Aquest article s’ha publicat avui al diari Regió 7 en versió reduïda. Més avall, podreu llegir l’article original.
 |
| Glòria Fígols, delegada sindical de CCOO Educació al Berguedà. |
APRECIACIONS SOBRE ELS RESULTATS DE L’INFORME PISA
Al meu parer, és difícil basar la diagnosi del sistema educatiu espanyol o català en els resultats de les proves sobre competències efectuades cada tres anys per l’informe Pisa.
D’entrada caldria considerar la idoneïtat d’aquestes proves que avantatgen els alumnes que tenen més habilitats cognitives visuals, en detriment d’aquells als que els és més fàcil l’aprenentatge de tipus cinestètic o auditiu. Potser algun dia caldria tenir en compte la influència d’aquestes variables en el procés d’aprenentatge dels alumnes i en el fracàs escolar del país. A banda també, del fet que l’alumne pot tenir “un mal dia” la jornada de les proves.
Dit això, avui ens hem llevat amb la noticia que els estudiants catalans treuen millors resultats que els espanyols en competència matemàtica i en comprensió lectora. Benvinguts siguin els bons resultats; però no hem de caure en el parany d’embolicar-nos amb la bandera del suposat èxit de les polítiques del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Si bé és cert que en els darrers anys s’ha posat més èmfasi en el reforç d’aquestes competències, s’han manllevat hores a d’altres disciplines que hores d’ara segur que “coixegen”. No podem oblidar tampoc el fet que en els darrers dos anys hi ha 50.000 alumnes més en el sistema educatiu i que no hi ha hagut augment de plantilles en els centres. Això ha repercutit en un increment de la ràtio d’alumnes per aula que, juntament amb les retallades de recursos pedagògics, dóna com a resultat la dilapidació del concepte d’educació inclusiva i que afecta directament en l’assoliment dels aprenentatges. Els professionals de l’educació no poden atendre amb qualitat les necessitats educatives de l’alumnat que tenim al sistema.
Però ens emmirallem en els països del Nord d’Europa, on els resultats en educació són sempre altament superiors a la mitjana espanyola o catalana. I per què és així això? Per què aquest país es situa en el lloc 33è de la llista (n’hi ha 34 de la UE)? Segurament, a més a més de l’estocada irreversible dels efectes de les retallades en la qualitat dels ensenyaments impartits a les aules, la resposta passa per uns quants indicadors molt significatius: Els països que treuen millors resultats en educació, inverteixen en aquesta matèria 4, 5 o 6 vegades més que la mitjana espanyola i catalana. Tots aquests països tenen com a prioritari un sistema de selecció del professorat que res té a veure amb el que s’aplica al nostre país. Aquests països donen importància cabdal a la formació del professorat. A Catalunya, senzillament el
Departament d’Educació a deixat d’oferir cursos de formació pel professorat a conseqüència de les retallades. I, el que és més important, en els països on més s’inverteix en educació, es dóna al professorat i als centres un status institucional que no tenen ni han tingut mai els nostres professionals de l’educació.
Al meu entendre, no aconseguirem capgirar les posicions en el rànquing de l’informe Pisa mentre no aconseguim implicar les famílies en l’educació dels estudiants. Aquí, moltes famílies han abdicat del seu compromís amb l’educació dels fills i han delegat la complexitat d’aquesta tasca únicament al sistema educatiu. Mentre no avancem en la implicació de la societat en l’educació, ens serà molt complicat capgirar els resultats de l’informe Pisa.
Per acabar, un país que acaba d’aprovar –28 de novembre- una reforma educativa –la setena- que es basa únicament en l’aplicació de “revàlides” per a procedir a classificar l’alumnat segons el seu “talent natural”, poc pot progressar en l’educació integral de l’individu i per extensió de la societat.
