A l’agost del 2024, dos treballadors de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú van ser acomiadats després de que se’ls reconegués la incapacitat permanent en grau de total, tot i que no estaven incapacitats per a dedicar-se a altres activitats laborals.
Des de el primer moment CCOO va demanar al Govern la readmissió de les dues persones acomiadades, i una reflexió respecte al greu precedent que suposa acomiadar persones per motius de salut.
L’Ajuntament va realitzar un decret per contractar parcialment al 45% de la jornada a una de les persones acomiadades. Anteriorment aquesta persona estava contractada al 100% de la jornada. No obstant això, l’Ajuntament no va portar a terme cap acció per a la seva contractació efectiva.
Davant d’aquest fet, una de les persones treballadores afectades va presentar una demanda al Jutjat del Contenciós – Administratiu per vulneració de drets fonamentals. Aquesta va ser desestimada en primera instància a l’abril de 2025.
La treballadora va presentar recurs a la sala del Contenciós – Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al qual es va adherir el Ministeri Fiscal donant crèdit i aportant base legal al cas. Aquest tribunal, compost per 6 magistrats, ha resolt l’anul·lació de l’anterior judici per no ser conforme a dret i ha declarat que s’ha produït vulneració de drets fonamentals per la discriminació per raó salut/malaltia segons l’article 14 de la Constitució Espanyola. En conseqüència, reconeix el dret de la treballadora a ser indemnitzada per danys morals.
Aquesta sentència és la primera relacionada amb els casos dels dos companys acomiadats per l’Ajuntament a causa del seu reconeixement d’incapacitat i és la segona sentència per vulneració de drets fonamentals contra l’Ajuntament durant l’any 2025. Des de la Secció Sindical de Comissions Obreres de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú destaquem el greuge causat a la companya, per el que esperem que des de l’Ajuntament no es torni a actuar de la mateixa manera.