Patrimoni sindical
Cartell de la campanya per la devolució del patrimoni sindical, editat per la USCOB l’any 1984 / Portada del número 91 de Lluita Obrera. Juliol 1989.
La renovada imatge de la seu nacional de CCOO a Barcelona avui, després d’unes llargues i necessàries obres a l’edifici centenari de Via Laietana, és una bona excusa per recordar que a la classe treballadora mai li han regalat res. Ans al contrari: tot el que té s’ho ha guanyat a pols, fruit d’una lluita que és sorda i constant. O no tan sorda.
Aquest emblemàtic edifici que, a la cantonada entre la Via Laietana i el carrer d’Argenteria, l’arquitecte Josep Domènech Mansana va començar a construir el 1923, per encàrrec de la família Güell, era la seu d’una entitat financera: la Caja Mutua Popular. Acabada la guerra civil va convertir-se, durant 40 anys, en la seu del Sindicat Vertical franquista, on ben aviat es van infiltrar i van actuar, abans i tot de la seva constitució formal el 1964, els militants clandestins de les Comissions Obreres. Amb l’arribada de la democràcia i la legalització de les organitzacions sindicals, el sindicat franquista va desaparèixer i el Ministeri de Treball va passar a ser el propietari de l’edifici. Va ser a partir de llavors que CCOO va iniciar la seva campanya de reivindicació d’ús sindical de l’actual seu.
La primera jornada de reivindicació de Via Laietana 16 com a patrimoni sindical va tenir lloc el 31 de març de 1978, quan les CCOO de Catalunya ni tan sols havien celebrat el seu primer congrés, en una acció llampec que va durar poques hores, dirigida per Alfredo Clemente, Higinio Polo, Luís Perdiguero i altres líders sindicals, i que va ser retransmesa en rigorós directe per Ràdio Barcelona. Durant aquesta jornada es van fer assemblees en diferents sales de l’edifici, i al vestíbul es va llegir un manifest de reivindicació exigint al Ministerio de Trabajo «una negociació seriosa i urgent, que concreti el com i el quan se’ns retorna el patrimoni sindical».
Amb lemes i pancartes que reivindicaven per al sindicalisme democràtic el patrimoni sindical acumulat per la dictadura a compte de les quotes obligatòries de tots els treballadors i treballadores, el 7 de juny de 1979 prop d’un miler de militants de CCOO van irrompre a l’edifici de Via Laietana i el van ocupar. Davant d’una multitud de manifestants que tallaven el carrer, José Luis López Bulla va improvisar un míting des del mateix balcó que, 40 anys enrere, havia ocupat Franco. Va quedar clar que la primera força social i sindical de Catalunya no cediria en aquella reivindicació.
Pintada a la façana de l’oficina del Banco de Vizcaya situat a la cantonada de l’edifici, durant la jornada de reivindicació del dia 27 de novembre de 1985.
Gutentor Advanced Text
Pintada a la boca de metro de l’estació de Jaume I, durant la jornada de reivindicació del dia 27 de novembre de 1985.
Porta d’entrada de l’edifici durant la jornada de reivindicació del patrimoni sindical el dia 27 de novembre de 1985.
Efectius de la Policia Nacional entren a l’edifici per procedir al desallotjament dels treballadors i treballadores que ocupaven l’edifici durant la jornada del 19 de desembre de 1984.
Gutentor Advanced Text
La Policia Nacional impedint l’accés de treballadores i treballadors als locals reclamats com a patrimoni sindical durant l’ocupació del 19 de desembre de 1984.
Gutentor Advanced Text
Imatge de la jornada d’ocupació de l’edifici el 19 de desembre de 1984. Aquesta mobilització va acabar amb una brutal intervenció policial per desallotjar els prop de 800 delegats i delegades que van ocupar diverses plantes.
Gutentor Advanced Text
Vista del vestíbul de la tercera planta de l’edifici, ple de treballadors i treballadores, durant l’ocupació del 19 de desembre de 1984.
Gutentor Advanced Text
El secretari general de CCOO de Catalunya, José Luis López Bulla, es dirigeix, des de la balconada del segon pis de l’edifici, a la multitud congregada amb motiu de la segona gran jornada d’ocupació i reivindicació de Via Laietana 16 com a patrimoni sindical, el 7 de juny de 1979. Foto Jordi Soteras.
Gutentor Advanced Text
Imatge de la jornada de reivindicació del patrimoni sindical el dia 27 de novembre de 1985. En aquesta jornada es va tallar al trànsit la Via Laietana, convertint-la en oficines d’atenció i treball del sindicat i es va col·locar de forma simbòlica una primera pedra com a mesura de pressió al govern estatal, propietari de l’edifici.
Gutentor Advanced Text
El 1984, en plena reconversió industrial arreu d’Espanya, el primer govern del PSOE no era especialment sensible a les demandes sindicals. De fet, l’any següent CCOO li organitzaria en solitari la primera vaga general, un bon assaig de la gran vaga general del 14-D de 1988. El patrimoni sindical era una més de la llista de reivindicacions, però la batalla per Via Laietana va exemplificar, abans que cap altra, la duresa d’aquell moment històric. En democràcia també calia seguir lluitant.
El 19 de desembre de 1984, centenars de sindicalistes van tornar a ocupar l’edifici de Via Laietana. Octavetes voleiant pel forat de l’escala, sindicalistes megàfon en mà i militants de CCOO fent-se forts en algunes plantes són imatges que no van sortir als informatius de l’època, però que es conserven a l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya junt amb les de la contundent intervenció policial aquell dia per desallotjar als homes i dones que reclamaven aquest edifici per poder defensar a la classe treballadora en condicions dignes i justes. El 27 de novembre de 1985, CCOO va recordar l’ocupació i desallotjament de l’any anterior manifestant-se de nou, en aquest cas al bell mig del carrer. Per pressionar les institucions, es va arribar a posar simbòlicament una primera pedra del que havia de ser la futura seu del sindicat. El 1986 es va aprovar la Llei de Patrimoni Sindical. I el 1989, finalment, l’Estat va cedir al sindicalisme de classe l’edifici de Via Laietana. Als treballadors i treballadores ningú els regala mai res. Però la lluita constant, que de vegades no és sorda, sempre dona resultats.