|
 |
El present número del Butlletí dedica el seu dossier a la fiscalitat. Compartint que les polítiques fiscals descriuen com poques altres matèries les relacions dintre les societats en què es configuren, hem demanat a diferents autores i autors que escriguin sobre diverses vessants de les polítiques fiscals.
L’article editorial d’aquest Butlletí, de Joan Carles Gallego, posa de manifest l’actualitat de la qüestió, el seu paper per tal de augmentar o reduir les desigualtats i com, en definitiva, hi ha una correlació entre el model social existent i la fiscalitat que el sustenta. Ricard Bellera reflexiona sobre la manca de centralitat de les polítiques fiscals en el debat polític i com, conseqüència d’això, les esmentades polítiques responen a l’interès de les minories influents. Alfons Labrador fa un repàs de la qüestió a Catalunya i Espanya i proposa un seguit de mesures i reformes per garantir la suficiència dels recursos i la correcció de la creixent desigualtat.
Júlia Miralles reflexiona sobre la dimensió europea del debat i repassa les figures impositives que nodreixen el pressupost europeu i les que haurien d’implantar-se dins la UE. El que ens fa reflexionar de la mà de Paloma de Villota sobre l’impacte de gènere de les polítiques fiscals i recollir la Recomanació del Parlament Europeu que varen defensar Marisa Matías i Ernest Urtasun.
Agustí Colom reflexiona sobre la necessitat de reforçar els ingressos municipals i d’acabar amb l’assumpció pels ajuntaments del finançament de serveis que no els correspondria. Ignasi Puig ens descriu l’estat actual de la fiscalitat ambiental i la necessitat de reforçar-la tot recordant‑nos que les eines més potents estan en mans de l’estat.
La qual cosa ens porta al debat entre autonomia política i fiscal i la competència per rebaixar la pressió fiscal en un estat compost que ens presenta la Maite Vilalta. El necessari recordatori sobre el necessari compliment de les normes ens l’ofereixen Patricia Cantarell i Xavier Casanovas en parlar dels paradisos fiscals i Miguel Ángel Mayo reflexiona sobre com noves formes de comerç i pagaments afecten la progressivitat del nostre sistema fiscal.
________________________________________________________________________________________
L’economia i el mercat de treball comencen a donar senyals alarmants en l’actual context d’incertesa geopolítica. I l’economia no es pot reactivar només amb polítiques monetàries. Calen polítiques fiscals que facilitin inversions públiques per afrontar els grans reptes de la nostra societat en termes de desigualtat, degradació ambiental, canvi tecnològic, i que, alhora, siguin un element dinamitzador de la inversió privada.
L’autor analitza les polítiques fiscals a Espanya i els seus dèficits. Hi ha insuficiència d’ingressos, i són aquests els que dimensionen l’estat del benestar i l’acció per corregir les desigualtats. Enfront d’això, cal recuperar la sobirania fiscal, impulsar polítiques unitàries i fortes a nivell estatal i europeu, i teixir aliances socials i polítiques per desenvolupar un sistema tributari que limiti pràctiques deshonestes i externalitzacions abusives.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Una fiscalitat més justa implica millorar la suficiència i la progressivitat del sistema i fer que pagui més qui més té. Això és una qüestió essencial per lluitar contra les desigualtats que continuen augmentant malgrat la recuperació de les variables macroeconòmiques. S’ha d’impulsar una nova fiscalitat per construir un estat de benestar fort. Assolir aquest objectiu exigeix reformes tributàries sobre la base d’un ampli ventall de propostes. L’autor les detalla en aquest article.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Ignasi Puig Ventosa. “Fiscalitat mediambiental”
El sistema econòmic provoca sovint efectes negatius sobre la natura que es denominen costos externs o externalitats negatives. També genera problemes d’equitat, ja que els efectes de la degradació ambiental no recauen per igual sobre tothom. La intervenció pública és necessària per evitar o reduir aquestes externalitats. Això s’ha dut a terme tradicionalment amb l’aprovació de normes. Un enfocament complementari és la fiscalitat ambiental, amb l’aplicació del principi de “qui contamina, paga”.
L’autor presenta la situació de la fiscalitat ambiental a Catalunya i apunta possibilitats de millora. En comparació amb altres països, la fiscalitat ambiental no ha estat fins ara una de les prioritats polítiques dels governs de la Generalitat, tot i que es disposa ja d’alguns instruments interessants. Les mesures amb major potencial segueixen en mans de l’administració estatal, que ha estat molt inactiva en aquestes qüestions.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Agustí Colom. “Fiscalitat i municipi”
Els municipis han estat la part més feble i poc atesa en la construcció territorial de l’Estat espanyol al llarg del període democràtic. Això s’evidencia en una despesa pública municipal molt per sota de la mitjana europea i en eines de normativa fiscal pendents d’actualització.
L’autor analitza l’actual sistema de finançament municipal i, concretament, els seus impostos, detecta problemes i apunta solucions. És necessari abordar una revisió de la trama fiscal municipal i del finançament dels nostres municipis, i s’han de tenir en compte les funcions pròpies dels sistemes fiscals: la recaptatòria (per finançar la despesa pública), la redistributiva (per reduir els nivells de desigualtat social) i, una de més nova, la que modula comportaments (per promoure conductes idònies amb la preservació mediambiental, la igualtat de gènere, etc.).
(Article)
________________________________________________________________________________________
El Pilar Social Europeu és una oportunitat per superar la pèrdua de suport de la ciutadania al projecte europeu. La concreció del Pilar en mesures polítiques ambicioses requereix un finançament adequat. Per aquest motiu, avançar en mesures de fiscalitat a nivell de la UE és rellevant no només per evitar la competència fiscal entre països, que redueix les capacitats de recaptació a nivell estatal, sinó també perquè podria permetre augmentar els recursos propis de la UE dotant-la de més capacitats i d’autonomia. L’autora apunta algunes de les propostes existents en matèria tributària, en les quals caldria avançar.
(Article)
________________________________________________________________________________________
La resolució es va aprovar sobre la base d’un informe presentat al novembre de 2018, del qual foren ponents Marisa Matias i Ernest Urtasun. Demana a la Comissió i als Estats membres avaluar periòdicament l’impacte de gènere així com incloure la perspectiva de gènere en les polítiques fiscals. La mancança d’aquesta perspectiva a la UE i a les polítiques fiscals nacionals consolida les disparitats existents entre dones i homes (a l’ocupació, ingressos, treball no remunerat, pensions, pobresa, patrimoni, etc.), crea desincentius per a la incorporació i permanència de les dones en el mercat de treball i reprodueix els rols de gènere tradicionals i els estereotips.
(Resolució)
(Informe)
________________________________________________________________________________________
L’autora analitza l’evolució de l’impost de la renta de les persones físiques des d’una perspectiva de gènere. Amb el pas del temps, l’IRPF ha anat perdent el seu caràcter sintètic amb la diferenciació de la càrrega tributària entre ingressos laborals i de capital. A més a més, la gradual pèrdua de progressivitat de l’esmentat impost en el disseny de la tarifa ha tingut un impacte desfavorable de gènere i ha contribuït a alimentar un descontentament creixent amb el nostre sistema fiscal, que es fa palès en les enquestes elaborades pel Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).
(Article)
________________________________________________________________________________________
L’autonomia financera és bàsica pel bon funcionament d’un Estat descentralitzat. Donar capacitat normativa als governs autonòmics té avantatges però també provoca alguns problemes que cal tenir molt presents, entre ells el de la competència fiscal entre territoris. Aquesta està provocant la quasi desaparició d’un impost com el de successions i donacions.
L’autora descriu breument la distribució competencial en matèria tributària a Espanya, i reflexiona sobre l’autonomia financera i la competència fiscal. Enfront dels efectes perniciosos d’aquesta darrera, cal establir mesures de coordinació i d’harmonització fiscal, entenent que la sobirania fiscal ha de ser compartida i que harmonitzar no vol dir uniformitzar.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Espanya ha incrementat força el seu deute públic des de l’inici de la crisi econòmica. Això té molt a veure amb una recaptació d’impostos mermada pel frau fiscal, problema endèmic del nostre sistema tributari. L’estratègia de l’Estat per combatre el desfasament entre ingressos i despeses ha estat canviar normativa per apujar els impostos més recaptatoris (IVA, IRPF) i reduir l’impost directe sobre les empreses. El resultat: un injust increment dels impostos al consum i a les rendes del treball i un decrement dels que es poden deslocalitzar a altres territoris. Les famílies han substituït a les empreses en el pagament d’impostos.
L’autor aborda les qüestions abans esmentades i apunta desafiaments que cal afrontar: la lluita contra la deslocalització del frau fiscal o l’impacte de la digitalització de l’economia.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Què són els paradisos fiscals? Quin impacte tenen en la nostra economia? En quin moment ens trobem en la lluita per acabar amb els seus efectes negatius? L’autora i l’autor responen a aquests interrogants.
La lluita contra els paradisos fiscals hauria de ser una prioritat política de primer ordre, tant per al futur de construcció d'un projecte europeu més solidari i responsable com per garantir el millor desenvolupament d'aquells països que es troben a la cua econòmica a nivell global. Ens hi juguem el futur del sosteniment econòmic dels nostres ja minsos estats del benestar.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Les teves dades formen part d’un fitxer del qual és titular CCOO de Catalunya. La finalitat d’aquest fitxer és mantenir-te informat de les activitats de CCOO de Catalunya que poden ser del teu interès. D’acord amb la posada en marxa del nou RGPD i de la Llei orgànica 3/2018, a l’adreça electrònica [email protected], pots enviar‑nos totes les teves observacions, dubtes i suggeriments. També t’informem que pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, supressió i oposició adreçant-te a la Delegació de Protecció de Dades de CCOO de Catalunya, Via Laietana, 16, 08003, Barcelona. I per consultar tota la informació relacionada hem posat en marxa la web https://rgpd.ccoo.cat, on també podrem interactuar sobre aquest tema.
El Butlletí Treball, Economia i Societat està editat per CCOO de Catalunya.
Director: Joan Carles Gallego i Herrera.
Comitè del Butlletí: Joan Carles Gallego i Herrera, Ricard Bellera, Carlos de Barrio, Dolors Llobet, Llorenç Serrano.
Consell de redacció d’aquest número: Llorenç Serrano, Ricard Bellera, Alfons Labrador, Salvador Clarós, David Monsergas.
Participen a més en aquest número: Marc Contijoch.
Edició: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butlletí, modificació de dades o suggeriments: [email protected]