(Madrid 3 octubre 1910—Barcelona 27 d’abril 1993)
Advocat laboralista. Militant del PSUC
Casat amb Josefa Roure Canosa, mestra. Va tenir 2 filles i un fill
Biografia
Va començar a treballar de ben jove. Primer al comerç i després fou treballador públic del ministeri d’hisenda. Els anys de l’exili va fer de comercial i gerent d’una empresa de comunicació a Mèxic. De retorn a Barcelona, va fer d’advocat laboralista.
Procedent de la Joventut Socialista, va fundar les Joventuts Socialistes Unificades, i el PSUC. També fou membre de la UGT.
A l’inici de la guerra d’Espanya, va estar en el Front d’Aragó, com comissari polític a La columna Durruti. Després es va incorporar a la comissió política militar del PSUC. El febrer del 1939 s’exilià a França, essent internat al camp de concentració de Prats de Molló i després al camp de concentració d’Adge.
L’octubre del 1939, per Burdeos, es va embarcar cap a Santo Domingo, a la República Dominicana, on va viure 4 anys i després es va traslladar a Mèxic, vivint amb la seva família fins l’any 1962, que es quan torna a Espanya, fixant la seva residència Barcelona.
L’any 1967 es va llicenciar en Dret. Va actuar com advocat, defensant presos polítics i a treballadors. El seu despatx, durant la Dictadura, fou lloc de trobades i assessorament a sindicalistes de Comissions Obreres.
L’any 1978 va formar part del gabinet jurídic de Comissions Obreres. Entre els anys 1982 i 1989 va ser membre de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates.
Va morir el 27 d’abril de 1993
Infantesa i adolescència
Va néixer a Madrid, en una família de la petita burgesia. El seu pare tenia un negoci de venda de peix, al major. Va estudiar fins el batxillerat. Quan tenia 12 anys, el negoci familiar va fallir, empobrint a la seva família.
Va començar a treballar com mosso en una peixateria que el seu pare va muntar, i després en una oficina de recaptació de contribucions. Més tard ja amb 20 anys complerts va opositar al Ministeri d’Hisenda, essent enviat a treballar a Lleida.
La seva incorporació a la vida laboral, el va fer prendre consciència de les desigualtats socials de l’Espanya, que aleshores estava governada sota la Dictadura de Primo de Rivera. Es va organitzar en el sindicat d’oficines i despatxos de la UGT, a fi de millorar les condicions de treball del sector: salari, jornada,…
2a. República i guerra d’Espanya
La proclamació de la 2a República, la va viure a Lleida, participant a la manifestació de celebració de la nova República.
L’any 1932 es va afiliar a la Joventut Socialista, i també a la secció d’oficis de la UGT.
Durant el fets d’octubre del 1934: revolta a Astúries i a proclamació de la Generalitat, el 6 d’octubre, de l’Estat Català, dins de la República Federal Espanyola, fou membre del Comitè de l’Aliança Obrera i Camperola, a la ciutat de Lleida i contrades. Arran d’aquests fets, fou detingut i empresonat durat 3 mesos.
L’any 1935, a conseqüència de la seva participació a la revolta d’octubre de l’any anterior, es obligat a canviar de destinació laboral, passant d’estar a Lleida a anar a Barcelona.
El triomf del Front Popular, el febrer del 1936, el viu intensament, essent membre del Comitè de Catalunya de la UGT, organitzant el seu sindicat de funcionaris d’hisenda. Va ser fundador de les Joventuts Socialistes Unificades. També va col·laborar a organitzar la gran manifestació que reclamava l’amnistia dels presos polítics.
El cop d’estat de 18 de juliol del 1936, torna a estar a la presó, durant 5 dies, ja que fou detingut per la Guardia Civil, per tenir una pistola, fet habitual entre molts militants d’esquerres, que es preparaven per l’imminent rebel·lió militar.
Va participar a la fundació del PSUC, com a membre de les JSU, el 23 de juliol del 1936.
L’agost del 1936, marxa al Front d’Aragó, primer en la columna de Del Barrio, i després en la de Durruti. Va estar combatent a la primera línia de foc, durant 3 mesos.
L’octubre del 1936, (ja casat amb la seva dona, el 23 de setembre), va tornar a Barcelona, passant a treballar en el PSUC, a la seva delegació de Treball. També es va incorporar a la Comissió política-militar del PSUC.
Els anys d’exili
La caiguda de Barcelona, el va obligar a retirar-se, cap a Sabadell, seguint cap a la frontera francesa, defensant la retirada, enquadrat en el XII cos d’exercit republicà. Per Camprodon i el Coll d’Ares, va passar la frontera cap l’exili, el 14 de febrer del 1939.
Es internat, per les autoritats franceses, al camp de concentració de Prats de Motllo i després al d’Adge. Va ser el responsable del PSUC en aquest camp de concentració. Va estar internat més de 3 mesos en aquests camps.
El novembre del 1939, va embarcar des de Bordeus, per mediació del SERE, cap a Santo Domingo, acompanyat de la seva dona i filla.
Van residir a la República Dominicana durant 4 anys, en condicions de vida precàries. Treballant en una granja, amb altres exiliats republicans. Durant el temps que va viure en aquest país, fou el responsable del PSUC.
L’any 1943 es trasllada a Mèxic, per assistir al congrés de la FOARE en un viatge que va durar més de 3 mesos. Posteriorment també hi va anar la seva família, residint en aquest país fins l’any
Va treballar en diverses feines, com a venedor, i gerent en una empresa de servei televisiu, gaudint d’estabilitat econòmica. Va ampliar la seva família, amb el naixement de la seva 2a filla i el seu fill petit.
A Mèxic va continuar organitzat en el PSUC, que va editar el diari “Cataluña”. També es va integrar en els cercles de l’exili republicà: Casal Català.
El retorn a Catalunya
Com altres exiliats, sempre va tenir el desig de tornar al seus país. L’any 1948 es va preparar per entrar-hi com a guerriller antifranquista.
L’any 1956, en el decurs del 1r. Congrés del PSUC, pren la decisió definitiva de tornar a casa.
1 d’abril de 1962, va retornar definitivament a Espanya, (en 2 ocasions anteriors: la primavera del 1959 i la tardor del 1961 va estar-hi en curtes estades).
Resident al al barri de la Sagrada Família de Barcelona. Es detingut per la policia, patint els maltractes de la repressió franquista. Una de les detencions fou quan va tornar de Mauthausen, camp on va ser assassinat el seu germà Manuel Salvadores Verdasco.
Va començar la carrera de Dret, l’any 1967, i en 2 anys i mig va aconseguir el títol d’advocat.
Va tornar a ser detingut en diverses ocasions, acusat de ser membre del PSUC, de propaganda i d’organitzador de manifestacions.
Essent advocat, Estableix un despatx jurídic, primer a Mollet, de manera precària: atenia en un bar, i després al carrer Rosselló de Barcelona. Temps més tard es va traslladar el carrer Ali Bey cantonada Passeig de Sant Joan, dirigint un grup d’advocats joves
El seu primer judici fou davant del Tribunal de Orden Publico.
Va defensar a molts treballadors en causes laborals I també penals. El seu despatx es converteix en un centre de referència del moviment sindical organitzat: CCOO. També va defensar a antifranquistes davant del TOP i en consells de guerra.
L’any 1978, amb la legalització de sindicat CCOO, va passar a formar part del gabinet tècnic jurídic del sindicat.
L’any 1979 va ser objecte d’amnistia laboral i va recuperar la seva plaça de funcionari del ministeri d’hisenda, (també la seva dona Josefa Roure, va recuperar la seva feina de mestra de l’educació pública).
L’any 1982 es va fer membre de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates. Com a associat a aquesta entitat, va actuar com assessor pels drets humans i la pau, en diversos indrets, com en la missió a Xilè, de l’any 1988, patrocinada pel Parlament Europeu, interessant-se per la situació processal i penal dels presos polítics xilens.
Va morir el 27 d’abril de 1993.
Entrevista a Luis Salvadores, realitzada al seu despatx de Barcelona, Espanya, per Concepción Ruiz-Funes, el dia 26 d’abril de 1979, i annex realitzat per Enriqueta Tuñón el dia 7 de desembre de 1981. PHO/10/35
Direcció d’Estudis Històrics. Subdirecció d’Informació i Biblioteca “Manuel Orozco y Berra”. Institut Nacional d’Antropologia i Històrica. Mèxic.
Direcció d’Arxius Estatals. Centre d’informació Documental d’Arxius. Ministeri de Cultura. Espanya.