Segons un estudi fet per CCOO de Catalunya, la bretxa salarial de gènere (diferencia salarial entre les dones i els homes), tot i que ha disminuït, continua persistint en totes les franges d’edat, tant durant tota la vida laboral, com quan s’és jubilat o pensionista.
Segons dades de l’Agència Tributària (AEAT) les dones cobren un 10,5% menys que els homes en la franja d’edat de 26 a 35 anys, i la bretxa es va eixamplant fins arribar a una diferencia del 28,1% en la franja dels 56 i els 65 anys.
L’evolució de la bretxa de gènere en les pensions ha estat favorable els darrers 10 anys, però tot i això, segons l’AEAT en el grup de 66 a 75 anys les pensions de les dones són un 29% inferiors que les dels homes. I en el grup de majors de 75 anys la diferència és del 30%.
Davant d’aquesta injusta realitat i reduir significativament la bretxa salarial de gènere, CCOO impulsarà les següents propostes:
1. Implantació de la reforma laboral. L’increment dels contractes indefinits i la reducció de la temporalitat per l’eliminació dels contractes per obra o servei i la limitació de l’encadenament de contractes així com el nous contractes formatius per a joves, l’increment de la força de la negociació col·lectiva possibilitada per la ulltraactivitat indefinida dels convenis i la prevalença dels convenis de sector, han de permetre que treballadores d’empreses multiserveis i d’altres, millorin les seves condicions salarials i redueixin la bretxa.
2. Increment del Salari Mínim Interprofessional. Totes les dades analitzades certifiquen que l’increment del SMI contribueix a reduir la bretxa. Per això celebrem l’augment fins a 1.000 euros i exigim que es completi el compromís de la seva pujada fins a assolir el 60% del salari mitjà, tal i com estableix la Carta Social Europea.
3. Plans d’igualtat. Cal seguir implantant a les empreses els plans d’igualtat que, més enllà de la seva obligatorietat normativa, i entre moltes altres virtuts, introdueixen mesures per combatre la segregació vertical als centres de treball. Recordem que aquest mes de març acaba el termini legal perquè les empreses de més de 50 treballadors i treballadores, que a Catalunya són més de 5.500, negociïn i disposin d’un pla d’igualtat.
4. Corresponsabilitat en les cures. En compliment de la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes aprovada el 2015 pel Parlament de Catalunya, cal avançar en el repartiment i l’equilibri de les tasques de cures familiars i domèstiques, així com en les polítiques educatives per treballar la coeducació a les aules.
5. Reforçar la inspecció de treball. Exigim a les administracions públiques competents que dotin de més recursos humans i materials la Inspecció de Treball per tal de poder fer el seguiment i garantir el compliment de la reforma laboral, els plans d’igualtat i les mesures de corresponsabilitat en les cures. El personal d’inspecció ha d’estar format i especialitzat en gènere per poder actuar d’ofici a l’hora de detectar i identificar discriminacions laborals, sobretot en sectors i professions feminitzades.
6. Ratificació del Conveni 189 de l’OIT. Exigim l’equiparació dels drets per a les treballadores de la llar i les cures que deriva de la ratificació del Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball. Aquesta ratificació hauria de comportar l’eliminació del sistema especial de la llar i la plena equiparació dels drets laborals i de Seguretat Social de les treballadores i treballadors de la llar amb les persones treballadores del règim general de la Seguretat Social.
7. Registre salarial. Cal que totes les empreses, obligades per llei des del 2019, compleixin amb registre salarial i facilitin les dades a la representació legal dels treballadors i treballadores. El sindicat ens comprometem a fer servir aquest potent instrument per treballar en la reducció de la bretxa de gènere.
8. Pensions mínimes més altes. Cal incrementar les pensions i les prestacions socials mínimes atès que són precisament les dones el principal col·lectiu que té en aquests recursos la seva font d’ingressos.
9. Polítiques actives per a l’orientació professional. Cal facilitar l’accés de les dones a sectors laborals fins ara poc feminitzats i contribuir així a trencar la segregació horitzontal que també incideix en la bretxa.
10. Millora de les estadístiques. Les treballadores de la llar i altres col·lectius laborals feminitzats, com per exemple les treballadores de plataformes en sectors de neteja i cures, que fins ara queden fora de les estadístiques de l’INE, s’han d’incorporar a les fonts de dades oficials que permeten calcular la bretxa salarial.
11. Ampliar la llei ‘rider’. La regulació per llei de l’activitat laboral en empreses de plataformes del sector del repartiment i la distribució ha d’estendre´s també a d’altres àmbits especialment feminitzats, com el de les cures i la neteja de la llar a través de plataformes.
12. Reforma de la Llei d’estrangeria. Cal una modificació substancial de la llei d’estrangeria i flexibilitzar els requisits per a la regularització administrativa dels treballadors i treballadores irregulars, per tal de que es puguin incorporar al treball formal i dignificar les condicions de les dones migrants. Actualment, aquest col·lectiu de persones en situació irregular escapa a les estadístiques de la bretxa retributiva de gènere.
Mercè Puig Cañellas
Secretària General de CCOO de Tarragona
