Hem parlat amb Antonio Sánchez i Eva García, els pares de l’Adri, l’activista a qui la Fiscalia demana nou anys de presó per delicte d’odi, en haver-li dit feixista a un policia que es manifestava amb el sindicat policial Jusapol. La família Sánchez té una llarga trajectòria en defensa dels drets i les llibertats, i Antonio és delegat de la Federació de l’Hàbitat.
Com comença tot?
Antonio Sánchez (AS): La història comença quan el meu fill assisteix a una concentració en protesta per la manifestació del sindicat policial Jusapol a Barcelona l’any 2018. Volia denunciar que darrere la teòrica reivindicació d’una millora salarial, hi havia el veritable motiu de fer un homenatge als policies de l’1-O. Nosaltres pensem que aquesta actuació policial va ser una barbaritat i el meu fill hi va anar com a persona amb consciència de classe i d’esquerres.
Eva García (EG): En acabar la manifestació, quan els policies tornaven als autocars, ell els va seguir. Hi ha un vídeo en què se’l veu dient feixista de merda a un dels manifestants, que, per descomptat, anava vestit de carrer. També s’hi veu un altre noi que tira un raig d’aigua i un tercer que els escup. Van denunciar els tres nois que surten al vídeo, inclòs el meu fill, però ni els van identificar ni, encara menys, els van detenir. Dos mesos més tard, a l’hora de dinar, quan ell tornava d’estudiar, amb el carrer ple de mossos d’esquadra i de policia, el van detenir i se’l van endur emmanillat. Només van deixar que baixés el meu marit, qui li va dir que no digués res i que li buscaríem un advocat. No sabíem què passava ni on era, no ens ho volien dir.
AS: Al final l’advocat va aconseguir que no declarés, de manera que el van deixar anar aquell dia.
EG: La denúncia parlava de desordres públics. No pensàvem que aniria més enllà, perquè tampoc no havia passat res més. De fet, l’any 2020 l’advocat ens havia dit que s’havia arxivat el cas i gairebé ens en vam oblidar. Fa un any, però, Jusapol es va presentar com a acusació particular i es va reobrir la causa, com a delicte d’odi. Ara quan llegeixo la instrucció, em fa riure. Diuen que té l’odi a la mirada…: però si el vídeo dura tres segons! Diuen que si és dels CDR i d’Arran, quan ell no en forma part. Està tot infladíssim. I, a sobre, el fiscal calca pràcticament el relat de Jusapol. Per això, i saber que els demanen nou anys i que el mateix dia has de pagar 4.000 euros de fiança són tantes coses en un dia… També veus com s’enfonsa el teu fill. Et preguntes com pot passar això el 2023. Moltíssimes coses, arribes a sentir com que no t’està passant a tu. I ara volen allargar tant l’agonia que la instrucció es va tancar el mes de febrer i ni tan sols tenim data per al judici.
A què creieu que es deu tot plegat?
EG: Aquesta és la nostra condemna. Creiem que és una operació premeditada contra perfils molt concrets.
AS: Els primers mesos van ser duríssims. Després, però, te n’adones que cal lluitar contra aquesta justícia que fa seu el discurs de l’extrema dreta. Creiem que és un cas de repressió de l’antifeixisme. El meu fill era a la Plataforma Antifeixista de Badalona, perquè som una família demòcrata i creiem que el feixisme és un perill real per a la democràcia. Si no lluitem per això, ens exposem que torni una dictadura.
Quins suports heu rebut?
EG: Ens hem mogut per denunciar que és una campanya contra l’antifeixisme. S’ha promogut una moció de gairebé tots els grups municipals de Badalona, hem visitat les ministres Montero i Belarra, ens ha ajudat la gent d’Alerta Solidària, hem picat la porta de tots els polítics que hem pogut… El cert és que ens han ajudat des les xarxes i, fins i tot, algun grup polític, no precisament d’esquerres. Hem fet de tot, ha estat molt intens, però encara no tenim data de judici i encara ens hem de guardar alguna acció.
I, personalment, com ho porteu? Com ho porta l’Adrià?
AS: El pitjor per a nosaltres va ser al principi. Ara vivim dedicats les vint-i-quatre hores al dia a fer feina de formigueta per tot l’Estat. Estem esgotats, i el nostre fill no ho ha encaixat bé. No s’esperava de cap manera que passaria tot això. Estem pendents de l’amnistia.
Antonio, ets delegat en una empresa. Com t’han ajudat els aprenentatges de la lluita sindical en això que estàs vivint?
AS: L’experiència que tens de lluitar pels drets dels companys i companyes t’ajuda. Ho entenc tot com una única cosa: a la feina lluito pels drets dels meus companys i companyes, i, quan plego de treballar, segueixo lluitant pels drets de tota la societat. És una escola que t’ensenya, igual que la família, que també hem lluitat des de sempre pels drets i hem estat persones compromeses. Porto una motxilla que ens ajuda a saber-ho gestionar. I tot el sindicat ens ha donat suport.
EG: Estem molt agraïts a tothom que ens ha ajudat, tant des de CCOO com des d’altres organitzacions, inclosa la gent normal i corrent, que se’n fa creus quan els ho expliques.
