El passat 17 de gener es van prendre, entre d’altres, acords que afecten a l’ocupació pública, aprovats en la Conferència de Presidents Autonòmics a Madrid.
Aquesta reunió ha entrat en la formulació d’algunes propostes que afecten especialment al funcionament de les administracions públiques, tant pel que fa a les noves tasques que es proposen abordar, com pel que fa a les prestacions laborals del seu personal i les actuacions que sobre les condicions de treball han previst.
La invocació a la mobilitat interadministrativa, la “modulació” de la taxa de reposició per l’ocupació pública, o els canvis a incorporar com a conseqüència dels nous desenvolupaments tecnològics, especialment l’expansió digital, són punts genèrics que no tenen continguts específics i mesurables, analitzables i a prendre en consideració, responent més aviat a un cert caràcter propagandístic que evidencia la manca de voluntat manifestada pel Govern per dialogar amb els sindicats, atenent les permanents demandes d’interlocució que se li vénen fent i incomplint els compromisos que al llarg dels últims mesos ha adquirit amb CCOO i altres sindicats.
Els acords que s’han circumscrit a l’àmbit de l’ocupació pública, en els quals apareixen lloables crides a les persones empleades públiques pel que fa al reforç del seu compromís amb els objectius que es pretenen, són xerrameca sense cap contingut , ja que hem vingut assistint a una pràctica reiterada d’agressió governamental sobre l’ocupació pública, compartida per un important nombre de governs autonòmics, degradant plantilles, deteriorant la qualitat de la prestació o impedint la renovació de plantilles, que no tenen ni els efectius ni les possibilitats adequades per respondre a les necessitats de prestacions de serveis i atencions a la ciutadania.
L’Àrea Pública de CCOO va assenyalar en un nota el 13 de gener que és imprescindible per al sindicat la necessitat de convocar una Oferta d’Ocupació Pública excepcional, que es quantifica en les 356.000 places pressupostades, que no impliquen increments pressupostaris i que en l’actualitat estan cobertes de forma precària, fet que suposa una devaluació de les condicions del personal de les administracions públiques i dels serveis públics, la qual cosa debilita la més eficient atenció a la ciutadania.
Qualsevol actuació que es pretengui efectuar pel que fa a plantilles i ocupacions necessita de l’obertura dels corresponents espais d’interlocució entre les administracions i els sindicats, reprenent la convocatòria de les meses de negociació establertes i regulades, obrint el Diàleg Social de manera lleial i transparent, amb la plena incorporació de les demandes que CCOO i altres sindicats hem vingut fent al llarg d’aquests últims anys, com és l’eliminació de la taxa de reposició, la revisió per a la seva actualització de l’EBEP i la recuperació de la negociació col·lectiva com un instrument determinant per a la normalització de les relacions laborals en l’àmbit de totes les administracions públiques.
L’Àrea Pública de CCOO assenyala que no només s’ha de parlar d’allò que li interessi al Govern, en permanent campanya d’imatge, que és necessari i imprescindible atendre les demandes de les persones que treballen en les diferents administracions, concretant increments salarials que permetin la recuperació de poder adquisitiu, el restabliment dels múltiples drets retallats amb l’excusa de la crisi econòmica, entre els quals es signifiquen permisos, complements a la incapacitat temporal, jornada, etc.
Saludem l’exercici de redacció que es concreta en manifestar bones voluntats, parlar de presents a millorar i futurs a guanyar, però la realitat laboral a les administracions públiques torna a estar absent d’aquestes reunions, el que ens fa tornar a exigir la convocatòria de la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques en què escometre les demandes laborals, les elaboracions oportunes per a la millora de la prestació dels serveis i la seva continuïtat.
El Govern torna a tenir la pilota a la seva teulada i no és només amb declaracions com es pot fer front al greu procés de deteriorament dels serveis públics i de l’Estat del benestar, que les seves polítiques han infringit.
