CCOO de Catalunya ha presentat en roda de premsa l’estudi ‘Xarxa Catalana d’Alta Velocitat amb obligació de servei públic‘ amb el lema ‘Un tren per a la classe treballadora’.
L’informe mostra com la creació d’una xarxa catalana de trens d’alta velocitat subjectes a obligació de servei públic, amb un increment de freqüències en tot el territori, en unes infraestructures d’alta velocitat que ja tenim i a uns preus estables i més assequibles és una mesura que afavorirà a qui treballa, estudia o s’ha de desplaçar assíduament en recorreguts de mitjana distància. És una proposta que cohesiona el territori, de justícia social i que contribuirà a que el vehicle privat deixi de ser la primera opció en els desplaçaments de mitjana distància que es realitzen a Catalunya.
Des de l’any 2003, Catalunya compta amb serveis ferroviaris d’alta velocitat, inicialment entre Lleida i Madrid, després, des del 2008, fins a Barcelona, i, posteriorment, des del 2013, fins a Figueres. També s’ha realitzat la connexió a l’estació del Camp de Tarragona amb la línia Barcelona-València.
La titularitat de les infraestructures de Xarxa ferroviària d’interès general (RFIG) correspon a Adif, que pertany al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Les inversions realitzades per l’Estat en les línies d’alta velocitat han suposat un 70 % de la totalitat de les inversions en el ferrocarril. El nombre d’usuaris d’alta velocitat suposa únicament un 8 % del total, mentre que els usuaris de la xarxa convencional suposen un 92 %.
A partir de desembre del 2020 s’ha produït la liberalització del transport ferroviari de les línies d’alta velocitat. Adif ha posat a disposició dels operadors ferroviaris una quantitat de noves freqüències, que suposen un increment de fins a un 60 % de les que existien el 2019.
En l’actualitat Ouigo Espanya (participada per Sncf) ja ha començat a operar en el trajecte Barcelona-Madrid i es preveu que Ilsa (participada per Trenitalia) comenci a operar en un breu espai de temps. Aquestes dos, juntament amb Renfe Viatgers, principal operador, constituiran l’oferta fonamental de productes d’alta velocitat, que, amb criteris purament comercials, poden determinar tarifes i preus oscil·lants i les parades dels serveis que presten.
Roda de premsa de presentació de l’informe
A diferència de la resta de productes d’alta velocitat, els serveis ferroviaris de mitjana distància que discorren per la xarxa d’alta velocitat (serveis Avant) estan subjectes a l’obligació de servei públic (OSP) i reben subvencions per prestar-lo.
L’any 2018, el Govern estatal va determinar l’obligació de servei públic per als trens de rodalies, mitjana distància de tot el territori estatal, a excepció de Catalunya, on la competència és de la Generalitat, i Avant, fins al 2027 prorrogable fins a l’any 2032, establint Renfe Viatgers com a operador per a la prestació dels esmentats serveis.
El 2019 prestaven servei a Catalunya un nombre reduït de serveis Avant. En l’actualitat encara no s’han reposat la totalitat de serveis que es realitzaven el 2019, ni els purs ni els sinergiats, que eren i són clarament insuficients per a les necessitats de mobilitat obligada de la població. A més, resulten ser d’una quantitat molt inferior pel que fa a nombre de trens i places ofertes als que es realitzen a les relacions que hi ha de serveis Avant entre capitals i Madrid, i que tenen uns preus elevats, ja que el producte Avant rep la subvenció més petita de tots els serveis declarats d’OSP.
Com que aquestes inversions en les línies ferroviàries d’alta velocitat s’han realitzat gairebé íntegrament amb diners públics, considerem que s’han de posar a l’abast del major nombre possible de població aquests serveis d’alta velocitat OSP, com a alternativa real a la utilització del vehicle privat i amb l’objectiu d’afavorir un transport públic sostenible segur i vertebrador del territori com ho és el ferrocarril.
Si realment volem contribuir a un desenvolupament sostenible en matèria de mobilitat a Catalunya, hem de proporcionar al major volum de població possible una alternativa real a la utilització del vehicle privat, pel que fa al nombre de freqüències, a preus estables i al temps de viatge en els desplaçaments de mitjana distància que es produeixen diàriament en el nostre territori i que tenen com a principal origen o destinació Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Com que actualment a Catalunya hi ha un nombre reduït de serveis Renfe Avant i la capacitat de la xarxa permet la circulació d’un nombre més gran en el territori de Catalunya, considerem que s’hauria de posar en funcionament una xarxa pròpia de serveis ferroviaris de mitjana distància d’alta velocitat que discorrin íntegrament en el seu àmbit territorial, en l’horitzó del 2023, amb la utilització de les infraestructures i els mitjans ja existents, que vertebri la totalitat del territori en el qual actualment es disposa d’aquestes línies i que hem denominat en aquest estudi de CCOO Xarxa catalana d’alta velocitat —Xarxa CATAV.
La creació d’una xarxa catalana de trens d’alta velocitat subjectes a obligació de servei públic, amb un increment de freqüències en tot el territori, en unes infraestructures d’alta velocitat que ja tenim i a uns preus estables i més assequibles pot contribuir notablement al fet que el vehicle privat deixi de ser la primera opció en els desplaçaments de mitjana distància que es realitzen a Catalunya.
