Transició justa: mesures, reptes i oportunitats
Avançar en la descarbonització de l’economia és un dels grans reptes que afronta el nostre planeta. Reduir emissions de CO2, passar d’una economia lineal que genera residus, addicta al petroli, i molt intensiva en consum energètic, cap a una economia més circular, basada en l’eficiència energètica, l‘optimització i recuperació dels recursos utilitzats en la producció... són part del camí per descarbonitzar l’economia i, per tant, fer front al canvi climàtic. Però aquest canvi de paradigma necessita posar a les persones al centre, i que la transició cap a una economia neutra en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle sigui no només justa ambientalment, sinó que tingui en compte a les treballadores i treballadors. És en aquest sentit que des del sindicalisme a nivell internacional hem treballat a l’entorn d’un concepte clau com és el de la transició justa.
L’activitat productiva i de serveis és responsable d’una part important dels problemes ambientals que patim, i és en aquest sentit que empreses, administracions, partits polítics, ciutadania i sindicats hem d'assumir compromisos i adoptar mesures i comportaments necessaris que donin resposta a la situació d’emergència climàtica que pateix el nostre planeta. I ho hem de fer ja: no tenim marge de maniobra, donats els alarmants nivells de concentració de CO2 que tenim a l’atmosfera i els greus impactes ambientals que ja estem patint.
Els objectius de canvi climàtic adoptats internacionalment pels estats en l’Acord de París, les condicions climàtiques i ambientals o els nous patrons de consum, tenen efectes importants sobre tota l’activitat productiva, però especialment sobre els sectors energètic, industrial (especialment l'automoció) o el transport, doncs són els sectors productius que més emissions de gasos amb efecte d’hivernacle provoquen. En aquest trànsit cap a la descarbonització, necessitem fer polítiques industrials, sectorials i territorials d’acompanyament, que tinguin dotació econòmica suficient i que ajudin a fer inversions importants en tecnologia, a canviar d’hàbits, a impulsar que les empreses inverteixin veritablement en tecnologies més sostenibles, o a reorientar els models de negoci. Però també cal fer una previsió i planificació d’aquelles línies de negoci que no es puguin transformar, alhora que caldrà considerar l’adaptació de moltes activitats als evidents efectes de l’escalfament global sobre moltes activitats econòmiques.
En l’àmbit de la planificació és imprescindible elaborar una mapa territorial d’escenaris de transició, que identifiqui el sectors, i que tingui en compte l’existència de zones del territori que tenen una economia de monocultiu i poc diversificada, amb l’objectiu d’elaborar polítiques específiques i destinar-hi inversions que garanteixin la cohesió i la vida al territori. A Catalunya, tenim eines que permeten avançar en aquesta direcció. Són instruments com el Pacte Nacional per la Indústria, el de la Societat del Coneixement o el de la Transició Energètica, que, en cas de ser efectivament desenvolupats, permetrien prioritzar i orientar les polítiques i inversions a Catalunya, transformant el nostre model productiu basant la seva competitivitat en el valor afegit, la sostenibilitat ambiental o la qualitat dels productes i serveis. Una altre eina que podria esdevenir potent és la Llei del Canvi Climàtic, però malauradament resta pendent d’aplicació per part de l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya.
Incrementar el percentatge de renovables és una de les mesures més importants per garantir la transició, doncs el nostre territori és altament deficitari en recursos energètics. Catalunya està molt per sota del conjunt de l’Estat i d’Europa en matèria de renovables, i això és una responsabilitat que depèn en gran part de la planificació del nostre Govern. Aquest fet afecta de manera important a la nostra competitivitat, redueix la nostra sobirania energètica i ens fa perdre oportunitats de generar activitat econòmica i llocs de treball difícilment externalitzables. A més, el sector de les renovables és un sector sostenible, de valor afegit, i que genera ocupació lligada al territori. Per tant, aquesta transició no presenta només riscos, també presenta oportunitats que hem d’aprofitar i que poden ajudar en molts casos a tenir una economia i un món del treball més robust, que sigui més resilient i que no estigui lligada als cicles econòmics.
L’economia circular, les noves tendències de mobilitat derivades de les condicions climàtiques, de qualitat de l’aire o de congestió de les nostres ciutats també són una oportunitat per aprofitar un escenari de transició i crear ocupació estable i de qualitat. El foment i millora de les xarxes de transport públic, la transformació del sector de l’automoció, l’increment d’ús de modes de transport alternatiu com la bicicleta, l’aparició de nous formats per realitzar desplaçaments mitjançant les noves tecnologies, etc., són reptes i, alhora, oportunitats de futur. A més són exemples de generació d’ocupació verda, que no només estimulen el teixit productiu directe, sinó que atreuen les inversions dels sectors als quals pertanyen tot reduint impactes ambientals. Per posar exemples: l’increment del transport públic ferroviari afavoreix les inversions d’empreses ferroviàries al nostre territori i, a la vegada, genera llocs de treball al territori.
Aquesta estratègia de transició justa, planificada, concretada i participada pels agents socials, amb mesures i calendari concret, ha d’anar acompanyada de mecanismes de protecció social específica, estratègies de formació i requalificació en noves tècniques i processos dels nous sectors emergent. Però, sobretot, necessita de la voluntat política per actuar per part de diferents administracions públiques i, lògicament, d’un finançament específic i suficient per ser desenvolupada.
La descarbonització del nostre planeta i el canvi de model energètic resulten indestriables, no existeix cap opció alternativa, perquè no existeix un planeta alternatiu. El nostre, avui, pateix una situació d’emergència i crisi ambiental, climàtica i de pèrdua de la biodiversitat que afecta, més que a ninguna altra, a la nostra espècie.
No existirà vida, ni treball en un planeta mort.
Necessitem una transició justa, ja!
Carlos del Barrio
secretari de Política Sectorial i Sostenibilitat de CCOO de Catalunya
@cdelbarrio