Se n’ha anat Marcelino Camacho, el gran sindicalista del segle XX
Avui ens hem despertat, tots i totes, amb la notícia que Marcelino Camacho ens va deixar anit i va marxar deixant darrere seu un exemple impagable de lluita, dedicació i treball per als treballadors i treballadores d’aquest país. Sens dubte s’ha apagat la força i la convicció del sindicalista més important de la història moderna de la classe treballadora, encara que el seu exemple i el seu ensenyament segueixen vius a través de la nostra lluita diària. La força del company dirigint i unint els seus treballadors i treballadores, la veu de la raó que ens va fer creure que tot era possible s’ha apagat, però ens ha deixat un llegat que tenim l’obligació de millorar i de cuidar.
Ell ens va fer creure en les nostres possibilitats com a classe obrera, i ens va ensenyar a deixar de banda les nostres diferències i a unir-nos en la lluita. Va ser un esperit indomable i lliure capaç de plantar-li cara al franquisme, encara que això li costés anys de presó. Si hi ha alguna cosa que realment ha estat gran de Marcelino, ha estat aquesta convicció profunda de classe, que sempre ha tingut, no deixant mai de banda aquesta vida senzilla que tenia darrere de totes les responsabilitats que va assumir en moments molt difícils. Avui li diem adéu al líder, a l’amic, al company, a la persona, però avui tambien li diem hola al mite, que va ser qui ens va guiar perquè avui fóssim aquí.
COM CANTAVA LABORDETA, se’n van els bons i queden els macos, els bons en aquests últims mesos estan marxant, segons sembla tenien organitzada una mani de bons on sigui, els macos esperen estar a l’alçada del que deixen els bons. LA LLUITA CONTINUA I NI ENS HAN DOMAT NI ENS HAN DOBLEGAT NI ENS DOMESTICARAN.