Òrgans de direcció

Nascut el 1966 a Perpinyà i fill de pares andalusos immigrants, resideixo actualment a Sant Sadurní d’Anoia. El meu pare treballava a les caves Marquès de Monistrol i va ser afiliat a CCOO. A casa sempre se sentia parlar de convenis, taules salarials i drets
laborals, així que des de ben jove vaig créixer sabent que els sindicats eren una eina per defensar la dignitat de les persones treballadores.

Vaig estudiar direcció de serveis de restauració a l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona (ESHOB), i durant molts anys vaig treballar en el sector de l’hostaleria i la restauració, en empreses de càtering, clubs esportius i diversos establiments del
sector. En aquest àmbit, si una empresa no complia, la resposta habitual era marxar i buscar una altra feina.

Tot va canviar l’any 2000, quan va néixer la meva filla. Vaig decidir deixar el sector de l’hostaleria i vaig entrar en el món de la distribució i la logística. Treballant al magatzem logístic, vaig començar a veure de prop les injustícies laborals, els abusos i la
impunitat amb què actuava l’empresa. Vaig entendre que no necessitava marxar a cap altra banda, sinó quedar-me i lluitar perquè l’empresa on treballava assumís les seves obligacions i tractés la gent com es mereix.

Em vaig apropar al local de CCOO de Sant Sadurní per demanar ajuda. Allà em van dir una cosa que em va marcar: “Des de fora no et podem donar el peix, però sí la canya i les eines perquè el puguis pescar tu.” I així ho vaig fer. La millor eina que tenim les persones treballadores és l’organització col·lectiva. I si la sabem fer servir bé, pot fer miracles.

Vaig impulsar la convocatòria d’eleccions sindicals, em vaig presentar sol i vaig lluitar per sumar gent al meu projecte. L’únic objectiu era guanyar les eleccions. L’empresa va posar-hi totes les traves possibles però amb el suport de la direcció del sindicat —l’Artur i l’Albert, i dels companys Sergi, Antonio…— vam aconseguir doblegar-los el braç, vam guanyar les eleccions i vam començar a canviar les coses de veritat, guanyant-nos la confiança i el respecte dels companys i companyes.

A partir d’aquí, vaig ser president del comitè d’empresa per CCOO entre 2001 i 2013, i vaig continuar col·laborant amb el sindicat en l’assessorament laboral i l’extensió sindical. Sempre he entès el sindicalisme com una eina pràctica i de contacte directe amb la realitat de les persones treballadores. Em poso en la seva pell i em prenc molt seriosament la defensa dels seus drets.

Tot això ho vaig poder fer gràcies al suport i l’exemple del meu gran amic Sergio Lozano, que ha estat el meu mentor, un gran líder i un referent sindical.

Com deia sovint en Sergi, una frase que sempre m’ha acompanyat, i que encara avui signen molts comitès del sector del cava en els seus comunicats:
«Junts som forts, units molt més, i organitzats, imparables.»

Després del tancament de l’empresa, he continuat actiu dins del sindicat, ajudant altres treballadors i treballadores a organitzar-se i a fer respectar els seus drets, compartint allò que un dia altres van compartir amb mi.