Fa poques setmanes hi havia 20.000 persones que volien estudiar una formació professional i 20.000 places vacants. Ahir el departament anunciava que a la segona fase d’admissió hi havien participat 5.012 persones, més de 1.200 s’havien quedat sense plaça i queden 16.231 places vacants. Un curs més “desapareixen” 15.000 sol·licitants que ràpidament són oblidats pel Departament a l’hora de donar dades triomfalistes. 15.000 persones que han desistit d’obtenir una plaça pública de formació professional.
Hauran passat a engruixir la formació no presencial privada de la que Catalunya és líder? Pot ser, cada curs milers d’estudiants que podrien i preferirien fer-ho presencialment i en un centre públic acaben pagant estudis privats i no presencials, en no tenir altra opció.
Veient que no tenien plaça als cicles que els motivaven, a la seva localitat, s’han vist forçats a ni intentar-ho? Qui sap … el Departament d’Educació segur que no ho sap. Cada any ràpidament oblida tots aquests ciutadans que espatllarien les seves estadístiques.
CCOO reclamem un seguiment dels sol·licitants. 15.000 aspirants a formar-se professionalment, a les portes d’una nova crisi econòmica, sense opció. I després a plànyer-se que no hi ha treballadors qualificats i que les crisis, per aquest motiu, són encara més virulentes per tantes famílies.
I sobren 16.231 places, fins i tot en els cicles més demandats. On són aquestes places? On n’hi hauria d’haver més? Dir que sobren centenars de places dels cicles més demandats, amb més de 16.000 persones sense plaça (no 1.200, no feu trampes comptables!), hauria de fer saltar totes les alarmes, no són dades que permetin estar cofois, com estaven ahir els responsables del Departament. Milers de places sense cobrir i milers de persones sense lloc. Fa anys que es fa tard fent la prospecció adequada. Fins quan? És evident que és necessària. Us hi poseu d’una vegada?
I no menys important, l’orientació! Cicles de formació professional amb una alta inserció laboral amb vacants. Saben els alumnes quins cicles hi ha, què s’hi fa, quines sortides professionals tenen? Saben les famílies que els seus fills, estudiant una formació professional, tindran més probabilitats de tenir una feina amb millors condicions laborals? Cal una bona orientació sobre cicles formatius als instituts. I no s’hi val entregar tríptics, això no és l’orientació que necessiten. L’orientació ha d’afavorir despertar vocacions. També anem tard, també és imprescindible que us hi poseu ja!
Per acabar, caldrà més inversió en formació professional. Molta més! Els països que fa dècades que inverteixen en educació tant com cal i que inverteixen en formació professional com a una necessitat de país i dels seus ciutadans, tenen millors condicions laborals, millor salari i resisteixen més robustament les inevitables crisis econòmiques.
No, no estem en una situació per estar cofois, ni de bon tros. Hi ha un desajust massa gran entre oferta i demanda i hi ha una manca d’inversió necessària des de fa dècades. Prospecció, orientació i més inversió! Cada curs que passem sense entomar decididament aquest repte és un curs perdut. Cada persona que sol·licita estudiar una formació professional i es queda sense plaça és una persona a qui se li nega millorar les seves condicions laborals futures. I en són milers, cada any. Ja n’hi ha prou!
