Ahir, dia 15 de novembre, vam realitzar l’última reunió de negociació del conveni col·lectiu, molt a pesar nostre. CCOO d’Indústria no signarà un ACORD de Conveni que està molt per sota de la legítima reivindicació de les persones treballadores del sector.
Després de 9 mesos negociant i 12 reunions realitzades no es pot signar un preacord per part de la Patronal i UGT, que es limiti a unes condicions econòmiques INFERIORS (4 % per a 2023, 2,5 % per a 2024 i 2,5% per a 2025, amb absorció i compensació l’any 2024, amb aplicació a partir dels 28.000 € bruts de salari anual i 2025 sense límit salarial, i amb una clàusula de revisió salarial tècnica que es podria aplicar l’1 de gener del 2026 però topada amb un 1,75 %), a les de l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (V AENC), del 10 de maig de 2023 (4 % 2023, 3 % 2024 i 3 % 2025 i una clàusula de revisió salarial d’un 1 % per a cada any amb efecte anual) signat, per cert, per les organitzacions patronals, CCOO i UGT. I ens preguntem, per tant, per què les persones treballadores del sector a Girona hem de tenir aquesta REDUCCIÓ d’increments salarials.
Igualment, ens preguntem per què després de tots aquests mesos l’ACORD no millora la contractació, sinó tot el contrari, com pot ser l’ampliació del contracte eventual de circumstància de la producció, no regular els fixos discontinus a temps parcial, no millorar les condicions dels contractes formatius, continuar sempre i obligatòriament amb la decisió de les empreses per a poder accedir al contracte de jubilació parcial/relleu.
En matèria de permisos, no millorar les llicències i permisos actuals, i acabar amb situ totalment discriminatòries com quan per ACCIDENT DE TREBALL has de romandre 3 dies ingressat perquè et complementin la prestació al 100% del itinere”.
I ja si ens anem a l’apartat de millores socials, drets col·lectius i sindicals, aquí és on la diferència entre els signants de l’acord i CCOO d’Indústria és més profunda i latent. Totes aquelles matèries desenvolupades en l’acord marc de Diversitat, Igualtat, Transició Tecnològica i Ecològica, Discapacitat, Formació o Seguretat i Salut a la feina, sembla ser que amb la negativa per part de la Patronal és suficient per a no articular processos de conflicte amb la intenció de revertir aquests plantejaments retrògrads i ens faci que el Conveni Siderometal·lúrgic de Girona quedi a la cua en el marc de la negociació del sector, com a mínim a Catalunya.
Podríem continuar citant els greuges que es produiran amb la signatura d’aquest Acord, però és millor posar en consideració col·lectiva sobre aquesta realitat les actuacions que CCOO d’Indústria realitzarem a partir de la seva signatura, amb la intenció d’esmenar aquesta situació.