Des de CCOO ens reafirmem en la defensa del model d’immersió lingüística i de l’ús del català com a llengua vehicular del sistema educatiu. Aquest model de consens és el que permet oferir igualtat d’oportunitats als infants i adolescents i garanteix la cohesió social. Alhora som conscients que els indicadors confirmen una davallada del català tant en el seu ús social com en el seu nivell de coneixement i que calen mesures i recursos per redreçar aquesta situació. És per això, que CCOO manifestem la nostra coincidència amb la majoria de punts i suport al “Decàleg de mínims per a la matèria de Llengua Catalana i Literatura” de Docents.cat que assenyala mesures per revertir la situació de feblesa de la llengua catalana.
Compartim la necessitat de prestigiar el català als centres educatius tot normalitzant el seu ús per part de tot el personal dels centres i comunitat educativa: personal docent, PAE, PAS, personal monitor o d’altre.
Donar valor als estudis de Filologia Catalana és una bona manera d’encarar la manca de docents que pateix el sistema educatiu, en aquest cas de llengua i de literatura catalana, i insistim a reclamar, alhora, al Departament d’Educació la millora de l’accés i l’augment de places dels màsters públics de secundària i un acompanyament efectiu que ofereixi una formació continuada, actualitzada i de qualitat al seu personal. Així mateix, evidenciem la necessitat de reforçar i ampliar les aules d’acollida, espai clau on l’alumnat nouvingut s’inicia en el coneixement de la llengua catalana i que li ha de permetre de fer-se amb uns recursos lingüístics bàsics que li assegurin l’adaptació al centre i li facilitin la transició a l’aula ordinària. I, no obviem que la baixada de ràtios és un element essencial per poder donar atenció individualitzada a l’alumnat.
Tothom és coneixedor del repte que representen els canvis demogràfics, tecnològics i educatius que venim experimentant des de fa uns anys que afecten l’ús de la llengua catalana, en especial en les persones joves, per això es fan necessàries actuacions fermes, continuades en el temps i un increment dels recursos que les acompanyin. El Departament d’Educació ha de materialitzar el seu compromís davant dels reptes i les necessitats que enfronta el català en l’àmbit educatiu amb una planificació sòlida i una aposta clara i constant de promoció i recuperació de la llengua. La manca de continuïtat en els centres de les aules d’acollida o la inconsistència recent sobre l’avaluació de l’expressió oral en llengua catalana en les competències bàsiques són exemples d’una presa de decisions erràtica que no s’hauria de tornar a produir.
Per finalitzar voldríem expressar que alhora és imprescindible que en altres àmbits com el món el treball, els mitjans de comunicació i les xarxes socials es fes una aposta ferma per promoure l’ús de la llengua catalana.
