La nova Llei de contractes del sector públic obliga a tenir en compte els costos salarials derivats dels convenis col·lectius sectorials
El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TAC), en la seva Resolució 632/18, anul·la les clàusules d’uns plecs que van vorejar les obligacions en matèria social imposades per la Llei de contractes del sector públic (LCSP), concloent, a més, que ha de revisar la seva pròpia doctrina precedent a fi d’incorporar les noves obligacions imposades per la llei.
Un ajuntament de Múrcia va licitar el 7 de maig del 2018, mitjançant procediment obert, l’adjudicació d’un contracte de serveis l’objecte dels quals era el “servei d’ajuda a domicili per a persones dependents”, interposant-se recurs especial en matèria contractual enfront dels plecs publicats per una empresa del sector per entendre que vulneraven la LCSP, ja que en els plecs no figurava desglossat el cost dels salaris a partir del conveni col·lectiu de referència ni tenien en compte en el preu mínim de licitació els costos derivats de la normativa laboral, i, singularment, els derivats del conveni col·lectiu sectorial d’aplicació.
El TAC, després de realitzar un examen dels preceptes de la LCSP que posen en qüestió la licitació —bàsicament articles 1, 100 a 102, 149 i 201—, parteix del mandat exprés que, ja des de l’article 1 de la Llei, obliga a incorporar criteris socials i mediambientals a fi d’obtenir una millor relació qualitat-preu en l’adjudicació, concloent que ha de revisar la seva pròpia doctrina basada en resolucions anteriors, a fi d’incorporar com a nova obligació imposada per la llei que el cost mínim de licitació no pot estar per sota dels costos derivats dels convenis col·lectius.
El Tribunal reafirma la interpretació de CCOO sobre el significatiu avenç en matèria social que suposava la nova Llei de contractes, posant l’accent principalment precisament en els preceptes que donen origen a la nul•litat dels plecs acordada en aquesta Resolució, els que fan referència al pressupost base de licitació, el valor estimat i el preu. Un dels majors problemes des de l’àmbit sindical en la contractació pública es donava perquè els preus pels quals licitaven les empreses no cobrien el cost dels salaris derivats dels convenis col•lectius aplicables, sent habitual que el preu de licitació per unitat de treball resultés inferior al previst en el conveni col•lectiu.
Si a això unim —art. 149 LCSP— que l’òrgan de contractació està obligat a rebutjar les ofertes quan comprovi que la licitació a la baixa se sustenta en la vulneració de la normativa sobre subcontractació o l’incompliment de les obligacions laborals, inclòs el conveni col·lectiu sectorial i que té obligació —art. 201 i 202— de garantir que els contractistes compleixen les condicions sociolaborals, incloses les contingudes en els convenis col·lectius, sembla evident que tenim una font de garantia, anteriorment inexistent, del compliment de les condicions laborals per part de contractistes i subcontractistes, des de l’inici de la licitació, com reflecteix la Resolució objecte d’aquesta nota, fins a la seva completa execució.
Les novetats contingudes en la LCSP en aquest i altres articles són novetats que tenen el seu origen, entre d’altres, en les aportacions de CCOO tant per a l’informe del Consell Econòmic i Social quan va dictaminar l’avantprojecte de llei, com en les propostes d’esmenes remeses als diferents grups parlamentaris.
