CCOO Garraf destaca que l’augment de l’afiliació i la reducció de la temporalitat confirmen impacte positiu de la Reforma Laboral

6 de cada 10 contractes registrats han estat indefinits durant el mes d’abril

La comarca del Garraf se situa amb 7.938 persones desocupades al mes d’abril, amb una reducció de més del 24% respecte 2021 que evidencia que el ritme de recuperació es manté i contribueix a revertir la situació prepandèmica. Cal considerar que es tracta d’un mes que recull la intensa activitat pròpia de les vacances de Setmana Santa.

La reducció notable de l’atur es dóna tant en homes com en dones, joves, sobretot en persones immigrants i de manera força homogènia per tot el territori català. El sector serveis és el sector on més ha caigut la desocupació, seguit de la construcció. El comportament de la contractació evidencia l’efecte positiu de la Reforma Laboral, ja que la contractació indefinida ha augmentat en un 284% respecte 2021.

Malgrat les millores evidents, cal recordar que continuen sent vitals i necessaris tots els instruments de protecció social possibles per arribar a totes aquelles persones que han quedat sense recursos bàsics, així com polítiques d’ocupació eficaces i eficients per donar resposta a les persones treballadores i als sectors d’activitat més castigats.

Davant aquest escenari, CCOO fa les següents consideracions:

  • El primer trimestre les grans empreses financeres i energètiques han duplicat els seus beneficis, assolint xifres mil milionàries, al mateix temps que la inflació estructural (subjacent) assoleix el 4,4%. La situació es fa insostenible per a les llars i requereix de la recuperació de les clàusules de garantia salarial per salvaguardar el poder adquisitiu de les persones treballadores. La inflació no pot esdevenir una mena d’impost extraordinari a les rendes del treball.
  • Les xifres de l’atur, contractació i afiliació a la Seguretat Social, com les que aportava  la recent EPA, mostren que la Reforma Laboral no tan sols no afecta la creació d’ocupació, sinó que facilita una millora exponencial de la seva qualitat. Tanmateix, el caràcter fortament estacional de l’economia catalana reclama un seguiment d’aquesta contractació per part d’inspecció, especialment pel que fa l’aplicació dels contractes fixos discontinus.
  • La inflació s’està convertint en un negoci per uns pocs, però alhora llastra la capacitat de recuperació, esvaeix l’estalvi embassat i fa insostenibles els balanços de moltes petites i mitjanes empreses. És necessari redistribuir les càrregues mitjançant una fiscalitat justa, per tal que pagui qui més guanya i que hi hagi recursos per fer front a la creixent desigualtat. No és just ni eficient que l’impacte de la crisi es socialitzi, una vegada més, mitjançant l’increment del deute públic.
  • Malgrat la millora al mercat de treball, i especialment en el cas de les persones treballadores migrants i de les persones menors de 25 anys, la cronificació de l’atur, especialment en el cas dels majors de 45 anys, continua constituint un repte de primera magnitud. El comportament del mercat de treball trasllada una oportunitat única per facilitar la reinserció d’aquestes persones mitjançant programes específics (orientació, formació…).
  • La forta inflació té un impacte brutal sobre les rendes més baixes, cas de les persones perceptores de rendes mínimes, de prestacions d’atur i de subsidis. Cal ampliar l’escut social català mitjançant una millor coordinació entre Renda Garantida i Ingrés Mínim Vital que permeti incrementar el nombre de persones beneficiàries i també el volum dels ajuts que van a parar a les llars. Al mateix temps cal facilitar un bonus extraordinari de 300€ a aquests col·lectius per fer front a l’increment dels preus energètics.