Cal instar a les administracions educatives a posar control i transparència sobre l’execució dels fons i a invertir i prioritzar les necessitats urgents del sistema públic, com són l’increment de places públiques, l’adopció de mesures i recursos d’inclusió, d’orientació i acompanyament, la reducció de ràtios, l’augment de desdoblaments i la lluita contra l’elevat abandó existent en aquesta etapa.
El passat 8 d’octubre es van publicar en el BOE els Acords de la Comissió General d’Educació pels quals s’aproven els criteris i la distribució resultant del crèdit destinat l’any 2022 als programes de Cooperació Territorial de Qualitat en Formació Professional del Sistema Educatiu Espanyol i Formació, Perfeccionament i Mobilitat del Professorat.
En total, vuit territoris van deixar d’invertir diners en el programa de Formació del Professorat. Els fons d’exercicis anteriors no executats són reintegrats i es perden, sent la Comunitat de Madrid la que més va deixar d’invertir en aquest concepte (1.133.542 en 2019 i 753.753 en 2020), seguida del País Valencià, Múrcia i Castella i Lleó. D’altra banda, tres territoris van deixar d’invertir diners en el Programa de Qualitat de la Formació Professional, que els serà descomptat d’aquesta partida, sent de nou Madrid el territori que més va deixar d’invertir (452.607,27 €), seguit d’Andalusia i Canàries.
Els compromisos adquirits per les comunitats autònomes per a desenvolupar accions entre l’1 de setembre del 2022 i el 31 de desembre del 2023 en relació a la gestió dels fons del component 20 del “Pla Estratègic d’Impuls de la Formació Professional”, del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, són una ajuda parcial per a revertir les retallades, desigualtats i privatitzacions que afecten els territoris amb polítiques més conservadores i liberals, i han de destinar-se a aquesta finalitat.
L’increment d’oferta pública d’FP del curs 2022-2023 evidència que no s’ha invertit en cap territori més del rebut pel Ministeri d’Educació en aquest concepte, la partida del qual es pot gastar entre aquest curs i el següent. Les autonomies han gastat de mitjana entre la meitat i les dues terceres parts dels fons destinats a la creació de noves places, excepte Extremadura, que aquest curs ha posat en marxa la totalitat de les places possibles en els dos cursos amb els fons del Ministeri, 1.400 noves places públiques; i Navarra, que ha creat 1.000 noves places públiques, la meitat d’elles d’educació a distància, amb el que encara podria incrementar l’oferta pública el curs següent només amb fons estatals.
El dèficit d’oferta pública és molt irregular segons la comunitat autònoma, nivell d’FP, modalitat i família professional. Comptant tots els nivells d’FP, les comunitats autònomes amb menys oferta pública són Catalunya (56,34%), el País Basc (56,52%) i Madrid (56,82%), que se situen a més de 30 punts per sota de la mitjana estatal del 68,8% d’oferta pública, i requereixen una elevada inversió pròpia a més de la rebuda per a corregir el desajustament existent. Els dos territoris amb major dèficit de places públiques mantenen les taxes públiques dels cicles formatius de Grau Superior (400 euros aproximadament) i Catalunya manté des del curs passat l’increment de ràtios del 10% en la totalitat dels grups.
Els valors més baixos de finalització de la Formació Professional es donen en els cicles formatius públics de Grau Bàsic (47,64%) i de Grau Mitjà (54,4%) dels centres públics. La falta d’orientació i acompanyament en aquestes etapes aboca als joves amb menys recursos i formació a l’abandó educatiu i els expulsa del sistema, dificultant molt el seu retorn i precaritzant les seves oportunitats laborals, doncs, a major nivell educatiu, més i millors oportunitats laborals. És imprescindible el desenvolupament dels departaments d’orientació multidisciplinàries en els centres d’FP amb dotacions d’acord amb el número, la diversitat i la complexitat de l’alumnat, amb un mínim d’un o una orientadora o orientador cada 250 estudiants segons les recomanacions de la UNESCO per a reduir l’abandó escolar en aquesta etapa.
El sistema de Formació Professional requereix que es materialitzi en un pacte o acord el compromís de les administracions educatives perquè es destinin els fons suficients, propis i estatals, a les prioritats necessàries per a erradicar les desigualtats estructurals que afecten i segreguen a l’alumnat més vulnerable, millorin les condicions del personal docent (reducció de ràtios, formació , estades en empresa amb substitucions, etc.) i la qualitat de l’ensenyament públic, i evitin el malbaratament o la devolució de diners necessaris per a millorar el sistema de Formació Professional.
