Els sindicats de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona denuncien les retallades per al 2014

Comunicat de premsa de la Junta de Personal de l’Hospital Universitari Joan XXIII, de Tarragona

Adjuntem el comunicat de premsa de la Junta de Personal de l’Hospital Universitari Joan XXIII, de Tarragona:

La Junta de Personal de l’Hospital Universitari Joan XXIII, formada pels sindicats CGT, CATAC-CTS, CCOO, MC, SATSE i UGT, denuncia la nova retallada pressupostària de 7 milions d’euros que es pretén aplicar per a l’any 2014

Una nova agressió a l’Hospital Universitari Joan XXIII que posa en greu risc la ja deteriorada situació de la sanitat pública a les comarques de Tarragona, amb unes creixents llistes d’espera, un empitjorament considerable en l’accés a la sanitat de la població i amb un repugnant cinisme per part de la Conselleria de Salut i del seu màxim responsable, el conseller Boi Ruiz, quan parlen dels esforços que estan fent per reduir les llistes d’espera. Com? Reduint i retallant cada vegada més els ja raquítics pressupostos per a la sanitat pública, en major percentatge que el de la sanitat concertada? Forçant que aquells que s’ho puguin pagar vagin a la sanitat privada o, fins i tot, oferint des dels mateixos centres concertats la possibilitat de saltar-se la llista d’espera via pagament previ, com han publicat diferents mitjans de comunicació?

El gerent territorial del Camp de Tarragona – Terres de l’Ebre de l’ICS, Pere Àngel Montserrat i Ollé, pretén confondre la ciutadania o, directament enganyar-la, quan diu que es consolida per a l’any 2014 el mateix pressupost ordinari assignat que l’any 2013, un total de 102 milions d’euros, ja que el tancament pressupostari del 2013 va ser de 107,9 milions d’euros, en un context de tancament de llits, increment de la pressió assistencial en el Servei d’Urgències, increment de les llistes d’espera (les quals no s’ajusten a la realitat, atès que en la majoria de les ocasions estan registrades sense criteris clars pel que fa al nombre de pacients i temps d’espera).

En definitiva, un context d’asfíxia econòmica que el que demanda són més recursos i no més retallades

A més, el gerent territorial s’arrisca a afirmar que “ofereix la màxima eficiència i qualitat en l’atenció a la població que té l’Hospital Universitari Joan XXIII com el seu centre de referència”. Com es podrà mantenir aquesta qualitat assistencial amb un pressupost inferior i sense una ampliació de l’assignació pressupostària per part de Generalitat? També afirma que el Catsalut té “previstes inversions en infraestructures i equipaments per a l’any 2014”. Com es podran executar les inversions en infraestructures i equipaments previstes inicialment per al maig i juny, com són les obres de remodelació i millores dels quiròfans i del servei d’urgències, que, en l’actualitat, es troben paralitzades o en fase de revisió?

El Govern de la Generalitat, l’estratègia del qual s’orienta a incrementar a marxes forçades el fins ara lent procés de privatització de la sanitat pública, externalitzant la gestió de serveis que eren propis de l’Hospital Universitari Joan XXIII, com el del servei de radiologia fa un any o el del servei de rehabilitació d’atenció primària de l’ICS, que, a partir d’aquest estiu, serà gestionat per empreses amb criteris de gestió privats. Així, es deixaran espais d’assistència sense cobrir perquè siguin coberts per empreses privades, l’objectiu de les quals no és l’assistència i l’interès general, sinó el benefici i el seu enriquiment personal, cosa que permetrà i facilitarà el deteriorament de l’Hospital Universitari Joan XXIII per justificar la seva posterior privatització. Com pitjor vagi la sanitat pública, millor anirà la sanitat privada, a la qual no tots els pacients poden tenir-hi accés.

El tancament pressupostari de l’Hospital Universitari Joan XXIII l’any 2010 va ser de 127,4 milions d’euros i any rere any s’ha anat retallant fins a arribar a una assignació per a l’any 2014 de 102 milions d’euros, quan l’activitat prevista, en serveis com ara hemodinàmica, hemodiàlisi peritoneal o dispensació de medicació ambulatòria, entre d’altres, ens portava a una previsió de tancament de 110 milions d’euros, segons la direcció de l’hospital. Uns pressupostos que, pràcticament en la seva totalitat, estan destinats al capítol de personal i al capítol del que s’anomena béns corrents i serveis (farmàcia, material sanitari i de laboratori, pròtesis, subministraments energètics, serveis de neteja…).

En els propers dies, se’ns presentarà un nou paquet de mesures de retallada (o d'”ajust”, com en diuen eufemísticament), en el qual se’ns detallaran les mesures generals que es pretenen aplicar al llarg del 2014, per concloure l’any amb un “ajust a la baixa” d’entre 7 i 8 milions d’euros. Si es redueix encara més la plantilla, si es retalla el material sanitari, en farmàcia, en pròtesis, com pretenen que no s’afecti la qualitat assistencial? Com pretenen que no augmentin les llistes d’espera? Com pretenen evitar l’inevitable? D’on retallaran?

Això sí, el gerent territorial va admetre davant la premsa que “les retallades del 20% en quatre anys han estat totes concentrades en el capítol de personal”, és a dir, no hi ha diners per pagar metges, infermeres, zeladors, auxiliars o personal administratiu. Les retallades s’han centrat principalment en els treballadors i treballadores que prestem l’assistència directa als pacients, de manera que la plantilla s’ha reduït en més de 300 treballadors i treballadores en serveis essencials que sí que afecten la qualitat assistencial. En canvi, sí que hi ha hagut i hi ha diners per crear noves direccions clíniques i per pagar un nou directiu acabat d’incorporar-se a la Gerència Territorial de Tarragona – Terres de l’Ebre. De fet, en aquests últims quatre anys, el nombre de directius i assessors contractats s’ha incrementat, amb salaris molt superiors als de la resta de treballadors i treballadores.

Les retallades en sanitat que estem patint en els últims anys no són conseqüència de la crisi, sinó que responen a un model molt concret d’entendre els serveis públics i l’estat del benestar i són la conseqüència de la ideologia dels governs actuals, perquè en moments de crisi i de disminució dels ingressos són els governs els responsables de prioritzar, de convertir en intocables, aquelles polítiques que consideren imprescindibles.

La sanitat pública es troba entre les prioritats del Govern actual? Què diuen els nostres polítics locals en aquest sentit? Què opina el màxim representant de l’Ajuntament de la ciutat de Tarragona? Quina defensa fa de la sanitat pública el Dr. Mercadé, director de Serveis Territorials de Salut del Camp de Tarragona? Consentiran que les seves organitzacions polítiques aniquilin la sanitat pública al Camp de Tarragona? Quina és la defensa que fa el nostre gerent territorial, el Dr. Pere Àngel Montserrat i Ollé, dels interessos de l’Hospital Universitari Joan XXIII com a centre sanitari de referència de les comarques de Tarragona?

Qui no compleixi amb les funcions inherents al seu càrrec i/o responsabilitat, que presenti la dimissió.

Rebutgem qualsevol mesura que suposi minves en la prestació o en la qualitat del servei que es dóna als pacients a l’Hospital Universitari Joan XXIII, o que impliqui l’empitjorament de les condicions de treball del personal.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 31 de març de 2014