El sindicat dóna total suport a la manifestació convocada per les plataformes de persones usuàries del transport públic
Aquests dies la gent treballadora està patint les conseqüències de la desastrosa gestió d’un servei públic transcendental pel bon funcionament de la nostra societat. Rodalies, mitja distància i fins i tot l’AVE presenten serioses afectacions que han arribat a tallar totalment el servei durant algunes jornades.
Aquesta situació, que impacte sobre el dret de ciutadania a la mobilitat, té orígens diversos. D’una banda, ens trobem davant d’una significativa manca d’inversió en manteniment i en renovació de trens força evident, especialment durant els governs encapçalats pel Partit Popular. Avui en dia encara hi ha infraestructures ferroviàries en ús que van ser construïdes al segle XIX, i que hores d’ara gairebé no han tingut renovació. Trobem un exemple al túnels que creuen les costes de Garraf, que presenten un deteriorament força important.
Aquesta històrica mancança ha estat denunciada públicament en diverses ocasions des de CCOO. Un exemple és l’informe anomenat “Rodalies, un tren per a la classe treballadora”, que va partir de l’experiència de la representació sindical al sector ferroviari. Amb aquests treballs el sindicat constata, a banda del dèficit inversor, la reducció d’un terç de les plantilles d’ADIF i RENFE durant les darreres dècades, problemes en el manteniment (envelliment de vehicles i infraestructura, revisions insuficients, manca de recanvis, pràctica absència de manteniment preventiu…) i la seva progressiva externalització. Aquest punt resulta especialment greu, i té repercussions fins i tot en la xarxa d’AVE, ja que hi apareixen subcontractes que no tenen el volum suficient d’operaris/àries per desenvolupar la seva feina, amb treballadors/ores que no tenen la formació que caldria, amb llargues jornades i amb una elevada rotació. Tanmateix, cal posar en valor l’esforç de totes les persones que treballen aquests dies a Renfe, Adif, Logirail i Contratas Ferroviarias, i que no són responsables de la mala gestió organitzativa.
La gestió del servei ferroviari presenta una gran complexitat, el que també pot ser uns dels problemes que pateix Rodalies (a FGC no hi ha divisió entre operador del servei i titularitat de vies o vehicles). La Generalitat de Catalunya en té importants competències des de 2010, i no s’han aplicat de la millora possible. La gestió de Governs de diferents colors polítics hauria d’haver estat més sensible a les necessitats de les persones usuàries. La política tarifària o la gestió informativa han estat evidentment insuficients durant els darrers anys.
Al Penedès tenim exemples de cóm s’han prioritzat les obres, oblidant en molts casos el tren que fan servir treballadors/ores o estudiants pels seus desplaçaments quotidians. La traça de l’AVE creua moltes comarques sense donar servei al territori (des de CCOO hem recordat la gran errada que va ser no construir una estació d’intercanvi a Vilafranca, i que ara proposem que esdevingui un element complementari per a la mobilitat obligada). En canvi, vies talussos, ascensors o estacions de Rodalies sobreviuen sense el manteniment i la modernització que necessiten amb urgència.
Cal recordar que la mort d’un aprenent de maquinista de 27 anys que va tenir lloc a Gelida (línia R4) va ser originada pel col·lapse d’un talús de l’autopista AP7. És a dir, la infraestructura viària va danyar la ferroviària, però un control i un manteniment adients ho hauria pogut evitar.
L’Alt Penedès i el Garraf tenen un creixement per sobre de la mitjana de Catalunya. En canvi, disposen d’una oferta de transport públic precària, i que no s’està incrementant a partir de la nova demanda de servei. Això és especialment significatiu a la zona costanera, on els sindicats, empresaris i ajuntaments estem impulsant propostes per a la millora de Rodalies i l’optimització dels recursos disponibles en mobilitat.
Un cop més, CCOO fa una crida a totes les institucions, forces polítiques i gestors ferroviaris per tal de resoldre, de la manera més ràpida possible, les actuals incidències i desenvolupar un sistema eficient sostenible i respectuós amb viatgers i viatgeres. La tendència a la reducció del nombre de persones usuàries (és l’únic transport públic que recula) s’ha de revertir, per garantir una mobilitat més neta, segura i sostenible.
CCOO també reitera que treballadors i treballadores no han de pagar el preu d’aquesta crisi ferroviària. Ja estan rebent l’impacte d’allargar els seus trajectes, d’arribar tard a la feina, i de patir, fins i tot, seqüeles psicològiques. Des de la Generalitat s’ha de comunicant de manera clara que qui no pugui fer teletreball ni tingui alternativa de mobilitat per arribar a la feina ha de comptar amb un permís retribuït, segons el vigent Estatut dels treballadors.
Davant d’aquesta situació, CCOO dóna total suport la manifestació convocada per les plataformes d’usuaris/àries de tren a Barcelona (estació de França), el proper dia 7, a les 17 hores. Aquesta mobilització és necessària per reivindicar un canvi decidit en la voluntat política dels governs, i tractar el servei de transport públic com una eina per cohesionar la societat, reduir impactes ambientals i millorar les condicions de treball i de vida al nostre país.
“Sense trens no hi ha futur.”