El sindicat dóna total suport a la manifestació convocada per les plataformes de persones usuàries del transport públic
Aquests dies la gent treballadora està patint les conseqüències de la desastrosa gestió d’un servei públic transcendental pel bon funcionament de la nostra societat. Rodalies, mitja distància i fins i tot l’AVE presenten serioses afectacions que han arribat a tallar totalment el servei durant algunes jornades.
Aquesta situació, que afecta un dret de ciutadania com és la mobilitat, té orígens i diversos. D’una banda, ens trobem davant d’una significativa manca d’inversió en manteniment i en renovació de trens força evident, especialment durant els governs encapçalats pel Partit Popular. Avui en dia encara hi ha infraestructures ferroviàries en ús que van ser construïdes al segle XIX, i que hores d’ara gairebé no han tingut renovació.
Aquesta històrica mancança ha estat denunciada públicament en diverses ocasions des de CCOO. Un exemple és l’informe anomenat “Rodalies, un tren per a la classe treballadora”, que va partir de l’experiència de la representació sindical al sector ferroviari. Amb aquests treballs el sindicat constata, a banda del dèficit inversor, la reducció d’un terç de les plantilles d’ADIF i RENFE durant les darreres dècades, problemes en el manteniment (envelliment de vehicles i infraestructura, revisions insuficients, manca de recanvis, pràctica absència de manteniment preventiu…) i la seva progressiva externalització. Aquest punt resulta especialment greu, i té repercussions fins i tot en la xarxa d’AVE, ja que hi apareixen subcontractes que no tenen el volum suficient d’operaris/àries per desenvolupar la seva feina, amb treballadors/ores que no tenen la formació que caldria, amb llargues jornades i amb una elevada rotació. Tanmateix, cal posar en valor l’esforç de totes les persones que treballen aquests dies a Renfe, Adif, Logirail i Contratas Ferroviarias, i que no són responsables de la mala gestió organitzativa.
La gestió del servei ferroviari presenta una gran complexitat, el que també pot ser uns dels problemes que pateix Rodalies (a FGC no hi ha divisió entre operador del servei i titularitat de vies o vehicles). La Generalitat de Catalunya en té importants competències des de 2010, que no s’han aplicat de la millora possible, el que implica una millorable gestió per part de Governs de diferents colors polítics. La política tarifària o la gestió informativa han estat evidentment insuficients durant els darrers anys.
El Baix Llobregat presenta exemples de problemes en la priorització de les inversions, sempre escasses. Si no s’atenen els problemes més urgents, el sistema ferroviari colapsarà (alguns tècnics apunten que estem a prop d’aquest punt). L’arribada del tren a la T1 de l’aeroport de Barcelona – El Prat té un cost estimant de 200 milions d’euros, quan a les dues terminals ja hi arriba l’L9 Sud del metro, amb una gran freqüència, comoditat i tarifa integrada. Aquest diners podrien servir, per exemple, per quadruplicar l’R2 al delta del Llobregat, millorant la connectivitat entre nord i sud de Catalunya, o per dotar de millores en l’accessibilitat a totes les estacions catalanes (ascensors, rampes, escales automàtiques…).
El soterrament de l’R4 a Sant Feliu de Llobregat ha de millorar la qualitat de vida de moltes persones, facilitant fins i tot l’ampliació de la xarxa tramviària. Però possiblement aquesta ingent inversió no resulta tant urgent com la consolidacions de talussos a aquesta mateixa via (la mort d’un aprenent de maquinista es va produir a aquesta mateixa línia, a Gelida) o la renovació de certs túnels, antics i amb filtracions d’aigua ara que plou.
Un cop més, CCOO fa una crida a totes les institucions, forces polítiques i gestors ferroviaris per tal de resoldre, de la manera més ràpida possible, les actuals incidències i desenvolupar un sistema eficient sostenible i respectuós amb viatgers i viatgeres. La tendència a la reducció del nombre de persones usuàries (és l’únic transport públic que recula) s’ha de revertir, per garantir una mobilitat més neta, segura i sostenible.
CCOO també reitera que treballadors i treballadores no han de pagar el preu d’aquesta crisi ferroviària. Ja estan rebent l’impacte d’allargar els seus trajectes, d’arribar tard a la feina, i de patir, fins i tot, seqüeles psicològiques. Des de la Generalitat s’ha de comunicant de manera clara que qui no pugui fer teletreball ni tingui alternativa de mobilitat per arribar a la feina ha de comptar amb un permís retribuït, segons el vigent Estatut dels treballadors.
Davant d’aquesta situació, CCOO dóna total suport la manifestació convocada per les plataformes d’usuaris/àries de tren a Barcelona (estació de França), el proper dia 7, a les 17 hores. Aquesta mobilització és necessària per reivindicar un canvi decidit en la voluntat política, i tractar el servei de transport públic com una eina per cohesionar, reduir impactes ambientals i millorar les condicions de treball i de vida al nostre país.
Una d’aquestes plataformes està formada per usuaris i usuàries de Rodalies al Baix Llobregat, amb línies com l’R4 o l’R2 també maltractades, que reivindiquen un transport públic de qualitat. Lògic: sense trens no hi ha futur.
“Sense trens no hi ha futur.”