Fiscalitat per a una Europa social

Aviat farà dos anys de la Cimera de Göteborg on es va proclamar el Pilar Social Europeu conjuntament per part del Parlament Europeu, el Consell i la Comissió, vint principis sobre igualtat d’oportunitats, condicions de treball i inclusió social que haurien de materialitzar-se en mesures concretes per tenir efectivitat.

El Pilar Social Europeu pot ser una oportunitat per superar una gran mancança de la Unió: la pèrdua de suport de la ciutadania pel projecte europeu. Els europeus i europees necessitem recuperar la confiança en un espai integrat que doni respostes satisfactòries a les preocupacions que se’ns presenten en la nostra vida quotidiana com són l’atur, la precarietat laboral o la garantia d’una jubilació digna. 

La concreció d’aquests grans principis en mesures polítiques concretes i ambicioses requereix un finançament adequat. Per aquest motiu, avançar en mesures de fiscalitat a nivell de la Unió Europea és rellevant no només per evitar la competència fiscal entre països que redueix les capacitats de recaptació a nivell estatal, sinó també perquè podria permetre augmentar els recursos propis de la UE dotant-la de més capacitats i d’autonomia enfront dels interessos individuals dels estats membres.

Ja hi ha diverses propostes en aquest sentit per part de la Comissió i del Parlament en les quals caldria avançar, però una de les dificultats més importants és el requisit d’unanimitat de tots els estats membres per aprovar reformes en matèria fiscal. És per això que una primera mesura indispensable és superar la norma de la unanimitat en qüestions tributàries que permet el veto per part d’estats que aposten com a eina de creixement econòmic pels sistemes fiscals laxes i que impulsen d’aquesta manera el dúmping fiscal.

En contra d’aquestes pràctiques, cal en primer lloc harmonitzar l’impost de societats a nivell europeu determinant un càlcul comú de la base imposable i un tipus mínim per al conjunt de la Unió Europea, ja que la fiscalitat de les empreses és un dels espais on es generen més problemes de competència impositiva. Aquesta reforma podria incloure la participació de la UE en els ingressos generats per l’impost de societats amb una part del tipus dirigida a finançar directament a la Unió.

Una altra proposta per avançar en una fiscalitat progressiva i una Unió Europea de major igualtat és l’establiment d’un impost europeu a les grans fortunes que també són les que tenen una major capacitat de mobilitat, de tal manera que poden modificar la seva residència fiscal aprofitant els règims tributaris d’alguns països que els són més beneficiosos. 

Respecte a l’IVA, la prioritat és que la fiscalitat europea es basi en impostos directes i progressius si volem reforçar una Unió que fomenti la igualtat a través de la redistribució de la renda. Per tant, qualsevol mesura en aquest sentit ha de tenir com a horitzó reduir el pes en els ingressos públics de l’impost indirecte per excel·lència que és l’IVA. 

Un altre tribut sobre el qual hi ha hagut força debat en els últims anys però que troba molts esculls per avançar almenys amb un disseny sòlid és el de transaccions financeres, que ha d’evitar les pràctiques especulatives als mercats i promocionar les inversions en economia productiva, sostenible i amb responsabilitat social.

En l’àmbit de les noves tecnologies, que han suposat un canvi dràstic en molts sentits en el món del treball, és inajornable establir un impost a l’economia digital a nivell europeu, ja que per les característiques d’aquesta activitat és especialment rellevant implementar-lo des de l’àmbit supraestatal per aconseguir que sigui eficient.

Per acabar, la Unió Europea ha de ser capdavantera en la lluita contra el canvi climàtic i per la sostenibilitat, un àmbit on la fiscalitat pot tenir un paper central en desincentivar les activitats econòmiques perjudicials pel medi ambient i impulsar un viratge cap a un model de producció i consum sostenibles. En aquest àmbit una mesura prioritària és un impost al querosè emprat en l’aviació que, segons un informe de la Comissió filtrat fa pocs mesos, podria reduir en un 11% les emissions de CO2 sense arribar a tenir un impacte global rellevant en l’economia ni en el treball. 

En un context globalitzat on les grans problemàtiques que afronta la nostra societat són transnacionals, necessitem solucions que superin les fronteres dels estats. És per això que cal impulsar un sistema de finançament mitjançant recursos propis, que doti a la Unió Europea de la capacitat i autonomia necessàries per desenvolupar mesures com el Pilar Social Europeu on es doni resposta a les necessitats diàries de la ciutadania i així avançar en una Europa basada en els principis d’igualtat i benestar social.

Júlia Miralles de Imperial
Professora associada de polítiques públiques a la Universitat Autònoma de Barcelona