No a la precarietat en la recerca


Foto

El Secretari General de CCOO, Unai Sord ha remès una carta Pedro Duque, Ministre de Ciència i Innovació, exigint que el text sigui negociat, tal com el Ministre s'havia compromès públicament, en el marc de la Mesa de Diàleg Social, i adjuntant una anàlisi molt crítica del contingut d'aquesta reforma.

En 2011, 25 anys després de la primera Llei de Ciència de la democràcia (ley13/1986), s'aprovava la Llei 14/2011 de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. Deu anys més tard, la crisi ha portat al sistema públic d'I+D+i a una situació crítica. i) La despesa en I+D+i ha retrocedit del 1,35%PIB de 2010 al 1,24% en 2019, allunyant-nos de la mitjana europea del 2,2%. ii)El sector públic de la recerca ha perdut entre 20 i 30.000 professionals, condemnats a l'exili professional o a l'abandó de la seva professió. iii) La falta de OEP i les convocatòries raquítiques de contractes públics han disparat la precarietat, amb taxes de temporalitat que superen el 40% i arriben al 80% en Sanitat.

En aquest context el Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN) pretén imposar una modificació de la llei 14/2011 sense negociació ni discussió amb els actors, aprofundint encara més l'abisme entre personal de recerca i drets laborals. Una nova volta de rosca que agreuja la situació d'estat d'excepció laboral en el sector de la recerca.

L'Avantprojecte de Llei (AP) proposa dos objectius bàsics: la modificació dels articles de la Llei 14/2011 relatius a la carrera professional del personal investigador, per a introduir a Espanya la denominada tenure- track, i la modificació de les condicions en què es realitza la transferència de resultats de les activitats de recerca obtinguts en el sistema públic al sector privat.

La Confederació Sindical de CCOO rebutja el contingut de l'esborrany de l'Avantprojecte de Llei de Ciència, d'acord amb les principals crítiques al document:

LA FIGURA TENURE-TRACK

La incorporació del tenure-track planteja “desenvolupar l'actual contracte d'accés al Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació (contracte laboral temporal) transformant-ho en un contracte laboral fix, també amb l'exigència del títol de Doctor, a fi de realitzar funcions de recerca en el marc d'un projecte propi, i unes retribucions anàlogues a les de l'escala de Científics Titulars, (o el seu equivalent en la Universitat) sotmès a una avaluació externa amb efectes resolutius. En tractar-se d'un contracte laboral fix en lloc de temporal, haurà de formar part de les places aprovades en l'Oferta d'Ocupació Pública.” Aquest canvi es justifica en l'Exposició de Motius com una manera de reduir l'edat mitjana d'entrada al sistema del personal investigador, oblidant que, en tot cas, el factor limitant sempre ha estat (i el continuarà sent) la grandària de les *OEP.

El nou contracte “no resol les necessitats d'estabilització de la gran bossa de personal investigador precari de llarga durada existent avui dia.” Perquè el contracte és en realitat una modalitat més de contracte temporal. El contracte proposat (aparentment indefinit), està subjecte no sols a condicions extintives (avaluació externa i acreditació); fins i tot superant les avaluacions, la continuïtat del contracte

està subjecta a la voluntat de l'organisme contractant de mantenir la relació laboral. Aquest punt suposa no sols una distorsió injustificada de l'ordenament jurídic laboral intern en matèria de contractació i extinció sinó a més una clara infracció de les disposicions i tractats internacionals i del Dret de la Unió Europea relatives a la protecció de les persones treballadores en el cas d'extincions del contracte de treball.

A més, presenta una sèrie de deficiències i dificultats d'implantació:

· Dificultat d'utilització en l'àmbit de la universitat per problemes d'encaix jurídic amb la regulació contractual del LOU (figura del Contractat Doctor contracto INDEFINIT des del moment en què se supera el concurs). La necessitat d'acreditació per part de la ANECA o les agències autonòmiques per a fer qualsevol tipus de contracte “fix” en l'àmbit de la universitat agrega una nova causa d'extinció, sumada a l'avaluació.

· Problemes d'encaix jurídic. L'existència d'una condició resolutòria planteja problemes, com l'absència total de protecció dels qui subscriguin aquests contractes en el cas de resolució d'aquests, radicalment contrari a la resta de l'ordenament jurídic laboral espanyol.

· Problemes d'encaix per la relació jurídica i retribucions. Es proposa un contracte laboral en lloc de personal funcionari investigador. Això obliga a identificar de manera clara i expressa les funcions encomanades al personal laboral investigador, que haurà de diferenciar-se, en tot cas, de l'activitat investigadora realitzada pel personal investigador funcionari. A més, la legislació actual respecte al model retributiu del personal laboral fix estableix que, “en cap supòsit, li sigui aplicable el model retributiu establert per al personal investigador funcionari.”

· El *MCIN pretén substituir l'escala de personal funcionari de Científics Titulars per aquesta modalitat laboral, que compliria exactament les mateixes funcions, introduint la precarietat i inseguretat jurídica com a element essencial. Aquesta actuació està en contra de la doctrina consolidada del Tribunal Constitucional, en la qual el règim general d'ocupació pública al nostre país és el funcionarial. D'altra banda, no es regula el destí o possibilitats de promoció, carrera, mobilitat etc. dels Científics Titulars, l'escala dels quals es declara a extingir.

IMPULS DE LA TRANSFERÈNCIA

L'altre punt essencial del APL és la modificació de l'article 14 de la llei 14/2011 per a garantir la participació en els beneficis que obtinguin les entitats per a les quals prestin servei els investigadors per l'explotació dels resultats de l'activitat de recerca. El *APL proposa estendre la durada de les excedències del personal investigador per cinc anys addicionals, i permetre la flexibilitat horària per a facilitar la dedicació del personal investigador que presti els seus serveis en les societats o empreses innovadores de base tecnològica. A més, aquest APL estableix que les limitacions establertes per la Llei 53/1984, d'incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, no seran aplicable al personal investigador que presti els seus serveis en les societats o empreses innovadores de base tecnològica. Aquesta excepció podria donar lloc a situacions de greus conflictes d'interès en tant que s'aparta del mandat constitucional que obliga l'Administració Pública a servir amb objectivitat als interessos generals i a establir un sistema d'incompatibilitats en l'ocupació pública que garanteixi la imparcialitat en l'exercici de les seves funcions (art. 103.1 i 103.3 CE). Aquesta proposta de regulació pot, de fet, obrir camí a conductes que actualment estan perseguides penalment.

Sense objectar el propòsit de fomentar la recerca i de la necessitat ineludible de col·laborar amb el sector privat, no ha de perdre's de vista que aquesta col·laboració ha de ser clarament regulada amb límits precisos que no condueixin a la confusió entre els interessos de tots dos sectors, amb el perill que això es tradueixi en el desviament de fons públics a interessos privats en detriment dels públics, la utilització d'instal·lacions i recursos públics els rendiments dels quals recaiguin majoritàriament en centres privats, el menyscapte per part dels investigadors públics de les seves responsabilitats públiques per a protegir els seus interessos empresarials, etc. Per descomptat, no s'acaba de veure quin seria l'avantatge per a la recerca PÚBLICA espanyola d'aquesta nova normativa.

És clar que els sectors públic i privat han de conviure i col·laborar, però sense confondre les seves funcions específiques. El sector públic ha de generar coneixement de qualitat i promoure la cultura científica, assegurant un ús eficient dels recursos que serveixin de suport a les demandes de la ciutadania. La interacció amb el sector privat és imprescindible, però ha d'establir-se des del respecte als objectius i cultures pròpies de tots dos sectors i dins del marc d'una planificació estratègica de les activitats d'I+D+i que exigeix el canvi de model de desenvolupament al nostre país.

EL QUE NO INCLOU LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI 14/2011

La modificació de la Llei 14/2011 altera de manera radical l'estructura de la carrera de l'investigador, incorporant una carrera laboral paral·lela mentre declara a extingir l'escala dels Científics Titulars, la base del sistema que concentra més de la meitat del personal investigador, el futur del qual no es dissenya en la llei.

D'altra banda, aquest AP torna a menysprear el treball i el paper essencial de la resta del personal del sector de la recerca; en particular, el personal tècnic i de gestió, tant en les seves escales funcionarials com de personal laboral fix. No es desenvolupa la figura del Tecnòleg, introduïda en la llei 14/2011, i les disposicions relatives a l'impuls de la transferència es limiten al personal investigador, ignorant el paper essencial del personal tècnic en la creació de coneixement i de resultats transferibles. Oblits que demostren la concepció arcaica del sistema de recerca del redactor d'aquesta reforma i que poden conduir a la ruptura de l'equilibri intern entre els membres dels equips multiprofessionals que conformen els centres de recerca.

Per tant, la CS de CCOO RECLAMA:

· Un Pla de Xoc contra l'alarmant envelliment i precarietat dels treballadors de recerca, que supera ja el 40%, i que ha estat durament criticat per l'O. Europea.

· Un compromís financer pluriennal que permeti afrontar les reformes previstes i reduir el nostre diferencial respecte als països de la UE.

· Desenvolupar les carreres professionals del personal de recerca, creant itineraris professionals definits, clars i amb un horitzó d'estabilitat, amb la finalitat de reduir de manera significativa l'edat d'incorporació a les figures estables.

· Desenvolupar la figura del Tecnòleg/al fet que apareix en l'actual Llei de la ciència i articular la carrera professional del personal tècnic, de l'article 29 de l'actual llei 14/2011.

· Fomentar mecanismes horitzontals que permetin l'intercanvi i mobilitat de personal entre les diferents branques: científica, tècnica i de gestió.

· Negociació de tots els aspectes de la reforma de la llei en la Mesa de Diàleg Social. Reconeixent drets laborals plens per a tot el personal del sector de la recerca, així com la negociació de les condicions salarials i laborals.

· Establir les modificacions legals que permetin la coordinació eficaç entre les diferents administracions públiques, els problemes de les quals s'han fet evidents durant la pandèmia.

· Avançar cap a un sistema d'I+D+i que serveixi de base a una transformació real del nostre sistema productiu en un model centrat en la innovació, sense supeditar en cap cas el sector públic a la iniciativa privada.

 


07/04/2021

Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya | Avís legal | Política de privacitat | Política de cookies | RSS |

CCOO de España   CCOO de Catalunya   Federación de Sanidad y Sectores Sociosanitarios

La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.