Fa pocs dies, en aquest diari es publicava una entrevista amb el Sr. Pere Ribera, president de Mútua Intercomarcal, on parlava de l’absentisme, el gran mantra de les patronals del país.
Amb aquestes línies, m’agradaria posar al debat altres aspectes que curiosament mai surten a les entrevistes que ofereixen les patronals en torn a l’absentisme.
El primer, i segurament l’únic en què podem coincidir és admetre un increment important de les baixes mèdiques i també de la seva durada. Ara bé, i a qui comencen les discrepàncies, quin és el motiu d’aquestes? Un dels factors que influeixen és l’envelliment de les persones treballadores, aquest és un fet natural i que tard o d’hora ens afectarà a tothom. Prenen les empreses mesures concretes per garantir unes condicions de treball saludables, sense riscos, ni físics ni mentals? Deixeu-me que ho posi en qüestió. Quant inverteixen les empreses en matèria de prevenció de riscos cada any? Tenen actualitzades les avaluacions de riscos tal com estableix la llei? Algú pensa que tota la vida fent una mateixa feina no genera desgast, lesions, accidents? La prevenció de riscos laborals no és un cost empresarial, és una inversió en la salut de les persones treballadores.
Deia el Sr. Ribera que les mútues paguen prestacions, però no poden tramitar altes i baixes, i no és veritat, el que fan és derivar els casos a la seguretat social perquè no es volen fer càrrec (no us sona això de: aquesta lesió és un problema degeneratiu, això ja ho portaves tu, això és a causa de la teva edat, etc.) que rebem quan anem a la mútua de l’empresa. Amb aquesta actitud, que només busca el benefici empresarial i no l’assistència a la persona malalta, estan sobresaturant el sistema públic, i carregant els costos que haurien d’assumir les mútues a les arques públiques. Després es queixen que la seguretat social no és ràpida!
Al sindicat cada any atenem molts i molts casos en què tramitem una determinació de la contingència per tal que la seguretat social determini si és accident o malaltia laboral o és malaltia comuna. Si prens mal a la feina o a conseqüència de la feina has d’anar a la mútua d’accidents que tingui contractada la teva empresa, i si no et volen atendre o no t’atenen com és d’esperar recomanem posar una reclamació per escrit a la mateixa mútua.
Per últim, en aquest escrit, volia explicar-li al Sr. Ribera que no posin en qüestió la salut de les persones treballadores ni la feina que fan els treballadors de la sanitat pública. Quan algú està de baixa també té una afectació sobre el seu salari i no tothom es pot permetre cobrar menys, partint de la base dels baixos salaris que ja es paguen, ni molt menys allargar una situació de baixa.
Les persones treballadores no volem estar malaltes ni emmalaltir a la feina. I la realitat al nostre país és que una part molt important de la classe treballadora s’automedica per resistir o pal·liar els efectes de la feina.
Farien bé els empresaris i empresàries del país de tenir cura per la nostra salut i no assenyalar-nos o deixar entreveure que estem de baixa per què volem.
Per últim, assenyalar un altre fet curiós. Resulta que la llei de prevenció de riscos laborals data de l’any 1995. Els sistemes de treball, la realitat de les empreses, la mà d’obra i la societat ha canviat molt aquests darrers trenta anys. A les taules del diàleg social estem negociant per actualitzar la llei, i oh sorpresa, les patronals fan d’absentistes i s’aixequen de la taula de negociació com fan cada vegada que hi pot haver avenços socials, SMI, AENC, AIC, convenis col·lectius, etc.