tipus d’empreses, entitats i administracions. Una cosa ben diferent és la incorporació de canvis a la nostra societat i al nostre model productiu. Aquí els compromisos ja no són tant perceptibles, per no dir que hi ha una continuïtat amb la desastrosa tendència de manteniment d’elevats impactes sobre la salut pública i els ecosistemes naturals, així com d’esgotament de recursos no renovables.
Però CCOO pot justificar plenament certa contribució a les polítiques de desenvolupament més sostenible, a partir de feina desenvolupada i de plans de treball on incorporem el canvi de model de mobilitat, l’emergència climàtica, la millora en la gestió dels nostres locals, etc. Això es dona tant en la dimensió estatal del sindicat com a nivell de Catalunya. A continuació es situen alguns exemples.
L’evolució de gasos amb efecte d’hivernacle
Al mes de novembre de 2008, CCOO de Catalunya va presentar un estudi sobre l'evolució de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Va ser la primera vegada que una organització independent presentava una anàlisi d'aquest tipus, específica de la nostra comunitat. Les emissions de 2007 superaven àmpliament els objectius del Protocol de Kyoto (l’acord internacional vigent en aquell moment, ara substituït per l’Acord de París) en relació amb la lluita contra el canvi climàtic, i mantenien una tendència constant cap al seu augment. La negativa situació catalana es corresponia a la de la resta de l'Estat, amb certs matisos.
Aquest estudi es va tornar a fer dos anys més tard. L’any 2009 Catalunya superava també els llindars fixats en relació amb la lluita contra el canvi climàtic (es van generar més de 50 milions de tones de GEH). Això implica un augment d'un 27,8 % entre 1990 (any base del Protocol de Kyoto), i 2009, quan el límit establert per l'Estat espanyol era d'una desviació màxima del 15 %.
Aquests treballs es van poder realitzar a partir de la col·laboració amb la Secretaria Confederal de Medio Ambiente de CCOO. A nivell estatal, aquest sindicat també era la primera entitat que feia una valoració de l’evolució de les dades sobre emissions de GEH. Ho van començar a fer-ho molt abans que a Catalunya, i encara avui en dia es realitzen aquests interessats informes. Sobte que aquestes companyes i companys de sindicat hagin mantingut aquesta tasca durant tant de temps, amb rigor, coneixement i avançant-se a les entitats ecologistes i a les mateixes dades oficials.
L’ocupació al sector de les energies renovables
El foment i l’impuls de les energies renovables, com alternativa viable davant les fonts de combustió d’origen fòssil i de fissió nuclear, esdevé una oportunitat de progrés. Les fonts basades en recursos renovables poden millorar la competitivitat industrial, reduint la nostre elevada dependència exterior (més d’un 90 % en el cas de Catalunya) i, sobretot, reduït les emissions de GEH. També tenen la facultat d’equilibrar el nostre territori, impulsant la industrialització de zones poc desenvolupades en aquest sentit.
Per això diverses estructures de CCOO han elaborat estudis sobre la implantació d’aquestes instal·lacions renovables, analitzant la qualitat de la seva ocupació i les seves tendències en funció dels diversos escenaris que es podien presentar. Però també s’establien conclusions i propostes per avançar en aquests tipus de generació energètica.
En el cas de Catalunya es van presentar dos informes, el darrer corresponent a l’exercici 2010. Ambdós van comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya del moment, així com de l’Institut Sindical d’Ambient, Salut i Treball, vinculat a CCOO estatal.
Aquests estudis també van ser els primers que es realitzaven a casa nostra sobre aquesta temàtica. Segons les nostres dades, també van ser els primers que es van fer dins d’una comunitat autònoma (CCOO sí que ja n’havia realitzat a nivell estatal). Això va ser reconegut per diversos representants del sector i de la mateixa Generalitat de Catalunya.
L’Acord de París
Abans s’ha fet esment a l’Acord de París. De manera més concreta, es tractava de la 21a. Conferència de les Parts (COP21), organitzada per l’ONU per tractar el problema del canvi climàtic. Fa poques setmanes es va celebrar una altra convocatòria al nostre Estat, la COP25, a Madrid.
CCOO ha participat contínuament en aquests tipus de cimeres des dels seus orígens, formant part de la Confederació Sindical Internacional, donada la seva transcendència per a la població mundial, per a l’economia i, per tant, per a l’ocupació.
La valoració sindical que es va fer de l’Acord de París va ser, a grans trets, positiva, ja que significava un veritable reconeixement de la importància del problema del canvi climàtic, i establia l’objectiu de no superar els dos graus de temperatura mitjana del planeta durant el present segle. En canvi, cal destacar que el pacte era (i encara és) molt feble en l’establiment de compromisos i eines concretes per reduir les emissions de GEH i adaptar-se a l’escalfament global. De nou trobem aquí una petita fita de CCOO. Aquest sindicat va ser el primer en organitzar una jornada de valoració de la COP21, que va comptar amb la participació, entre d’altres, del secretari general a Catalunya i del secretari estatal de medi ambient de CCOO, del director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i de l’alcaldessa de Badalona, municipi que va acollir el debat. |
 |
Mobilitzats pel planeta
CCOO es caracteritza per un alt grau d’autoexigència.
A vegades, aquesta situació, sumada a la gran intensitat i diversitat de la feina sindical, no ens permet valorar la nostra activitat amb certa calma i objectivitat. Tanmateix, aquestes línies intenten aportar alguns continguts per fer-ho, que parteixen d’alguns minuts segrestats amb aquesta intenció.
El nostre sindicat s’està implicant cada cop més en les qüestions de sostenibilitat ambiental. Segurament caldria més aportació d’esforços i recursos, però hem de ser conscients de les nostres limitacions i de les nostres prioritats al si de les empreses.
En tot cas, un exemple més d’aquesta actitud el trobem al mes de setembre de 2019. El dia 27 es va celebrar una “vaga mundial” pel clima. En realitat es tractà d’un ventall d’activitats organitzades per reivindicar una acció global davant de la situació d’emergència climàtica que es pot considerar que patim. Els sindicats van donar suport a aquella reivindicació internacional, participant en la convocatòria de les diverses manifestacions impulsades per Fridays for the Future.
Des de CCOO es van organitzar diverses activitats al voltant del 27 de setembre: seminaris, assemblees, una marxa a peu... Probablement cap altre sindicat va generar tanta activitat d’aquest tipus aquells dies a Catalunya (i possiblement a la resta de l’Estat). Però cal destacar l’assemblea unitària que es va muntar, juntament amb UGT, a Barcelona. Aquesta trobada va comptar amb la participació activa dels respectius secretaris generals dels sindicats majoritaris. Es tracta d’una acció força potent, dinàmica, i que va arreplegar a centenars de sindicalistes, i que mai s’havia celebrat amb aquesta empenta.
L’adaptació al canvi climàtic
Com no podria ser d’altra manera, arriben les autocrítiques...
És cert, es pot concloure, que CCOO ha estat un sindicat força actiu en temes ambientals, i específicament en relació al canvi climàtic. Però aquesta tasca s’ha centrat en una de les vessants d’aquest problema, concretament en la mitigació.
La nostra lògica preventiva ens situà en la estratègia de defensar la reducció d’emissions de GEH, d’estudiar la seva evolució, d’analitzar la capacitat de generar alternatives, de valorar els acords internacionals, de traslladar aquesta necessitat als i les representants dels treballadors/ores. Però donat el fracàs de les polítiques ambientals (nacionals i internacionals), calia també implicar-se en una línia de treball també necessària, com és l’adaptació als efectes de l’escalfament global. En el supòsit (improbable) que avui mateix no aportéssim més tones de CO2 i d’altres GEH, la tendència de tot el que ja s’ha emès a l’atmosfera ja implicaria forts efectes sobre el règim de pluges, la virulència dels fenòmens atmosfèrics, els episodis de calor, etc.
A partir d’aquest plantejament, els sindicats ja estem treballant en allò relacionat amb les polítiques públiques i l’aplicació de mesures d’adaptació a aquesta crua realitat que és el canvi climàtic, global, antropogènic i amb impactes sobre pràcticament tota activitat productiva.
Davant aquesta situació, el sindicalisme internacional ha ideat i està defensant el concepte de transició justa. La necessària transformació dels processos productius cap a una economia baixa en carboni (això és, en emissions de GEH) pot significar noves oportunitats en la generació d’ocupació (i, en els cas de les energies renovables, sense el perill de l’externalització). Però també pot implicar problemes per a col·lectius més vulnerables a aquests canvis, sobretot en sectors que poden quedar al marge de les noves demandes del mercat o, fins i tot, fora de les activitats autoritzades per la normativa. Això implica elaborar estratègies d’inversions, formació, impuls a l’economia local, etc., però sempre a partir de la concertació amb els agents socials.
Clinomics
El projecte LIFE-Clinomics té per objectiu augmentar la resiliència de les entitats locals mediterrànies davant els impactes del canvi climàtic global, cada cop més evidents. Es tracta d’una iniciativa impulsada i coordinada per la Diputació de Barcelona, i compta amb el finançament de la Unió Europea.
UGT i CCOO vàrem decidir la nostra participació en aquest projecte, en el seu moment força innovador (ara hi ha altres iniciatives d’adaptació), per atendre una necessitat emergent entre les persones treballadores. Altres socis de Clinomics són el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (Generalitat de Catalunya) i la Unió de Pagesos.
Les intervencions es concentren en tres territoris catalans (Terres de l’Ebre, Alt Penedès i Parc Natural del Montseny - Reserva de la Biosfera) i en tres activitats econòmiques (turisme, agricultura i gestió forestal).
Les característiques concretes de Clinomics es poden trobar al web que es va crear per a aquest projecte.
La tasca de CCOO de Catalunya s’ha centrat en el disseny i l’edició de materials de divulgació del projecte. Això ha significat la preparació de fulletons informatius, de documents de divulgació, d’una campanya de difusió, etc. Els treballs s’han desenvolupat entre els anys 2017 i 2019, tot i que resten encara algunes actuacions puntuals, com l’edició d’una guia per a la resiliència local, a partir de les conclusions dels diversos treballs de Clinomics.
Com en la majoria de projectes d’aquest tipus, s’han generat actuacions que no estaven previstes inicialment, sempre amb relació als objectius inicialment definits. Cal destacar l’edició d’un document adreçat a les persones treballadores i els seus representants que hem coordinat des de CCOO i UGT. Es tracta d’una petita guia sobre adaptació al canvi climàtic que presenta una breu introducció sobre el canvi climàtic, per passar a parlar de les vulnerabilitats en el món del treball, l’avaluació del risc de les persones treballadores, les oportunitats que també se’n deriven d’aquest procés d’adaptació i mesures i accions a adoptar. Per acabar aquesta modesta aportació sindical davant l'emergència climàtica també inclou un apartat de bones pràctiques, amb exemples i experiències d’adaptació per a fomentar una participació activa i efectiva de les persones treballadores en diferents sectors d’activitat.
Esperem que tot plegat pugui contribuir a assolir un model productiu més net, just i sostenible, tot partint d’una veritable transició justa.
José Manuel Jurado
Secretaria de Política Sectorial i Sostenibilitat de CCOO de Catalunya
Les teves dades formen part d’un fitxer del qual és titular CCOO de Catalunya. La finalitat d’aquest fitxer és mantenir-te informat de les activitats de CCOO de Catalunya que poden ser del teu interès. D’acord amb la posada en marxa del nou RGPD i de la Llei orgànica 3/2018, a l’adreça electrònica [email protected], pots enviar‑nos totes les teves observacions, dubtes i suggeriments. També t’informem que pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, supressió i oposició adreçant-te a la Delegació de Protecció de Dades de CCOO de Catalunya, Via Laietana, 16, 08003, Barcelona. I per consultar tota la informació relacionada hem posat en marxa la web https://rgpd.ccoo.cat, on també podrem interactuar sobre aquest tema.
El Butlletí Treball, Economia i Societat està editat per CCOO de Catalunya.
Director: Joan Carles Gallego i Herrera.
Comitè del Butlletí: Joan Carles Gallego i Herrera, Ricard Bellera, Carlos de Barrio, Dolors Llobet, Llorenç Serrano.
Consell de redacció d’aquest número: Llorenç Serrano, Carlos del Barrio, José Manuel Jurado, Salvador Clarós, Laura Diéguez, David Monsergas.
Participen a més en aquest número: Marc Contijoch.
Edició: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butlletí, modificació de dades o suggeriments: [email protected]