Coincidint amb el 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, demanem mesures urgents a les administracions
CCOO de Catalunya reclamem, de nou, una aposta clara i urgent per a un model energètic renovable, descentralitzat, democràtic i amb retorns socials i territorials. Ho estem advertint des de fa anys: sense un desplegament ordenat i amb participació de tots els actors, especialment les comunitats locals i el sector públic, no hi haurà transició justa ni sobirania energètica possible.
Catalunya segueix a la cua en el desplegament de renovables. Malgrat els compromisos polítics i els plans aprovats, l’any 2024 només el 16,2 % al conjunt de la demanda energètica va provenir de fonts renovables, molt per sota del 45,8 % de la mitjana espanyola i lluny dels objectius europeus del 2030. Aquest retard té conseqüències greus, ja que limita la transformació del mix energètic, frena el desenvolupament industrial associat, empobreix l’equilibri territorial, perpetua la dependència energètica exterior i accelera el canvi climàtic. No podem continuar ajornant una transició que hauria d’estar en marxa des de fa una dècada.
L’emergència climàtica i la situació geopolítica global, agreujada pel conflicte a Ucraïna i l’encariment estructural dels combustibles fòssils, obliguen a actuar amb celeritat. Però la transició energètica no pot ser una nova onada de concentració de poder econòmic ni una font de greuges territorials. Les renovables han de ser una palanca de transformació econòmica i social que impulsi ocupació industrial de qualitat, que fixi població als territoris rurals i que permeti avançar cap a un model més resilient i inclusiu.
En aquest context, CCOO de Catalunya demana que tots els projectes de renovables que rebin suport públic incloguin clàusules socials i ambientals, i que s’asseguri una part mínima de participació pública i comunitària tant en la propietat com en la gestió dels parcs eòlics i solars. I és que, en els darrers anys, només un 6 % dels projectes han comptat amb participació local o cooperativa, i menys d’un 3 % han tingut implicació del sector públic. En resum, cal un model mixt i participatiu que asseguri que els beneficis no se’ls queden només uns quants, sinó que tornen al territori i a la gent.
Per això, exigim:
- La convocatòria immediata del Consell del Diàleg Social de Catalunya per acordar les condicions d’una transició energètica amb justícia social i territorial.
- L’aprovació de la Llei de transició energètica i del Pla territorial sectorial d’energies renovables, amb criteris clars, públics i predictibles.
- La inclusió de demandes de retorn social, ocupació local, participació pública i cooperativa, així com de criteris ambientals als mecanismes de finançament públic i la planificació energètica.
- Una aposta decidida per a la industrialització associada a la transició, promovent la instal·lació de plantes de fabricació de components, bateries i serveis de manteniment arreu del territori.
Cal destacar també la convocatòria de vaga del sector elèctric els dies 15 i 16 de juny, en el marc de la negociació del conveni del metall, per reclamar millores laborals i condicions salarials dignes, així com mesures fermes per garantir la seguretat a la feina. Aquesta mobilització posa de manifest que no hi pot haver transició energètica justa sense dignificar les condicions dels treballadors que la fan possible.
La transició energètica ha de ser una oportunitat per transformar el país, no un nou negoci per a uns quants. Per això, el dijous 26 de juny de 2025, CCOO de Catalunya organitzarà una jornada dedicada a l’energia i al desplegament de les renovables, sota el títol «Energia per viure i no per especular: construïm el model que volem”, a la qual convidem tothom a assistir.