En el marc dels actes de commemoració del 97è aniversari de l’assassinat de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, celebrat el passat 10 de març a l’antic carrer de la Cadena (actualment rambla del Raval), es va dur a terme la tradicional ofrena floral de CCOO de Catalunya.
En aquest acte, Alfons Labrador, coordinador del Seminari Salvador Seguí i president de la Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya va fer una intervenció basada en les següents línies temàtiques:
- Es pot afirmar que Salvador Seguí és la figura més important del sindicalisme català de la primera part del Segle XX.
- I per a nosaltres és un referent en molts aspectes, però particularment perquè incorpora al discurs social i sindical la reivindicació nacional.
- Històricament el tema nacional i el tema social en el moviment sindical estaven escindits. La qüestió nacional es considerava que era una cosa de la burgesia.
- I s’afirmava que la burgesia utilitzava el tema nacional per situar al moviment obrer en una posició de subordinació i diluir el conflicte de classe.
- Aquest és un discurs, que amb altres formes, encara es pot sentir.
- Salvador Seguí deia en canvi que els burgesos serien els primers en abandonar la reivindicació nacional si veien perillar els seus interessos de classe.
- No cal dir que els fets li van donar la raó perquè la burgesia catalana va donar suport a la dictadura de Primo de Rivera. Una dictadura que va liquidar les llibertats tant socials com nacionals.
- I això es va a tornar a repetir, encara amb pitjors conseqüències , amb ocasió del cop d’estat militar i la dictadura franquista.
- El sindicalisme de classe i nacional defensa que els drets socials i nacionals són inseparables. Y que el protagonisme dels treballadors i treballadores és necessari perquè la construcció nacional tingui un contingut social.
- Un exemple és la creació del marc català de relacions laborals, que fa avançar els drets socials i els drets nacionals.
- La concepció de sindicalisme de classe i nacional, la va recuperar les Comissions Obreres de Catalunya en el marc de la lluita contra el franquisme, a través de figures com la de Cipriano Garcia. El sindicalista possiblement més important de la segona meitat del Segle XX.
- El sindicalisme de classe i nacional forma part dels principis fundacionals de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, i és un dels factors que explica perquè les Comissions Obreres som el primer sindicat de Catalunya a diferència del que succeeix en altres comunitats històriques.
- Hi ha altres valors de Salvador Seguí que també s’haurien de destacar perquè tenen plena vigència.
- Salvador Seguí va donar molta importància a la formació i l’educació. Deia que la preparació, cultural, intel·lectual i tècnica del treballadors eren un arma revolucionària.
- Va criticar la violència afirmant que era l’acció de masses la que emanciparia a la classe obrera. I en aquells moments no era fàcil sostenir aquesta posició.
- Salvador Seguí va defensar la independència sindical i la necessitat de construir un Sindicat per a totes les persones treballadores pensessin el que pensessin
És per totes aquestes raons que el nostre Seminari porta el nom de Salvador Seguí.