Lleus canvis en la normativa de preinscripció als cicles formatius i proposta d’acord parlamentari i social per la FP. CCOO valorem positivament l’oferta d’acord i els canvis en la preinscripció però seguim considerant que el problema rau en el desencaix de l’oferta-demanda, en la inexistència d’un mapa territorial i en la manca de milers de places públiques.
A la comissió d’educació del Parlament del dilluns 21 de novembre tant el conseller com el director general d’FP van presentar diverses dades i novetats. Una novetat és que es comprometen a enllestir les matriculacions en procés ordinari abans no comenci el curs. Sembla mentida que fins ara no hagi sigut mai així, els darrers cursos s’ha anat agreujant la situació fins a arribar aquest curs passat a acabar-se el procés passades quatre setmanes de l’inici de curs. Cada vegada l’FP té més demanda, gràcies al prestigi dels cicles formatius aconseguit per anys de bona feina feta pels estudiants i pel professorat, així celebrem que finalment el Departament d’Educació tingui el compromís de fer els canvis necessaris per tal que això no passi més.
Si el Departament opta per prioritzar les preinscripcions a cicles formatius és perquè falten places
La segona novetat és un lleu canvi de la via de continuïtat educativa en la preinscripció de grau mitjà, que el curs passat va establir la via de continuïtat i la de la resta de sol·licituds. Pel curs vinent, a més de prioritzar l’alumnat que acaba de cursar 4rt d’ESO a l’institut, també es prioritzarà l’alumnat que finalitzi 4rt d’ESO a les escoles d’adults, sense fer discriminació d’edat com enguany.
Celebrem aquest canvi, tot i que si el Departament dialogués, busqués consens en les seves decisions i escoltés a la comunitat educativa hagués pogut evitar el perjudici que suposava per tots aquests alumnes que enguany, molts d’ells, després de superar l’ESO han vist frustrat el seu objectiu d’estudiar un cicle formatiu de grau mitjà. Tot i el canvi anunciat la normativa de preinscripció segueix posant a la cua a les persones que assisteixen a les escoles de segones oportunitats, a l’alumnat que ha abandonat cicles formatius i batxillerat, joves que han abandonat l’escolarització i voldrien tornar al sistema.
Amb tot, que s’hagi de prioritzar uns alumnes en detriment d’altres no és res més que una mesura per pal·liar el problema de fons: la manca de places de cicles formatius que doni sortida a la demanda a nivell territorial. A pesar de les dades que facilita el Departament d’Educació per intentar demostrar que la realitat és una altra, la realitat és tossuda. Milers de joves que a l’estiu volien estudiar un cicle formatiu han desistit d’intentar-ho al setembre. El sistema de preinscripció provoca aquest desistiment i és molt senzill d’entendre: quan una persona jove que vol estudiar un cicle formatiu en una localitat va al centre on el cursen, li diuen que està ple i que no tindrà plaça, o bé decideix deixar de seguir estudiant o bé es busca alternatives a l’oferta pública, si s’ho pot permetre. I cadascun d’aquests joves és un dels 10.400 que el director general va haver de reconèixer a finals de setembre que havien desistit de matricular-se i que no se’ls feia ni cap seguiment ni cap oferta. Si hi ha cicles plens amb alumnat que s’ha quedat fora, i n’hi ha molts, és que falten places. Que hi hagi 6.166 vacants de grau mitjà no és motiu per considerar que sobren places, ja que no serveix una plaça de mecànica vacant a Vic si no hi ha cap estudiant a la comarca que s’hi vulgui inscriure, per exemple. Si hi ha vacants és perquè aquells estudis, en aquella localitat, no són reflex d’una prospecció ni d’un encaix a nivell territorial, així de senzill.
L’oferta i el sistema de preinscripció de cicles formatius de grau mitjà han de garantir places per tothom
Sí, la gestió de les places de cicles formatius és complexa perquè les variables família professional i territori són determinants. El conseller va dir: “Cicles formatius de grau mitjà, que tothom els estudiï”. No hi podem estar més d’acord. I tothom és tothom, no només els que acaben de finalitzar 4rt d’ESO. Tothom! Que una persona jove o un treballador/a no es pugui treure un títol professional de nivell mitjà si així ho desitja és un perjudici per ell, per la seva família i per tota la ciutadania. Una persona treballadora no qualificada està abocada a una situació laboral més precària i és molt més susceptible de patir els efectes negatius de les crisis econòmiques. Que a una persona jove i/o treballadora sense qualificació professional se li tanquin les portes a estudiar un cicle de grau mitjà per manca de l’oferta necessària és una llosa per la persona, pel seu futur i pel futur del país sencer a nivell social i econòmic. Enguany s’han augmentat més places que en els darrers cinc anys i en els darrers dos cursos més que en els darrers deu anys, cert! El rumb és l’adequat però falta molta més empenta i no és una bona pràctica cuinar les dades per emmascarar la realitat. Falten grups de cicles formatius i en falten molts, l’increment dels dos darrers cursos n’és una bona evidència, però l’objectiu ha de ser millorar les vides dels treballadors i treballadores, començant pels més vulnerables, i hem de ser molt més ambiciosos. Cal un sistema de preinscripció, sobretot a grau mitjà, més simplificat per al sol·licitant i amb una oferta que garanteixi aquest objectiu. La monitorització del sistema seria un gran pas endavant si les dades estiguessin a l’abast de tothom, cal un observatori públic que pugui posar a l’abast de la ciutadania les dades i permeti elaborar el mapa de l’oferta i les polítiques clau per reduir l’atur i l’abandonament juvenil.
La prospecció, l’orientació i les ràtios pedagògicament adequades són imprescindibles
Una oferta que necessita d’una prospecció de places per anticipar quines són necessàries i a on. I una bona orientació que permeti a les persones joves i no tan joves despertar la seva vocació professional i coneixent bé l’ oferta de formació professional encertar en formar-se d’allò que els motivi. L’orientació també ha de despertar vocacions en relació a aquelles professions o feines, sovint invisibles, sense prou treballadors/es amb la formació necessària per cobrir la demanda i que són llocs de treball amb valor afegit o una orientació que dugui a superar el biaix de gènere actual entre cicles formatius altament masculinitzats o feminitzats. Aquesta orientació s’ha de fer, en el cas dels joves en etapes primerenques, molt abans del moment exacte en el qual han d’escollir en què es segueixen formant i cal una aposta decidida per promocionar-la amb recursos perquè és una via que permetrà ajustar l’oferta i la demanda de cicles formatius i perquè ha de permetre reduir el percentatge d’alumnat que abandona els estudis amb ESO acabada o sense.
I hi ha un segon nivell d’orientació per l’alumnat que ja estudia cicles formatius. Una orientació professional que els permeti fer eleccions de futur, dissenyar amb encert el seu projecte professional i una orientació psico-pedagògica i social que ajudi a rebaixar l’alarmant 40% d’abandonament escolar dels cicles formatius de grau mitjà. Reclamem comissions d’orientació multidisciplinars a tots els centres d’FP en les quals hi intervinguin diferents professionals i professorat del centre, des de la figura de l’orientador/a acadèmica fins al professorat de FOL. Creiem que és una errada adoptar un model de serveis privatitzats com l’actual del Consorci de Barcelona. L’orientació ha d’anar acompanyada d’atenció individualitzada que requereix una baixada de ràtios significativa a l’FP i està passant just el contrari, enguany a Catalunya s’ha incrementat a 33 alumnes per aula, passant a ser un cas lamentablement excepcional a l’estat espanyol. Per molt que el conseller vulgui donar més importància a l’indicador número d’alumnes per docent, a cicles formatius rebaixar ràtios és augmentar en qualitat educativa. No en va les pròpies orientacions curriculars del Departament proposen desdoblaments a partir de 20 alumnes, xifra que malauradament els serveis territorials no tenen en compte a l’hora del càlcul de plantilles. Aquesta xifra de ràtio de 20 alumnes hauria de ser una realitat i fer-se extensiva a tots els mòduls professionals. Aquest número d’alumnes que té un professor/a de cicles a l’aula (aula, taller, laboratori, …), és essencial per una qualitat educativa que posteriorment repercuteix directament en la inserció laboral i en la reducció de l’abandonament. Hem de rebaixar sí o sí aquest 40% d’abandonament i no ho farem amb mesures “low cost”. La recepta és clara, una bona orientació (s’ha passat de 6 a 34 orientadors/es acadèmics en un sol curs, amb 386 centres públics a Catalunya on es fa formació professional, i 424 de privats, encara estem lluny de l’objectiu, que hauria d’anar lligat al número d’alumnes de cada centre) i una baixada de ràtios generalitzada.
Ha de ser la legislatura de l’acord per la FP perquè sigui la dècada de la FP
Per acabar, diversos grups parlamentaris van oferir-se a fer un pacte per l’FP, oferta que el conseller Cambray va entomar i es va comprometre a treballar. “Fem un pacte de la formació professional que, governi qui governi, els propers deu, quinze, vint anys, avancem tots en la direcció adequada”, va dir. No hi podem estar més d’acord CCOO en un acord de país per l’FP. Alhora posem damunt la taula l’actualització de l’acord d’FP de 1999, de les condicions dels centres d’FP i del seu professorat, del qual des de 2015 en venim reivindicant la seva urgència . Ara és el moment, hi ha la mirada posada en l’FP, canvis normatius que ho fan necessari i recursos econòmics. Volem que es faci extensiva l’aposta del conseller de que aquesta sigui la legislatura de l’FP perquè aquesta sigui la dècada de l’FP, amb mesures i condicions amb una mirada més llarga.
El conseller també va estendre la mà per un pacte amb els actors socials, adreçant-se directament a la representació sindical convidada a la comissió parlamentària, i posant l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya (Agència FPCat) com a marc on arribar a aquest pacte. Des del Sistema FPCAT ja s’està treballant en la direcció d’una FP integrada, una mostra n’és la normativa sobre els centres integrats, de la qual n’esperem un desenvolupament amb planificació i recursos, que tingui en compte la nova concepció d’aquests centres i els seus serveis, que alhora ha de comptar amb l’actualització i millora de les condicions de treball del seu personal.
