Combatre els paradisos fiscals, prioritat urgent

Des de l’any 2016 amb la filtració dels Papers de Panamà hem tornat sentir a parlar en l’àmbit polític dels paradisos fiscals i de la necessitat de la seva eradicació. Què són però els paradisos fiscals? Quin impacte tenen en la nostra economia? En quin moment ens trobem en la lluita per acabar amb els seus efectes negatius?

L’expressió paradis fiscal és una mala traducció del terme “tax haven” que literalment vol dir refugi fiscal. Del terme haven se’n va fer una mala lectura com a heaven (cel) i d’aquí l’expressió que utilitzem avui en dia: paradís fiscal. Així doncs un paradís fiscal és exactament això, un cau, un refugi on els diners i patrimoni s’amaguen per no haver de pagar impostos o per pagar-ne el mínim possible.

Des d’un punt de vista jurídic, però, cada estat té uns criteris propis que dificulten la coherència de polítiques a nivell global. En els seu cas, per a Espanya, és paradís fiscal tot aquell país amb el qual no té signat un conveni de no doble imposició. El fet de ser considerat paradís fiscal per a un estat sovint respon més a criteris diplomàtics que a estrictament econòmics. Així, Panamà va sortir de la llista de paradisos fiscals espanyols l’any 2010 quan en l’etapa del govern Zapatero aquesta va ser la condició posada per l’assignació a empreses espanyoles de les obres del seu canal. O per exemple el cas d’Andorra, amb qui l’any 2015 es va signar un conveni de no doble imposició. Tot i així en aquest darrer cas, els intercanvis d’informació amb la hisenda andorrana no són automàtics - com s’ha vist en experiències com les del cas Pujol - i un tipus únic del 10% - amb bonificacions en certs casos d’inversions estrangeres - continuen situant a Andorra com a país d’atracció de patrimonis i inversions per la seva baixa fiscalitat.

Gairebé 7 bilions de dòlars es troben en paradisos fiscals

Els efectes dels paradisos fiscals són dos. Per una banda l’opacitat: permeten a qui compta amb recursos i patrimoni amagar-se de la hisenda del seu propi país perquè el paradís fiscal en qüestió amaga els noms d’administradors o propietaris. Gabriel Zucman, professor de Berkeley, calcula que es mouen entre 6 i 7 bilions de dòlars en paradisos fiscals. I això es dona, en major part, entre les rendes més altes. Un recent informe publicat per l’IEB de la Universitat de Barcelona afirma que tributen en paradisos fiscals el 40% dels beneficis de les multinacionals i el 8% de la riquesa financera de les llars - el 80% de la qual correspon al 0,1% de la població. Això trenca tot principi d’equitat del nostre sistema fiscal i el fa clarament regressiu i injust.

Per altra banda els paradisos fiscals són els causants d’una carrera fiscal a la baixa a nivell global. Quan països com Luxemburg - que no apareix en cap llista de paradisos fiscals però que actua com a tal - permet que empreses com Pepsi, IKEA, Deutsche Bank…  paguin un promig del 2% en impostos sobre els seus beneficis obliga a la resta de països europeus a baixar el tipus impositiu de l’impost de societats. Resultant així que en els darrers 15 anys el tipus nominal a l’impost de societat a la UE ha sofert una baixada de deu punts.

Segons dades d’Oxfam Intermón l’evasió i elusió fiscal de les grans empreses va provocar que França, Espanya, Itàlia i Alemanya deixessin de recaptar prop de 35.000 milions d'euros en impostos tan sols en 2015. Un 10% per cent, 3.500 milions, haurien revertit concretament a les arques públiques, quantitat suficient perquè arribés la renda mínima garantida a les 617.000 llars espanyoles que no tenen ingressos oficials.

Darreres fites en la lluita social i política per la seva eradicació

En resposta al grans escàndols d’evasió i elusió fiscals que van sortir a la llum gràcies a la investigació del Consorcio Internacional de Periodistas de Investigación (ICIJ) que va destapar el casos de corrupció mundials, la UE, al 5 de desembre de 2017, va fer pública la primera llista de paradisos fiscals de tot el món en funció de tres criteris: transparència, equitat fiscal i adopció de mesures anti BEPS (erosió de la base fiscal i trasllat de beneficis). Anunciava així la voluntat d’iniciar un  procés per posar fi a l’era dels paradisos fiscals.

Aquest procés ha elaborat dues llistes diferents: una de negra, i un altra de grisa per a aquells Estats que es comprometin a dur a terme certes reformes abans que acabi l’any 2018. Però, què ha succeït aquest darrer any?  La UE ha anat passant països de la llista negra a la grisa,  dels 17 països en el seu origen 12 s’han traspassat a la grisa  sense complir amb les mesures acordades. Com a resultat alguns dels països més agressius del món han sortir de la llista.

Oxfam Intermón en el seu informe  Via libre analitza com haurien de ser aquestes llistes si s’apliquessin els criteris establerts de manera objectiva i sense ingerències polítiques ni pressions econòmiques i mostra que si s’apliquessin els seus propis criteris als estats membres, cinc d’ells passarien a formar part de la llista negra: Xipre, Irlanda, Luxemburg, Malta i Països Baixos. Els paradisos fiscals al cor de la UE representen més d'un terç dels 600.000 milions de dòlars que es calcula que les multinacionals van traslladar a paradisos fiscals el 2015.

3 d'abril, dia mundial contra els paradisos fiscals

Preocupats pels efectes nocius de l’evasió d’impostos, la competència fiscal i els paradisos fiscals, al 2003 es constitueix la Xarxa Internacional Independent per la Justícia Fiscal (tax justice network)  amb socis a Àfrica, Àsia, Europa, Amèrica Llatina i Amèrica del Nord. Una plataforma per l’acció global de la qual algunes entitats  espanyoles i catalanes en són membres.

Així mateix, El Fòrum Social Mundial va declarar el 3 d'abril com a Dia Mundial per a l'abolició dels Paradisos Fiscals. Aquest dia, el 2016, el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació va fer públics els Papers de Panamà. Per commemorar aquesta data associacions, sindicats, col·lectius i moviments socials unim forces, participant en  manifestacions, concentracions i organitzant actes  per denunciar i reclamar l’eradicació dels paradisos fiscals, una xacra que debilita el sistema tributari de molts països.

Finalment, impulsada per la Plataforma per una Fiscalitat Justa i Oxfam Intermón, neix la iniciativa Zona Lliure de Paradisos fiscals que demana a ajuntaments i altres institucions públiques que donin exemple i tinguin tolerància zero amb els paradisos fiscals i que incorporin en les seves polítiques de contractació pública criteris que incentivin un comportament fiscal més responsable per part de les empreses licitadores. Actualment aquesta iniciativa ha aconseguit que 90 ajuntaments es comprometin amb la iniciativa.

Sembla doncs evident que la lluita contra els paradisos fiscals hauria de convertir-se en una prioritat política de primer ordre. Tant per al futur de construcció d'un projecte europeu més solidari i responsable com per garantir el millor desenvolupament d'aquells països que es troben a la cua econòmica a nivell global. Que la ciutadania, al carrer, s'activi, faci pressió i es mobilitzi és sempre imprescindible, però no suficient. Cal fer transversal aquesta lluita i fer arribar a tots els sectors de la població - empresarials, sindicals, veïnals - la urgència d'un debat que moltes vegades per àrid i massa tècnic, sembla lluny dels respectius interessos i de difícil reforma. Ens hi juguem el futur del sosteniment econòmic dels nostres ja minsos estats del benestar.

Patricia Cantarell
Oxfam Intermón

Xavier Casanovas
Cristianisme i Justícia

(Membres de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària)