12 de maig dia internacional de la infermeria

Avui, 12 de maig de 2026, Dia Internacional de la Infermera, des de la Federació de Sanitat de CCOO alcem la veu per a reivindicar que el sosteniment del sistema sanitari no pot recaure, exclusivament, sobre les espatlles ni sobre la salut mental de les infermeres i els infermers. No som moneda de canvi, ni volem ser substitutes de cap altra professió. És imprescindible consolidar el nostre paper i exercir plenament les competències que ens són reconegudes i acreditades.


Després de mesos de negociacions i mobilitzacions, des de CCOO exigim que les promeses es transformin en accions concretes i immediates per a la nostra professió.


Perquè el «poder de la cura» esdevingui una realitat i no quedi en un eslògan buit, des de
CCOO exigim:

  1. Classificació Professional: El procés de reforma de la classificació professional ha d’anar acompanyat d’una reclassificació real. No acceptarem més demores: les infermeres, com a titulades de grau, hem de ser reconegudes com a tal, a tots els efectes, tant de responsabilitat com retributius. Ja n’hi ha prou de discriminació administrativa.
  2. Reconeixement de les Especialitats: És necessari garantir el desplegament real i efectiu de totes les especialitats infermeres, amb l’assignació de llocs de treball específics que comportin el corresponent reconeixement retributiu.
  3. Càrregues de treball i Seguretat del Pacient: La sostenibilitat del sistema passa per una dotació suficient i adequada de personal per atendre les necessitats de salut reals de la població. Exigim l’aplicació immediata de mesures que redueixin la sobrecàrrega laboral que pateixen les infermeres i els infermers, garantint així la seguretat i qualitat de l’atenció prestada. Cuidar amb seguretat no només és un dret dels pacients; és també una obligació ineludible per part de l’administració.
  4. Consolidació de Plantilles: És hora d’acabar amb la temporalitat, reduir-la per sota del 8% ha de ser una realitat consolidada. Prou de contractes precaris i de curta durada: calen llocs de treball estructurals per a assegurar un sistema sanitari segur i de qualitat.
  5. Empoderament professional: Exigim que les infermeres i els infermers ocupin una presència real i efectiva en els espais de decisió, així com en les àrees de lideratge i gestió del sistema de Salut, la docència i la recerca.
  6. Jubilació Anticipada: La nostra professió comporta riscos laborals constants: exposició a agents biològics, i químics, episodis d’agressions, i una càrrega psicosocial i física extrema (torns de nit, guàrdies, estrés continuat). Exigim que es reconegui aquesta penositat associada a la professió infermera i permetin una jubilació digna als 60 anys.

La infermera és l’eix vertebrador del sistema de salut català. Invertir en millors condicions laborals no és un cost, sinó l’únic camí per garantir que el sistema de salut a sigui resilient davant les crisis futures.

Visca la lluita per una professió infermera digna!!

12.5 Dia Internacional De La Infermeria