50 anys de les Vagues Generals del Baix Llobregat (1974-2024). La conformació d’una identitat i un estil sindical propi

1. Projecte

Les CCOO del Baix Llobregat impulsem el projecte “50 anys de les vagues generals del Baix Llobregat. La conformació d’una identitat i un estil sindical”, que vol contribuir a la recuperació d’uns fets fonamentals per entendre com s’articulà posteriorment la identitat i el perfil social de la comarca del Baix Llobregat, que també impregnà la manera de fer sindicalisme.

L’objectiu del projecte és conèixer i provocar un debat i reflexions sobre un període històric clau per a la recuperació dels nostres drets i llibertats democràtiques a la comarca del Baix Llobregat. Es volen analitzar i conèixer els conflictes laborals que van cristal•litzar en les vagues generals del Baix Llobregat de juliol 1974, desembre 1974 i gener 1976. Aturades de caràcter laboral que esdevenen vagues socials, amb intensitat creixent, que aconsegueixen implicar la participació de tota la societat (obrers, veïns i veïnes, estudiants), que es donaren a empreses, una gran majoria desaparegudes, tals com: Siemens, Elsa, Solvay, Laforsa, Roca Radiadores, Pirelli, Matacás, La Seda, Clausor, Fenixbron, Corberó, Tornillería Mata, Soler Almirall, Clausor, Fergat, Guix, Gallina Blanca, Rockwell Cerdans, CPC, Laboratorios Almirall, Flex, Purlom, Solonsa, Sangrá, Bru, Bra, Harry Walker o d’altres.

Algunes de les reflexions que volem provocar son: la funció social del treball i la seva centralitat a la vida de les persones ahir i avui; el valor social del treball per al benestar de les persones i el seu paper central en els processos d’humanització i socialització. La presència passada i present del moviment obrer, la transformació del conflicte social i la lluita canviant però permanent pels drets laborals i socials. Analitzar els canvis socials i conèixer l’articulació passada del conflicte a una empresa i com aconseguia esdevenir una lluita col•lectiva. És a dir, reflexionar com l’aturada laboral a una fàbrica, feia renèixer la solidaritat i com s’estenien els els conflictes com una taca d’oli per tota la comarca.

Volem donar a conèixer les condicions de vida i treball del conjunt assalariat del moment, l’evolució de les actituds socials davant la dictadura, en la incipient democràcia, la divisió sexual del treball, la immigració, els conflictes socials i laborals, ideologies, lluites, fracassos, somnis, pors, anhels. Que l’aconsecució de drets no es donen graciosament, sinó que són fruit de la lluita personal i col•lectiva de moltes persones, que s’han implicat, s’han compromès i s’han sacrificat per aconseguir avenços socials. En definitiva, analitzar la vida quotidiana de les persones treballadores en un territori amb personalitat i amb una història molt marcada pel seu caràcter treballador i popular.

2. Objectius

Objectiu General

  • Afirmar la vigència del moviment obrer democràtic i afrontar els reptes de present i futur en el 50è aniversari d’una efemèride tant important com les vagues generals del Baix Llobregat.

Objectius específics

  • Aconseguir la complicitat dels poders públics per organtizar actes i elaborar productes d’un indubtable interès públic (còmic, exposició itinerant i unitat didàctica) adreçats a les generacions més joves.
  • Assegurar el rigor del treball amb implicació i col•laboració directa de persones protagonistes que van participar d’aquell moment històric, historiadors que l’han estudiat a fons i l’assessorament tècnic de l’Arxiu comarcal del Baix Llobregat i de l’Arxiu Històric de la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya.
  • Elaboració d’un guió que inclogui el fets més destacats, des de la visió de diferents intrahistòries amb un fil conductor coherent que permeti recollir diferents prismes o situacions del moment històric.
  • Implicar com a autores per a la realització gràfica del còmic a professionals del sector i a joves autors i autores que s’agrupen a l’Atelier. També amb empreses especialitzades i innovadores als altres àmbits del projecte.
  • Elaborar una unitat didàctica i una exposició itinerant, com a línia de suport i eina pedagògica que permeti proposar activitats, debats i reflexions als centres educatius del Baix Llobregat a classes de l’ESO, Batxillerat o Formació Professional.

3. Activitats

3.1. Còmic:

CCOO de Catalunya té una dilatada trajectòria de suport al món del còmic. L’últim gran exemple és la col•laboració en CCOOmics, que és un projecte educatiu, cultural i artístic realitzat entre les Escoles d’Art Públiques Pau Gargallo de Badalona, Art la Industrial, la Massana i la Llotja de Barcelona per desenvolupar còmic social, educatiu i reivindicatiu, amb temàtiques sobre: precarietat juvenil, racisme, drets LGTBI, refugiats, feminisme, guerra, mobilitat, sàtira política, memòria històrica i molt més.

Comptarem amb el concurs de Pepe Gálvez per la confecció del guió. Una persona molt implicada en el moviment sindical, dirigent de CCOO de Catalunya durant molts anys. Economista de formació i des dels anys setanta ha exercit de guionista, crític i teòric del món del còmic. Ha col•laborat tant a revistes generals com especialitzades en còmics o diaris. Entre d’altres com a guionista ha treballat amb dibuixants com Arnal Ballester, Josep Maria Beroy, Joan Mundet, Javier Olivares, Rubén Pellejero. No obstant, els seus guions més coneguts pertanyen a les obres publicades amb col•laboració del dibuixant Alfons López, amb títols com per exemple Asesinato en la mezquita (1996), Color café (1998), Silencios: la juventud del Capitán Trueno (2006), Miguel Núñez: mil vidas más (2010), Llegará el invierno (2018) 8 hores, el Noi del Sucre i la vaga de La Canadenca (2020) i les tires Expediente exprés (1998) i Segis (2001). El 2010 fou proclamat guanyador del Premi Nacional de Còmic per l’obra Miguel Núñez: mil vidas más, premi compartit amb els dibuixants Alfons López i Joan Mundet. Com a teòric ha publicat el llibre Cómics: manual de instrucciones (Astiberri, 2016), en col•laboració amb Roberto Bergado, Antoni Guiral i Jesús Redondo.

Pel projecte, en matèria de dibuix i il•lustració, comptarem amb L’Atelier, que és un espai promogut per CCOO, que té com a objectiu el desenvolupament laboral i creatiu posterior a la finalització dels estudis d’art de joves creadors. Actualment estan implicats més de 20 joves i en aquest projecte col·laboraran:

  • Diego René Espinosa
  • FeliciaLobo
  • NoeliaCarrión
  • Ricard Pujadas

Les entrevistes orals, formaran complementàriament part de l’elaboració del guió. Entre d’altres fonts bibliogràfiques i d’informació, volem fer entrevistes personalitzades a un seguit de persones, entre les que destaquen:

  • Justo Velarde
  • Jesús Martínez
  • José Botella
  • Oriol Pàmies

3.2. Exposició i Unitat didàctica

El guió del còmic i les entrevistes orals, ens ajudaran a fer una exposició amb 6 plafons (o roll-ups) aproximadament, que sintetizaran els moments més importants d’aquell moment històric. El contingut de cadascun d’ells intentarà combinar imatge, missatge, ordre cronològic i utitlizarà un llenguatge comprensible, didàctic i adaptat a un perfil recetor: jove i estudiant d’educació secundària, batxillerat i cicles formatius i usuari de biblioteques o centre culturals en general.

La unitat didàctica inclourà els continguts del guió del còmic i d’altres i serviran com a eina pedagògica que serà ofertada com a activitats, debats i reflexions a les direccions dels centres educatius del Baix Llobregat de l’ESO, Batxillerat o Formació Professional.

Algunes idees a destacar, per ser tingudes en consideració :

  • Captar els valors d’un moment molt concret (solidaritat, lluita obrera i popular)
  • No mitificar i no deformar una realitat, apostant pel rigor amb les condicions socials i polítiques del moment de la ciutadania.
  • Estratègia de CCOO era: condicions laborals i socials, lluita pels salaris i una estratègia organitzativa a favor de la unitat sindical per negociar el trànsit a la democràcia
  • Els historiadors coincideixen a assenyalar l’any 1974-76 com un dels més conflictius a nivell estatal.
  • Malgrat la clandestinitat, la por, tortura i en alguns casos exili, eines que la dictadura franquista va utilitzar fins a l’últim moment, els homes i les dones lluitadores van tenir un reconeixement i un respecte dels seus conciutadans i que els va marcar per sempre.

La conformació del Baix Llobregat, anomenat Cinturón Rojo, com a espai on un seguit de ciutadans/es van significar – i aquesta característica encara és present – per l’exercici de la lluita obrera, sindical, la solidaritat i el compromí social.