Arribant a una nova edició de la Setmana Europea de la Mobilitat, cal recordar que l’actual model de mobilitat és un dels principals problemes ambientals a moltes ciutats del Baix Llobregat. L’excessiva dependència de l’ús de vehicles particulars, encara amb motors de combustió, implica l’emissió de milers de tones gasos amb efecte d’hivernacle i de partícules i òxids de nitrogen. Cada cop hi ha més estudis que evidencien l’impacte d’aquesta contaminació sobre la salut pública de diverses maneres, reduint l’esperança de vida de moltes persones.
Però aquest model de mobilitat, també aplicable a la resta de Catalunya, té repercussions directes sobre les persones treballadores: resulta car a nivell de l’economia familiar (i algun dia hauríem de considerar de debò el cost de les importacions de petroli), excloent (si no tens cotxe no pots accedir a determinades ofertes de feina o de formació) i fins i tot discriminatori (si analitzem amb perspectiva de gènere els usos majoritaris del vehicle o del transport públic traurem conclusions interessants: més homes al cotxe i més dones a bus, tramvia, metro, trens). A CCOO ens preocupa especialment que estem davant d’un sistema perillós. Entre el 20 i el 25 % de les morts que es produeixen a la feina tenen el seu origen als desplaçaments in itinere o en missió.
Fent una ràpida valoració de les campanyes de prevenció d’accidents a la carretera podem concloure que no s’està treballant en la reducció d’aquest risc com caldria. Poques vegades s’analitzen els motius dels viatges quan aquests acaben en tragèdia. I menys encara s’impulsen mesures per corregir aquesta perversa dinàmica.
Els i les sindicalistes sabem que la millor manera de prevenir un risc és l’eliminació de la causa que el genera, o la seva dràstica reducció. Davant d’aquesta mortalitat laboral cal un canvi de model de mobilitat, passant dels desplaçaments més perillosos (anar amb moto o conduint un cotxe una sola persona) a aquells que, precisament, diverses normatives apunten com els més segurs i sostenibles: transport públic, bus d’empresa, vehicle compartit, ecomobilitat…
Resulta que a Catalunya ja disposem d’una eina que facilita aquest canvi de model: el pla de desplaçament d’empresa (PDE). En realitat no és una mesura massa innovadora, ja que la Generalitat de Catalunya va recollir aquest figura al Pla de millora de la qualitat de l’aire de 2007.
Quina eficàcia han tingut els PDE fins ara? Es pot afirmar que poca. Els Plans de qualitat de l’aire han modificat aquestes eines de gestió de la mobilitat, però no han contemplat cap mena de sanció en cas d’incompliment, i no han trobat el compromís, ni tan sols, de la mateixa administració pública. Per exemple, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, administració responsable de bona part de la mobilitat a la nostra comarca, no té un PDE aprovat, tot i estar-ne obligada.
Fa uns anys, des de CCOO vàrem realitzar un estudi sobre el funcionament dels PDE. Es tractava d’un dels pocs estudis públics que s’han realitzat sobre aquest tema (el que es pot comprovar fent recerca via Google o alguna IA). Dels 245 centres de treball que tenien obligació de desenvolupar aquesta eina l’any 2017, tan sols 64 tenien un PDE validat per l’ATM, Autoritat del Transport Metropolità, entitat que els ha de supervisar. Però el més greu és que en la majoria de casos s’havien desenvolupat sense comptar amb la representacio legal de les persones treballadores, com indicava la llei. A més, tampoc es compartia informació ni es feia un seguiment acurat. No és la primera vegada, però aprofitem aquestes línies per denunciar que l’ATM no facilita dades sobre el grau d’execució i els resultats dels PDE. La manca de transparència és evident.
La conclusió de l’estudi sindical va ser clara: estem davant d’una bona eina, que no s’està fent servir per fomentar el necessari canvi de model de mobilitat i reduir impactes ambientals, socials i econòmics. A més, resultava que existien (ara també) subvencions per part de l’ATM per a la redacció dels PDE. Alguna cosa no rutlla…
Si ens preguntem per la situació actual, la plana web de l’ATM informa de l’existència de 124 PDE validats al mes de maig de 2024. És una lleu millora, tot ique tenen un important problema amb l’actualització de les seves dades (desfasament de 16 mesos, poc justificable). el més greu és que hi apareixen alguns centres de treball que ja no existeixen (com el centre de dades de l’antiga Catalunya Caixa, al Prat de Llobregat) i d’altres estan caducats. Hi ha molt marge de millora, crec.
Al Baix Llobregat moltes empreses, i algunes administracions públiques, hanp reparat PDE. Però amb el canvi normatiu que va significar l’aprovació del nou Pla de Qualitat de l’Aire horitzó 2027 (el juliol de 2024) moltes més empreses de la nostra comarca hauran de desenvolupar aquesta planificació sobre la mobilitat. Com pràcticament tots els nostres municipis estan situats en zones d’especial protecció de l’ambient atmosfèric, els centres de treball amb més de 200 persones treballadores (pròpies o externes) estan ara obligat a tenir un PDE.
El nou Pla és més ambiciós que els anteriors (amplia l’obligació de planificar la mobilitat laboral), però continua sense establir sancions concretes en cas d’incompliment. Tanmateix, però sí determina que tenir un PDE validat serà un requisit per renovar la llicència d’activitat. En funció de la voluntat política de la Direcció general de canvi climàtic i qualitat ambiental (Generalitat de Catalunya) hi hauran resultats positius o mantindrem els problemes actuals.
Des de CCOO del Baix Llobregat aprofitem el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat per compartir les nostres propostes. En gran part no són noves (senyal de manca de resposta institucional), però considerem que poden permetre per avançar durant els propers anys sense fer grans inversions:
● Impulsar els PDE com a part de la concertació entre empreses, sindicats i administracions públiques.
● Reactivar les taules de mobilitat ja existents a la comarca: Delta (polígon Pratenc i Zona Franca), aeroport i polígon El Pla. Les dues primeres fa anys que no es reuneixen, i la tercera està del tot aturada.
● Desenvolupament d’una prova pilot per cercar sinergies entre administracions públiques, empreses i sindicats en matèria de mobilitat a la feina.
Aquesta darrera proposta no la fem en abstracte. Una bona candidata seria la taula de mobilitat del Pla, recuperant l’experiència del projecte Gesmopoli. Va ser una iniciativa que va tenir bons resultats: bona concertació social, creació de la taula de mobilitat, treball d’un gestor de mobilitat (també d’una gestora), ubicació de carrils bici, ordenació d’aparcaments, millores dels transport públic, més accessibilitat, etc.
Al Pla, especialment a la part de Sant Feliu de Llobregat, també s’han lliurat bicicletes a treballadors/ores i s’ha experimentat amb el bus a la demanda. Això no es va realitzar amb la col·laboració dels sindicats pel que els seus resultats van ser limitats.
Caldria un nou acord impulsat pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, amb implicació dels agents socials i dels ens locals per reactivar aquesta taula, fer-la pionera a nivell de Catalunya i mostrar la capacitat de fer evolucionar, en positiu, el model de mobilitat que ens angoixa.