Propostes per a una fiscalitat més justa

A Catalunya i Espanya la pressió fiscal està bastant per sota de la mitjana europea. Aquest menor esforç fiscal es tradueix en una menor despesa pública en protecció social. Incrementar els ingressos és imprescindible si volem assolir els mateixos nivells de benestar que tenen els països avançats.

Una fiscalitat més justa implica millorar la suficiència i la progressivitat del sistema i fer que pagui més qui més té. Això és una qüestió essencial  per lluitar contra les desigualtats que continuen augmentant malgrat la recuperació de les variables macroeconòmiques.

Avui la gran majoria dels ingressos fiscals provenen dels assalariats/des mentre les grans  fortunes suporten una fiscalitat molt baixa i burlen el pagament d’impostos a través de les SICAV o refugiant-se en paradisos fiscals.

Polítiques fiscals, com particularment les de la Comunitat de Madrid, governada pel PP, agreugen aquesta situació i contribueixen a explicar perquè només 200 dels 600 multimilionaris paguen l’impost de patrimoni segons dades de l’Agència Tributària. A Madrid es bonifica el 100% d’aquest impost per atraure les grans fortunes en un exercici clamorós de deslleialtat institucional.

Un impost com el de successions, pensat per afavorir la igualtat d’oportunitats, està també bonificat en moltes comunitats autònomes, entre elles  Catalunya.  Això permet que persones riques, en el cas de cònjuges i en part dels fills,  no paguin, o paguin molt poc, per aquest impost.

Per revertir aquesta situació són necessàries reformes tributàries, elevar la imposició directa sobre la riquesa i situar elements d’harmonització que impedeixen el dúmping fiscal entre comunitats autònomes.

Cal lluitar contra el frau fiscal i l’economia submergida dotant a l’Agència Tributària dels recursos materials i humans necessaris. S’ha d’endurir el règim de sancions per aplicar penes més severes als defraudadors i introduir canvis legals perquè el frau no prescrigui. I és necessari un major control de les SICAV per evitar usos fraudulents.

En relació als grans impostos com l’IRPF hi ha marge per recuperar ingressos perduts  elevant els tipus impositius per a les rendes altes i equiparant les rendes del capital a les del treball. S’han de reordenar els tipus d’ IVA amb criteris socials ampliant el ventall d’articles bàsics en el tipus superreduït i introduir un tipus més elevat pels articles de luxe.

D’altra banda no és acceptable que les grans empreses paguin menys impostos que les mitjanes i petites. S’han de reduir les diferències entre tipus impositius efectius i nominals en  l’impost  de societats de forma que les grans empreses, i especialment els grups empresarials consolidats, tributin de forma efectiva pels beneficis que obtenen.

Espanya manté uns nivells de rendiment de l’impost de societats inferior als de les d’economies europees i clarament per sota de la mitjana, la qual cosa s’expressa en una recaptació per habitant i en un pes de la recaptació sobre el PIB menor. Aquesta menor recaptació en l’impost de societats és una de les causes principals de la caiguda dels ingressos de l’estat.

S’han d’introduir nous criteris de modernització tributària i incorporar la perspectiva de gènere en la fiscalitat. Aplicar un impost per gravar les transaccions financeres, i un altra per les grans empreses tecnològiques  a fi que contribueixen al fisc en igualtat de condicions que la resta d’empreses.

S’ha d’implementar una fiscalitat verda per lluitar contra el canvi climàtic. Espanya és el país de la Unió Europea amb menys implantació dels tributs mediambientals.

Les polítiques fiscals  de baixades d’impostos que s’han seguit fins ara han significat una disminució d’ingressos per a les arques públiques amb la conseqüent pèrdua de capacitat per implementar polítiques socials.  Els grans beneficiaris han estat les rendes altes i les grans empreses.

Pagar menys impostos o ser connivent amb el frau fiscal resta capacitat a l’Estat per garantir la igualtat d’oportunitats i la cohesió social. No és per casualitat que des de que es va iniciar la revolució conservadora, amb la baixada d’impostos per bandera, s’hagin incrementat de forma exponencial les desigualtats.

Els Pressupostos Generals de l’Estat pel 2019 elaborats pel PSOE i Unidas Podemos, que no es van arribar a aprovar, volien començar a revertir aquesta situació i marquen el camí de les reformes necessàries. La voluntat d’impulsar una nova fiscalitat per construir un estat de benestar fort és un objectiu a compartir.

Alfons Labrador
President de la Fundació Cipriano García-Arxiu Històric i Coordinador del Seminari Salvador Seguí