Els assassinats masclistes són la punta de l’iceberg de la violència estructural que existeix a les societats patriarcals. Al llarg d’aquest 2023, a Catalunya, s’han registrat 13 assassinats de dones pel sol fet de ser dones. A l’Estat espanyol, la xifra total avui dia és de 89 dones assassinades a mans d’homes. És l’any amb més assassinats de dones des de que hi ha registres. El context polític i social, amb la irrupció de l’extrema dreta suposa un perill per l’avenç dels drets de les dones. Insistentment, es busca limitar la seva llibertat sexual i reproductiva, qüestionant des de tots els àmbits la llei 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual. També, les dones són qüestionades a les esferes públiques i de poder i són sotmeses a uns cànons de bellesa extrems per tal de sotmetre-les. La bretxa de gènere en els llocs de poder i lideratge continua sent molt elevada. La propera generació de dones continuarà dedicant 2,3 hores diàries més que els homes al treball domèstic i a les tasques de cures no remunerades. I la violència de gènere continua sent una de les violacions més tolerades a la societat i a les empreses. Segons les estadístiques, el 35 % de les dones, majors de 15 anys, han experimentat violència sexual o física a casa seva, a la seva comunitat o al lloc de treball. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació, tot i ser un avenç social, mal utilitzades són un gran perill. Un clar exemple n’és l’ús de la intel·ligència artificial (IA) per publicar fotografies de noies despullades amb la intenció d’agredir-les i avergonyir-les. I no només això, també s’ha fet amb dones famoses amb la finalitat de desprestigiar-les i treure-les de l’escena pública i d’influència. La facilitat d’accés a la pornografia, sumada a la falta d’educació sexoafectiva a les escoles, no fa més que agreujar els problemes de violència masclista i sexual a la societat. La violència sexual entre la població menor d’edat s’ha incrementat exponencialment, fet intolerable dins una societat democràtica que defensa els drets humans i la igualtat social. Tot i l’èxit social que van significar tant la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre dones i homes, que obliga totes les empreses a disposar d’un protocol contra l’assetjament sexual i per raó de sexe, com el Reial decret llei 6/2019, de l’1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació, que obliga les empreses de més de 50 persones treballadores a tenir un pla d’igualtat, negociant mesures contra l’assetjament, trobem grans dificultats a l’hora d’implantar-los . La manca de seguritat jurídica en els procediments desincentiva les denúncies i fa que el protocol contra l’assetjament no funcioni tal com s’havia previst. L’assetjament sexual o per raó de sexe a la feina encara avui està invisibilitzat i massa tolerat als centres de treball. Cal dotar de recursos suficients, tant les administracions, com les autoritats laborals pertinents perquè puguin combatre i erradicar les violències masclistes en l’àmbit laboral.
Per fer front a aquesta violència estructural contra les dones que no s’acaba, des de CCOO hem creat l’Observatori de l’Assetjament com a canal de denúncia. Alhora, que posem a disposició de les dones que ho necessitin la xarxa de Portes Violetes dels nostres locals — espais segurs per a dones víctimes de violències masclistes— i els serveis del Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD).
Alhora exigim a l’Administració:
- La participació dels sindicats de manera obligatòria en la creació dels protocols d’assetjament sexual i/o per raó de sexe.
- Un registre públic i obligatori dels protocols d’assetjament sexual i/o per raó de sexe a les empreses.
- La previsió, per part de tots els centres d’atenció primària, dins els seus equips professionals, de la figura d’un professional amb coneixements en gerontologia i amb mirada de gènere.
- La garantia, mitjançant la xarxa de sanitat pública, del dret a l’avortament lliure i gratuït arreu de Catalunya, sense que cap dona hagi de marxar a un altra província o territori per practicar-lo.
- La participació dels sindicats de classe en el procés participatiu de disseny del model i de les eines d’una coeducació real i efectiva al centres educatius.
- La creació d’un organisme de medicació extern i imparcial, amb capacitat d’intervenir, regular i registrar la part instructora de la comissió d’investigació d’una agressió a les empreses.
- La transposició del Conveni 190 de l’OIT, a la normativa laboral, per garantir la regularització del dret de les treballadores de la llar, així com la generació d’eines a la Inspecció de Treball i Seguretat Social per poder desenvolupar la seva tasca de vigilància de la norma als domicilis particulars per damunt de la inviolabilitat d’aquestes.
Des de CCOO mantenim el compromís ferm d’erradicar qualsevol violència contra les dones!!!.
Tomasa Guerrero Peñas
Responsable de la Secretaria de la Dona de CCOO de Tarragona
